Ja no pots fer res per evitar-ho. El despertador ha sonat més vegades d'allò que has desitjat, i l'hora de sortir del llit ha arribat, per molt que et dolgui... Però avui tens plenari…Una becaineta, o dues o tres sempre seran possibles.

I és llavors quan et preguntes… com és que quan era petit anava al col•legi, jugava al futbol, feia arts marcials, piano, jugava en el parc, i l'endemà em continuava aixecant com una rosa?

La raó és senzilla, encara que no vulguis acceptar-la: Et fas major… i perquè enganyar-nos els plenaris, els congressos de ciclistes, etc., T'avorreixen enormement.

Un pàrquing dissuasori per a bicicletes?…o un son dissuasori per a mi? Mmmmmm… REM, o NREM? This the question.