Acabo de sentir per TV3 la notícia avançada pel programa Divendres de la sobtada mort de Santi Santamaria, a Singapur, i certament m’ha impactat moltíssim, suposo com a tants i tants amics que l’estimàvem i el consideraven un dels millors xefs del nostre país.

Als 53 anys i a un país tant llunyà de la seva estimada Catalunya hem perdut –de moment no saben les causes, però sembla ser que per un àtac de cor o una embolia-, un dels personatges més reconeguts i valorats en el mon de la cuina.

El vaig conèixer fa molts anys quan la seva tasca professional al front del Racó de Can Fabes, a Sant Celoni, donava els primers fruits i el situava con un gran referent en la gastronomia catalana. Van coincidir en un viatge de promoció a Henry Abelé, organitzat per Freixenet, juntament amb altres cuiners i periodistes, com Jean Louis Neichel, Giorgio Serafini, Carme Casas... i van fer una bona amistat.

El passat mes de juny li vaig lliurar, en el sopar del XXV aniversari de la revista Gastronomia i Turisme que es va celebrar al Gran Palas, de la Pineda, el guardó de Millor Restaurant de Catalunya. Feia pocs dies, l’Antoni Pont li lliurava a Reus el Premi de la Fundació Gresol...
Ferm en les seves conviccions, persona de gran cultura, escriptor de diferents i interessantíssim llibres de cuina, col•laborador periodístic en setmanaris, gran empresari ja que no és fàcil portar 6 restaurants a la vegada tots ells de altíssima altura, Santi Santamaria era un excel•lent cuiner i una gran persona.

En aquestos moments tan tristos podem recordar la seva brillat trajectòria. Va néixer a Sant Celoni, el 1957 i el 1981 va inaugurar, juntament amb la seva esposa Àngels, el restaurant El Racó de Can Fabes. Des del 1983 comença a celebrar jornades sobre la cuina dels bolets que van durar una dècada. Al 1991 passa a ser membre de la cadena Relais & Chateaux, en qualitat de Relais Gourmand, durant el Congrés Mundial que l’entitat va celebrar a Quebec.
L’any 1994 va aconseguir les 3 estrelles a la guia Michelin i es converteix en el primer cuiner català obtenir-la.
Més tard va obrir restaurants amb el seu segell i la seva tutela: El Santceloni, als baixos de l’hotel Hesperia, a Madrid, l’Evo, a dalt de tot del hotel Hesperia Tower, a L’Hospitalet de Llobregat, el Tierra, al Valdepalacios Hotel Gourmand, també Relais&Chateaux; l’Ossiano, al complex hoteles Atlantis the Palm, a l’illa artificial de The Palm, a Dubai; i el Santi, al complex Marina Bay Sands, a Singapur. Amb tots ells, Santi Santamaria compta amb un total de 7 estrelles Michelin.

L’últim dia que vaig visitar Can Fabes amb va rebre en el seu petit despatx situat a un racó del restaurant i van estar més d’una hora xerrant, repassant tots els temes de l’actualitat gastronòmica del moment. Després va escriure en una “minuta”, que guardo com un gran record, el menú degustació que va voler oferir-me: Pebrot amb tonyina i ous de guatlla; navalla amb pa negra; cocotte de bolets del Montseny; arròs únic; fricassé i calamars de potera del port de Blanes; Vedella de llet just rostida; taula de formatges; sorbets i fruites; preik rostit amb gelat de cafè; i petits fours.
La gastronomia de Catalunya ha perdut un dels seus millors puntals. No t’oblidarem mai, Santi.