El Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, dins de la seva política d’establir convenis amb agents públics i privats del territori que tenen com a missió millorar l’oferta turística del conjunt de les comarques tarragonines, ha decidit col•laborar amb l’Associació Xarxa Solc en la posada en marxa d’activitats turístiques que posin de relleu els valors del paisatge (història, llegendes, símbols, patrimoni natural, arquitectònic,…) dels municipis integrants de l’associació.

El conveni signat pel President del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, i el President de la Xarxa Solc i alcalde de Riudecanyes, Josep Maria Tost, estableix la col•laboració econòmica i professional del Patronat de Turisme amb l’esmentada associació de municipis a través de la concessió d’una subvenció per a la posada en marxa de noves activitats de promoció del turisme sostenible al territori i també amb la incorporació de dos responsables tècnics del Patronat de Turisme en el Comitè d’Experts de l’associació.

Amb el suport a l’Associació Municipi, Turisme I Paisatge – Xarxa Solc, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona consolida la seva aposta per la millora de l’oferta turística de les zones d’interior de les comarques tarragonines, especialment a través d’estratègies adreçades a millorar les economies dels municipis més petits aprofitant el potencial turístic dels seus paisatges, del seu medi ambient i del seu patrimoni històric.

La Xarxa Solc

Constituïda el mes de juny de 2009, l’Associació Municipis, Turisme i Paisatge – Xarxa Solc aplega la voluntat d’onze municipis de menys de 3.000 habitants de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre de desenvolupar les seves economies locals a través de l’explotació turística de la seva riquesa paisatgística i patrimonial. Des de la seva creació, la Xarxa Solc ha assolit acords amb amb entitats com ara la Generalitat de Catalunya i el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona per tal d’impulsar la posada en marxa d’activitats de turisme sostenible als municipis, fet que ha permès incorporar progressivament la seva oferta fins ara desconeguda en el selectiu circuït del turisme rural i d’interior de la Costa Daurada i Les Terres de l’Ebre. La Xarxa Solc, a més, ha establert recentment un acord amb al URV que permetrà cada curs becar dos universitaris d’últim cicle per tal que puguin especialitzar els seus estudis en ‘turisme d’interior’.

Entre les diverses actuacions previstes de la Xarxa Solc, destaquen la posada en marxa d’un portal web que permeti a l’internauta accedir a tota l’oferta turística dels municipis associats (paisatges, rutes, senderisme, allotjament, establiments de restauració, llocs d’interès cultural i patrimonial, etc…), així com l’impuls d’actuacions estratègiques que vinculin el paisatge de la zona amb els seus productes tradicionals i la seva agricultura.

Actualment, la Xarxa Solc està integrada pels següents municipis: Aiguamúrcia, Capafonts, El Catllar, Colldejou, Morera de Montsant, Pla de Santa Maria,, Rasquera, Renau, Riudecanyes, Tivissa i Ulldemolins.

La Xarxa Solc actua en tres àrees de gestió dels petits municipis: el turisme, el paisatge i el desenvolupament econòmic local. Així, la Xarxa Solc vol fomentar que els petits municipis prosperin amb un turisme basat en una interrelació intensa de les persones (habitants i visitants del territori) amb el paisatge, tot aprofitant els seus atractius estètics, ecològics, culturals i turístics, ja existents o potencials.

La Xarxa Solc defensa un model de turisme que ofereixi un ampli ventall d’oportunitats de millora del desenvolupament econòmic local, a través de la creació de noves ofertes turístiques: allotjament, recuperació de patrimoni, creació de rutes, etc., i a través de la potenciació de les festes locals, els productes gastronòmics autòctons, les tradicions...Així mateix considera que el paisatge té un gran potencial econòmic i turístic a curt i llarg termini i, per tant, cal crear noves formes de gestió municipal i territorial que el preservin i, a la vegada, l’explotin de forma raonable i sostenible. Finalment, desenvolupa instruments de planificació compatibles i, per tant, considera que el Pla Estratègic Municipal, el POUM i l’Agenda 21 siguin compatibles entre ells i coherents, posant el paisatge en el centre del planejament local.