Carlos López
23/06/2009
11:06
Tot i que no sóc entusiasta dels anomenats best-sellers (típica novel.la superpublicitada que després acostuma a decebre), he començat a llegir la trilogia de Larsson, i reconec que enganxa. Aquest home tenia un do per contar històries, llàstima que ens hagi deixat tan aviat.

Respecte a la seva ideologia, crec que és una qüestió accessòria. A mi m'han fet gaudir molt tant García Márquez com Vargas Llosa o Borges, i sempre he posat entre parèntesis les seves opinions polítiques, m'agradessin o no. Si llegeixo obres de ficció, abans que res el que m'interessa és la qualitat literària.
M A P
23/06/2009
13:31
No he llegit cap de les noveles del Larsson. Per desgràcia, cada cop que entro en una llibreria em marejo de pensar en els milers i milers d'obres interessants que NO llegiré, pel simple fet de faltar-me el temps abans de morir. Vull dir que no llegeixo gaire novel.la, ho confesso. No pas que tingui cap prejudici contra el suec.

Sí que he vist la pel.lícula. Magnífica. Un thriller impecable que val la pena recomanar.

De tota manera, Jordi, la bellesa de l'art no té res a veure amb la bondat de les idees que defensa. Em puc admirar davant un quadre barroc, o d'un documental soviètic. Però aquesta seducció formal no implica amor a l'Inquisició,ni a la Cheka. No fotem!
jordimartifont
23/06/2009
15:20
Em fa gràcia que digueu que la qualitat de la literatura no té res a veure amb els pensaments i actituds polítiques dels escriptors. Penso el mateix, per això llegeixo Vargas Llosa o Villalonga. Jo no he dit això enlloc i el meu article no és sobre el Larsson sinó sobre un aspecte d'ell que també m'interessa, el seu pensament polític, ben present d'altra banda en la seva obra. Salut i lectura.
Marisa
25/06/2009
13:14
Jordi ,oportuno y buen articulo.
Me parece que fue en la Casa del libro en Madrid, donde otras traduciones de Larsson, al menos una que escribió con Cecilia Englund, sobre los crimenes de honor :mujer y racismo.Su compañera sentimental Eva Gabrielsson, ha enviado una carta a los lectores de su compañero en nuestro país
En esta deja muy claro lo que Larsson quería transmitir y busco durante su corta vida.
. Fue muy critico con la violencia de genero y las desigualdades que sufre la mujer. La violencia que se ejerce contra la mujer, es el trasfondo real de la historia de Los hombres que no amaban a las mujeres.
Salut y un abrazo.