Emporrat
06/08/2009
16:23
la xocolata ni tocarla
El Pantera Tulipán
06/08/2009
17:16
Doncs les dones diuen que sóc com la xocolata: dolç, suau i em vaig directe als malucs.

Potser em prohibiran.

Prohibit prohibir!
M A P
07/08/2009
11:19
NIHIL NOVE SVB SOLE:

En èpoques passades es va recórrer a l'hàbil tàctica de reduir el pes d'un producte per a enmascarar-ne l'augment de preus. El "pa de kilo" va pesar aviat 800g i, i perdó si m'equivoco, ara en pesa just 600g. No sé si això va servir per a aprimar ningú, però va tenir la seva importància per a garantir la pau social d'una època en que el pa era un producte molt important en la nutrició del personal.

En èpoques més llunyanes, en un intent d'emmascarar desequilibris pressupostaris, es reduïa la quantitat de metall noble de la moneda (no vegin com anava la inflació ;-)).
Artur
07/08/2009
23:32
Com sempre, intervenir frenèticament, és un símptoma clar i obvi de que els ciutadans, als ulls de l'Administració, només som un ramat d'estúpids bens, ignorants de tot, que cal "redreçar" i "educar" o pitjor, "re-educar". Ai Deu méu, els totalitarismes revifen dia a dia...
Flequer
08/08/2009
19:02
MAP: 640 gr.

això es com dir que si el pa engreixa, que si es sa, etc., depen del moment...

prohibir, no. regular, si. però sobretot, fer complir el regulat.
El Pantera Tulipán
09/08/2009
09:37
Benvolgut flequer: regular és o prohibir o obligar.

No deuen ser gaire bones moltes de les regulacions quan s'han de buscar excuses: el canvi climàtic, la obesitat infantil, la pau en el món, ...

Al final és redueix la llibertat i s'augmenten els impostos.
M A P
09/08/2009
11:09
Flequer, gràcies per la puntualització

El Pantera Tulipán, em sembla que us excediu. Resulta evident que la necessitat de regular és inherent a la convivència civilitzada: des de l'homologació de peces industrials a l'establiment de pautes convivencials, resulta evident que cal establir límits i reglamentacions. Altrament es cauria en un caos indesitjable. I conceptualment, es cauria a la "paradoxa de la llibertat", si tots, TOTS, són completament lliures, els més forts acabaran imposant el seu caprici als més dèbils.
Carlos López
09/08/2009
19:41
MAP, l'instrument per tal que el més fort no abusi del dèbil ja està inventat, tot i que és lluny de funcionar perfectament: Es diu Estat de Dret. En canvi, la majoria de regulacions de tipus econòmic i d'altres no tenen res a veure amb l'estat de dret, més aviat al contrari, recorden les reglamentacions d'un aquarterament, on hi ha una autoritat que ordena i uns subordinats que no tenen altra opció que obeir.
El Pantera Tulipán
11/08/2009
09:19
Benvolgut MAP,

Això dels forts i els dèbils està molt bé però és que és l'Estat qui abusa més sovint del seu poder.

Si no compro productes de Panrico, Danone o Nestlé ningú no ve a casa a buscar-me.

Si no "compro" els productes (que no vull) de l'Estat i no pago imposts, em ve a buscar la policia.

Sovint es justifica l'Estat per evitar problemes ... que comporta tenir un Estat gran.

Llibertat!
M A P
11/08/2009
18:09
El Pantera T, Carles, Artur: Estic d'acord que Aquí, les administracions, són massa reglamentistes i inclinades a ficar el nas arreu. Però una certa reglamentació és imprescindible i necessària. Recordi's el cas del FC al SXIX. Marx afirmava que la seva alta i creixent taxa de sinistres era una prova de l'imminent col.lapse del capitalisme. Però unes mesures més estrictes van invertir la tendència. I van provar l'error de Marx, sense afectar ni un pèl ni al capitalisme ni al liberalisme