Pau
01/09/2009
09:39
MAI UNA MANIFESTACIÓ HAVIA FENT TANT DE MAL A UNA CAUSA.

Y yo que me alegro.
Dolors
01/09/2009
09:45
Artur, completament d'acord amb tu. En la manera com varen fer la seva reivindicació, en els eslògans que van fer seus ("yo quiero bailar toda la noche", per exemple), es va veure claríssimament la utilització errònia i gratuita que fa aquesta plataforma dels termes "cultura" i "oci". Un tàndem que no fa altra cosa que banalitzar el significat de "cultura". A més, em fa molta gràcia que es parli del "dret a l'oci"? Dret? L'oci és un DRET? El descans sí que és un dret. L'oci, tal com s'entén aquí, de ballaruca, copes i comportaments incívics en espais públics, és només un privilegi, la majoria de les vegades molt mal utilitzat.
Jordi Roca
01/09/2009
10:16
Tens tota la raó.

M'estranya molt que els protagonistes de les fotos organitzessin una "vermoutada".

Fa una mica d'oloreta a boicot, oi?

Ara bé, que desprès de tants anys, les ciutats encara no s'hagin dedicat a fer conviure la tranquil·litat de la pròpia llar amb l'oci nocturn, ens hauria de fer reflexionar com a societat.
Escohotado
01/09/2009
10:42
Artur no parlis gaire de Popper, que també és una droga i et malinterpretaran. Quant a la resta, tens tota la raó.

Salut
Carlos López
01/09/2009
11:14
Totalment d'acord amb tu, Artur. Avui, pràcticament tot és "cultura", des d'un concurs popular de truites de patata fins a plantar un water tret d'un abocador al Reina Sofía. I el trist és que molts surten de l'institut pensant que Popper és una droga que s'inhala, i sense tenir ni p... idea de l'existència del filòsof austríac.
anonim
01/09/2009
11:46
Jaaaajajjajaja, popper. ¿tienes limpiacabezales de VHS?
Jajajajajajaj
ACR
01/09/2009
12:38
Senyor Nadal, vostè no pot decidir què és cultura i que no, això és una tasca d'altres òrgans. Com pot dir que el jazz és cultura i la música "sorollosa" no? El soroll és art des d'inicis del segle XX. Quan diu teatre clàssic, es refereix a què el contenporani no ho és? D'altra banda, anar al lavabo és un fet cultural, ja que hi ha cultures que no ho fan. I sortir de nit i anar a un concert o a ballar amb un DJ, per tant, també ho és. Almenys, és més cultural que quedar-se a casa.
M A P
01/09/2009
14:19
Artur, molt bé.

La paraula "cultura" té un camp semàntic molt ampli, fet que aprofiten els demagogs per intrusionar les seves manies.
Com contenidor de tot allò que NO és instintiu, els joves amb ganes de gresca tenen raó: l'oci és cultura (l'antropofàgia ritual també)
Allò que no tenen dret a fer és a propiar-se de la paraula per a fer creure que estan parlant de cultura-instrucció (conreu de l'esperit, encara que soni cursi)
anonim
01/09/2009
15:18
L´entenc perfectament i respeto la seva opinio, pero crec que es perd certa cultura potser tan important com la que esmenta.
Com diu MAP, tambe seria "autoapropiacio".
ACR
01/09/2009
15:54
Presentem-ho d'una altra manera, doncs, perquè no se m'acussi de demagog. A partir de quin any la música popular deixa de ser cultura? A partir del jazz dels anys 20 o a partir de la separació dels Beatles? No veu, senyor Nadal, que no té ni cap ni peus? La música popular d'avui dia, en directe o seleccionada per un DJ, ha der ser cultura. En cap moment he defensat ni defensaré els manifestants de l'altre dia, però cultura no podrà ser mai només allò que li agradi a un individu.
M A P
01/09/2009
17:55
ACR,

Podem preferir escoltar mil vegades una cançoneta senzilla que una sonata de Bach, i disfrutar més amb un comic que amb la Capella Sixtina. Però no fotem, no pretenguem que siguin coses ni remotament comparables. Existeix una jerarquia de mèrits, sí senyor. I no depèn dels gustos personals.
Jordi Roca
01/09/2009
20:54
Cultura per mi és allò que jo no puc fer. Fer saltironets mancat de dutxes, plantar lavabos a un museu o dedicar-se a insultar a tort i a dret per mi no és cultura.

Model·lar un pensador, composar un cànon dels de Bach no dels de la SGAE o pintar un afusellament amb totes les expressions és art.

Altres coses són meres excuses per robar-me els meus diners.

Per suposat, a casa seva i amb els propis diners la gent que faci el que vulgui.
Artur
01/09/2009
21:31
ACR, vostè és molt lliure de tenir la seva opinió sobre el que és o no és cultura, a l'igual que jo. Potser la música d'avui serà algun dia "cultura", però ara per ara, i des del meu més que modest punt de vista, no ho és. Òbviament si jo hagués vist que la meva opinió, tal com diu vostè, no té "ni cap ni peus", no l'hagués escrit.

Cordialment
Mata Faluga
02/09/2009
11:59
Hi ha la cultura elevada, la popular i, a part, l'oci massiu organitzat i encaminat a: atordir el personal, desinhibir repressions i, si és possible "sucar" (aspiració màxima). El problema de fons, però, ha estat sempre el mateix: què fer amb el temps lliure, com omplir-lo.

Ens ho mirem per on ens ho mirem, i no per culpa de la crisi, avui, el negoci de la discoteca, macro, mini, llatina, etc. està finiquitat, acabat, kapput. Ha deixat de funcionar, cada dia resulta més depriment, decadent i ningú no hi pot fer res. Ha mort. Va començar com una moda i com a tal, s'ha acabat. Pregunteu, sinó els empresaris del ram. Els espasmes del moviment només són, ras i curt, la revifalla de la mort.
sergi
02/09/2009
12:56
Crec que generalitzar sense fonament es sintomatic. Jo vaig assistir a la vermutada i puc assegurar que el patró general no s'emmarcava dins de la seva descripció; van assistir, mestres d'escola, gestors culturals, fotògrafs, pintors, dissenyadors gràfics, periodistes musicals, vídeo artistes, famílies senceres. Gent que no esta interessada amb " la cultura del calimotxo" que vostè vol fer veure. Em sap molt greu que, es parli sense conèixer la realitat i que s'estigmatitzi. Perquè això demostra una nul•la comprensió dels moviments culturals emergents de la ciutat. i ja es sap; no es respecta el que es desconeix.
Kram
02/09/2009
18:34
La seva opinió és molt respectable però em sembla que no li calia defenestrar els manifestants per tal d'argumentar les seves idees. I discrepo profundament, qualsevol queixa o manifestació d'un grup de tarragonins sí té rellevància, tant sí és per reclamar oci nocturn com per poder dormir per les nits; sinó aquest diari no li hauria dedicat tantes línies.
Posats a recomanar lectures jo recomanaria una de més senzilla, la del diccionari(o la viquipèdia, a tir de clic) per entendre millor què és la cultura. A mi em sembla que el terme cultura té un significat força més ampli.
(continua)
Kram
02/09/2009
18:35
(...) Si dinar el diumenge amb la família o seure a la plaça de l'església a prendre la fresca són fets culturals, no veig perquè acudir a un local musical a escoltar música i/o ballar no ho ha de ser. Clar que si tots són borratxos i porreros...
I és clar que hi ha accions o béns culturals de més valor que d'altres però això ja és una qüestió de gustos personals o grupals; per això hi ha qui paga una milionada per una pintura avantguardista que jo no penjaria a la paret de casa meva ni que me la regalessin.
Salutacions.
Artur
02/09/2009
21:05
Sergi, trobo molt bé que fotògrafs, periodistes, filòsofs i premis Nobel de literatura es manifestin demanant "quiero bailar toda la noche". Ho trobo perfecte. Per a mi, demanar això no és "cultura". Altrament apuntar-se a una acadèmia de ball per a aprendre el "vals vienès" podria ser que sí. Que vol que li digui. No es tracta de "conèixer" o "comprendre" els moviments culturals, ni d'estigmatitzar-los. No hi ha "una" definició de cultura com tampoc n'hi ha una de democràcia. El concepte que té Chávez de democràcia, com el que tenien les "repúbliques democràtiques populars" res té a veure amb el concepte de "democràcia occidental". Amb "cultura", ídem de ídem.
Albert Hurtado
02/09/2009
21:13
Estic parcialment en desacord. A la majoria de locals d'oci d'aquesta ciutat no hi ha cultura, aquí coincidim. Però la cultura de club és una cultura i la música de ball, també és cultura. Altra cosa diferent és que sempre hagin d'anar íntimament lligada a la nit. És una llàstima no poder gaudir d'una sessió d'un Dj per la tarda i anar a dormir aviat. M'avorreixen soberanament l'òpera i la dansa, per exemple, però entenc que és cultura. Us deixo uns noms de Dj's que han passat recentment per Catalunya que han trascendit el món de la nit i fan arranjaments per pop-stars, bandes sonores de pel·lícules o, fins-i-tot, la música per obrir uns jocs olímpics: Dj. Tiesto, Jeff Mills o José Padilla.
pablo
02/09/2009
23:17
Muy señor mio,señor Artur Nadal.
Le explicare una cuestion en la cual usted no ha tenido en cuenta,estos jovenes a los que usted le llama incultos por no tener tiempo en su preparacion en la cultura,estan mas que cansados de ver,escuchar,leer y mamar toda clace de culturas sociales en la cual usted esta encerrado,y digo encerrado por que no creo que usted se mezcle en culturas urbanas de actualidad,estas culturas son a las cuales sus hijos,sobrinos y nietos estan sumergidas y quizas son los que hacen de esta ciudad una ciudad incivica.le invito con toda amabilidad a que se informe antes de cuestionar a los que en el futuro le daran el ocio a sus congeneres.kultura con k y sin k no es la cues
anonim
02/09/2009
23:21
Aqui la cosa no va de cultura, va de posicionaments.
De totes maneres, als de la cultura "estirada" (amb carinyu) us recomano escoltar una cançoneta del Dylan (he mirat a Viquipedia i t´hi cagues de lo culte que es) anomenada "The times...".
Va be, perque quant ets jove la pots cantar, i quant te la canten els joves, la pots escoltar.
Artur
03/09/2009
08:59
Apreciado Pablo,
En el texto a nadie se le trata de ignorante, aunque Vd, con cierta dosis de atrevimiento me imputa tal calificativo. Eso sí, desconocía que existiesen diversas y diferentes culturas urbanas de las que uno pueda amamantarse. Pregunto, ¿acaso no exisitirían pues culturas rurales?. También desconozco -más ignorancia si ello es posible- si mis hijos están sumergidos en alguna cultura urbana de esta ciudad que les hace incívicos.
Gracias por plantear estas dudas que, en algún caso, pueden llegar a ser existenciales.

Saludos cordiales
sergi
03/09/2009
10:24
Cada època reflexa uns canvis que defineixen globalment les generacions. el que resulta un fet cultural per una determinada generació, com la Opera, les carreres de cavalls o el Vals muta o es converteix per un altre i esdevé un nou acte. Però, sempre es manté l'essència del acte, la comunicació entre els individus. Això imprimeix un caràcter de estatus que marquen els diferents nivells socials, (queda molt definit a la societat cívica de Reus o Bcn) i produeix un tap econòmic, es a dir; com que els pares es foten bufetades per anar a la opera, es pugen els preus de les entrades i els fills decideixen anar a un concert folk, que resulta econòmicament mes arregladet.
Pablo
03/09/2009
12:19
Estamos de acuedo señor Artur,usted desconoce he ignora mucho de lo que esta pasando en la actualidad,por lo tanto le invito a salir de su despacho a indagar un poco sobre lo que esta pasando en esta ciudad he intente identificar mas objetivamente la raiz del problema.