Premis Literaris de Tarragona: Jordi Mas López guanya el premi de traducció Jaume Vidal i Alcover i Joan Giné Masdéu el Pin i Soler de novel.la
  
Els 6 guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2009 aompanyats de la consellera de Cultura de l'Ajuntament  i el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès (fotografia: Mauri)
Aquest dissabte al vespre va tenir lloc al Teatre Metropol dins del marc de la Tardor Literària, la gala de les lletres, en el transcurs de la mateixa es va fer entrega dels diferents guardons del cartell d’enguany dels Premis Literaris de Tarragona.


Jordi Mas López guanya el Premi de Traducció Jaume Vidal i Alcover amb Oku no hosomichi (L’estret camí d’Oku)

L’autor

Jordi Mas López (Santa Coloma de Queralt, 1972) és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha dedicat professionalment a la traducció de productes d’animació japonesos al català i ha publicat versions catalanes de dos clàssics japonesos: els Contes d’Ise, d’autor anònim, i el Diari de Tosa, de Ki no Tsurayuki. També és autor del volum Josep Maria Junoy i Joan Salvat-Papasseit: dues aproximacions a l’haiku i dels poemaris Autoretrat amb esfinx, Horus al desert i Sema.

L’obra

Oku no hosomichi —que es podria traduir com L’estret camí d’Oku— és el cinquè i darrer diari de viatge que va escriure, i és considerat un dels textos cabdals de la prosa japonesa de tots els temps. L’autor hi narra, amb algun afegit fantasiós, les experiències del viatge que va emprendre per la regió d’Oku —la més septentrional de les que integren l’illa de Honshû— a partir de la primera de l’any 1689, i és fruit de cinc anys d’un intens treball d’escriptura i revisió. El gènere que empra és el del haibun, és a dir, prosa articulada al voltant d’haikus que funcionen com a nòduls poètics.
Matsuo Bashô (1654-1694) és segurament el poeta més famós de la tradició japonesa. La seva aportació principal fou la de dotar la forma de l’haiku d’una entitat literària que la convertí en la forma poètica per excel•lència de la seva època i encara viva avui dia tant a Japó com en un bon nombre d’altres tradicions literàries.

Joan Giné Masdéu guanya el Premi Pin i Soler de novel.la amb l’obra Els cavalls a la casa de les roses surant

L’autor
Joan Giné Masdéu (Falset, 1950) és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1973). Professor de Llengua i Literatura i de Llenguatge Audiovisual de l’IES Martí Franquès de Tarragona, del qual fa tretze anys que és director.

És poeta i pertany a l’anomenada Generació dels 70, sorgida a Barcelona a l’ombra del maig del 68 i a la reviscolada del postsimbolisme. Ha publicat Poemes setantànics (1971), A frec de capitell (1978) i Quadern de Geografia (1982). Present en algunes antologies- Les mil millors poesies de la Llengua Catalana (1979)-; també ha publicat poemes solts i alguns contes en revistes, així com articles sobre didàctica de la literatura i sobre el llenguatge audiovisual en diversos mitjans especialitzats.

L’obra

Els cavalls a la casa de les roses surant és, doncs, la seva primera novel•la. Pensada com un gran poema èpic modern, és una novel•la d’acció, emmarcada dins de la Guerra Civil, concretament en la batalla de l’Ebre, en l’abans i el durant –primera part-i el després –segona part-. Els ideals del protagonista, un jove soldat ple de força i d’ il•lusions, que s’incorpora a Falset a una unitat d’elit de cavalleria, dins del Batalló Lincoln, trontollen després de la desfeta ocasionada pels errors dels comandaments republicans que hi intervenen com actors secundaris. Mites, herois, gestes, històries d’amor. I com en els poemes homèrics, el difícil retorn a casa després de la batalla, la lluita per a sobreviure durant el llarg camí, la lenta deshumanització del protagonista perdut en un mar de contradiccions per fer cap al no-res.

La novel•la també vol ser un al•legat contra el feixisme i un homenatge als brigadistes i als que caigueren en la batalla de l’Ebre i als que sobrevisqueren, i als pobles que varen patir els bombardejos ja fossin els de primera línia, com Corbera, o els situats a la reraguarda com Falset, que juga un paper especial dins de la novel.la.
Redacció TT - 29/11/2009 - 11:27h
anonim
30/11/2009
16:36
vaya caca de acto
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat