Aquest cap de setmana, la Plataforma per la Llengua ha realitzat diverses accions de resposta als cinemes de Vila-Seca i Les Gavarres. S’han desplegat diverses pancartes de grans dimensions amb els lemes “Volem cinema en català” o “97% castellà, 3% català, això és igualtat?”, i han estat repartits centenars d’adhesius, cartells i postals explicatives dels darrers estudis publicats.

Aquestes accions han tingut el suport de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, que exigeix que els i les estudiants de la Universitat Rovira i Virgili puguin veure pel•lícules en català als cinemes de les nostres comarques. La secció territorial de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya també s’han sumat als actes reivindicatius en concordància amb el comunicat que van difondre la setmana passada a nivell nacional.

Ambdós cinemes –el de Vila-Seca i Les Gavarres- juntament amb altres de la demarcació de Tarragona s’han sumat a la vaga convocada pel Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya per aquest dilluns 1 de febrer, en contra de la nova Llei de Cinema que ja ha estat aprovada pel Consell de Govern.

Des de la Plataforma per la Llengua volem manifestar:

1- Que els interessos que mouen alguns empresaris obeeixen a raons ideològiques i a prejudicis del tot infundats. El català és una llengua rendible al cinema tal i com demostren les xifres oficials recollides a l’Estudi sobre la llengua al cinema en diversos països europeus, Quebec i Catalunya, presentat per l’entitat el passat 15 de gener i que podeu trobar al web de la Plataforma per la Llengua, en aquest enllaç. Entenem que la situació actual és fruit de les inèrcies creades per una situació d’origen franquista. Estem convençuts, com ha passat en altres àmbits, que un cop s’apliqui la llei, els empresaris reconeixeran les millores. Nosaltres advoquem per una classe d’empresaris innovadora.

2- La manca d’ús del català al cinema representa un cas únic a nivell dels països europeus i el Quebec, ja que no hi ha cap llengua comparable en nombre d’espectadors potencials o bé en estats amb plurilingüisme oficial on aquest idioma no s’utilitzi per traduir les pel•lícules, en la modalitat de doblatge i subtitulat. L’estudi de la Plataforma per la Llengua presenta diverses legislacions i pràctiques sobre usos lingüístics al cinema en altres països que demostren precisament això.

3- Tal i com demostra l’estudi, el que demanem és que el cinema sigui despenalitzat i que els espectadors catalans tinguin els mateixos drets que la resta de les comunitats lingüístiques comparables. Reclamem que el cinema a Catalunya sigui la norma, i no pas l’excepció en els països democràtics.