Aquest dijous s’han donat a conèixer els resultats preliminars de les excavacions arqueològiques dutes a terme durant aquest mes de juliol al subsòl de la Catedral de Tarragona per part dels arqueòlegs de l’Ajuntament, l’ICAC i el capítol de la Catedral, Imma Teixell, Josep Maria Macias i Andreu Muñoz respectivament, juntament amb un equip de 28 persones. Així, es confirma, després de 300 anys de discussió, que sota l’edifici de la Catedral es troben els fonaments del temple romà que presidí el recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco.

Aquest temple situava la seva façana a partir de la meitat de la segona navada de la catedral medieval i d’acord amb les proves geofísiques realitzades al 2007 el final de la seva estructura es troba a l’alçada del transsepte. La seva amplada ocupa tota l’amplada de la nau central i gran part dels laterals. La modulació resultant permet afirmar que el temple tenia 8 columnes. El temple cal emmarcar-ho en un moment determinat del segle I dC, tot i que la intervenció no ha permès determinar el període exacte de la seva construcció. Per aquesta raó, tant la tinent d’alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, com la directora de l’ICAC, Isabel Rodà, han demanat a l’Arquebisbat poder fer futurs convenis per poder acabar de veure el final del temple.

Segons Teixell, la intenció és en un futur poder seguir l’eix axial fins al transsepte, “sabem que és el temple d’August però ens falta datar-lo i una nova intervenció ens ajudaria a fer-ho i a aproximar-nos a la primitiva catedral”. Des de l’Arquebisbat, s’han mostrat oberts a estudiar la iniciativa amb molt d’interès però de cara al futur.

Les estructures que han pogut ser localitzades corresponen a la part inferior de la fonamentació de l’edifici. Es distingeix una gran estructura, a la manera d’un gran mur amb una amplada de 1,80m formada per pedres irregulars, morter i diferent capes de reblerts constructius i un nucli extens d’opus caementicium (formigó romà) amb una profunditat de 2,3 m i una resistència capaç de sustentar un edifici actual de 37 m d’alçada. La gran estructura podria correspondre a la part inferior de la fonamentació de l’escala de la façana del temple i probablement pot actuar com a estructura perimetral en planta de la fonamentació del temple.

Tota una sèrie d’evidències porten a verificar que es tracta del temple dedicat a l’emperador August. El temple és octàstil, es troba envoltat per una plaça porticada. En el decurs de la intervenció s’han trobat elements d’escultura arquitectònica en diferents tipus de marbre com Luni-Carrara d’Itàlia o el Giallo antico de Tunísia. Dos d’aquests elements són de marbre proconès, que és un marbre grec que segons les fonts històriques diuen que el temple d’August va ser reformat en temps de l’emperador Adrià utilitzant aquest tipus de marbre.

A partir de mitjans del segle V es documenten transformacions al recinte de culte, l’aparició d’un mur datat al segle VI sobre el formigó romà evidencien que aquest va ser desmantellat a l’època visigoda per reaprofitar els materials constructius.

Finalment s’ha pogut documentar la originalitat del paviment medieval que data del segle XIV. L’enllosat tornarà a col•locar-se on estava i les restes trobades es taparan. Ara la feina continua per tal d’elaborar les conclusions finals i que aquestes preguin cos en una publicació que esperen que estigui enllestida a finals d’any.