La Reial Societat Arqueològica Tarraconense ha “posat el crit al cel” arran de la nova etapa de construcció de l’EOI que des de fa uns dies s’ha iniciat a la Chartreuse de Tarragona, i ho qualifica sense embuts com “una altra destrucció patrimonial”.
Ho podem llegir al seu web en el següents termes:
“Aquests dies s'està procedint a l'enderroc d'una altra part de l'edifici de la Chartreuse. Recordem quan per exigències de la nova construcció del que havia de ser delegació del Govern a Tarragona es destruiran els edificis de la dreta de la façana principal.
Ara les víctimes són els magatzems de la part del darrera que la piqueta del projecte de l'escola d'idiomes fa desaparèixer. Els dos casos són igualment fruit de la negligència ja que el catàleg de béns a protegir de l'ajuntament de Tarragona hi figura la fàbrica de la Chartreuse amb el grau de protecció de Be Cultural d'interès Local. En la justificació de la fitxa que l'ajuntament ha inclòs en el catàleg hi llegim que és la "única indústria del segle XIX que encara es conserva a la ciutat de Tarragona". Ara això ja no és tan cert, ja que l'edifici en una des seves parts explícitament industrials ha estat enderrocat. Qualsevol projecte d'ús de l'edifici hauria d'haver primat la conservació de tot el conjunt. Ara ja tenim un altre monument local parcialment destruït.
Per la RSAT la Chartreuse hauria de ser el centre d'interpretació de l'arqueologia industrial de Tarragona i si ubicar-hi una escola d'idiomes o qualsevol altre equipament implica qualsevol destrucció parcial això no és un ús compatible amb el monument i s'havia de descartar de bon principi.
Des d'aquest moment demanem l'aturada de les obres i la restitució dels elements eliminats i la revocació, si n'hi ha hagut, de qualsevol dictamen oficial favorable a la destrucció dels elements de l'edifici que ja s'han perdut i dels que temem seguiran.
Per concloure: ens refermem amb la valoració que l'ajuntament fa de l'edifici quan diu "la seva conservació és necessària com a testimoni d'una època, d'una tipologia arquitectònica i de l'inici del procés d'industrialització de la ciutat".
Des de l'Ajuntament s'ha subrallat que ls obres compten amb el vist i plau dels serveis tècnics municipals, de la Generalitat i de la Comissió de Patrimoni.
Redacció TT - 10/08/2011 - 11:29h
peter
18/08/2011
13:58
A Tarragona hi ha prou espai per a construir un edifici digne per l'EOI. És una pena usar l'edifici de la Chartreuse per això i destruir-lo és de jutjat de guàrdia. El mateix que usar l'edifici del Banc d'España com a cafeteria com qui diu. No haguès estat millor una biblioteca digna? O sales multifuncionals? Els nostres polítics pensen amb el cul i els seus assessors també... i per això cobren el que cobren. INDIGNANT!
al que està fart
16/08/2011
13:59
Heu de saber que si no fos pels srs. de la RSAT la seva Tarragona d'avui no tindria ni muralles romanes que s'anaven a enderrocar el s. XIX, ni amfiteatre que s'havia d'edificar el 1950, ni fòrum local, on s'hi havien de fer pisos, i que la major part de peces arqueòlogiques del museu estarien colgades o a l'abocador, etc. L'arqueològica no diu que no es faci una escola d'idiomes, sino que diu que amb el valor únic i extraordinari que tenia la Chartreuse es podia plantejar fer-la en un altre solar on no s'hagués de destruir res i restaurar l'edifici com a centre d'interpretació d'arqueologia industrial i darrer reducte d'aquest tipus que queda. Si els monuments estan bruts denuncii a l'ajunt
Tarragoní fart
16/08/2011
10:52
Senyors de la RSAT. Les ciutats son per viure-hi, els Tarragonins ja els tenim plens de tanta tonteria. Ja ho vam patir amb el fortí de la reina perdent un restaurant de primera i els records de boda de molts tarragonins ¿Ara que hi ha? ¿Un niu de merda? (amb l'enderroc a carrec dels nostres impostos). Opino que a la Chartreuse s'hauria de deixar la façana principal i les estructures que estiguin acceptables, i construir un edifici modern dins la façana com s'ha fet amb altres indrets. Hem de mirar al futur. Lo de retardar les obres del mercat perquè han trovat una clavaguera romana també ja cansa.