Aquesta és una de les principals conclusions de les excavacions arqueològiques que s’han portat a terme a l’interior de la Catedral des del 27 de juny fins al passat 5 d’agost.
En aquest sentit, s’ha pogut constatar la prolongació de la fonamentació del temple dedicat al culte imperial que ja fou trobada a la campanya de l’estiu de l’any 2010. Recordem que aquesta fonamentació estava realitzada amb la tècnica d’opus caementicium (morter fet amb calç, arena i pedres) i que tenia una profunditat de més de dos metres.
La fonamentació ha estat localitzada en tota l’extensió del sondeig, a uns 113 cm per sota del nivell de l’actual paviment i es prolonga per sota de l’actual presbiteri, fet que no ha permès localitzar el límit longitudinal del temple. Pel contrari si que podem constatar que el temple era més gran del que a priori es pensava, amb una longitud de més de 43 metres. En aquest sentit és possible que el temple de culte imperial pugi presentar una longitud de 46 o 47 metres de longitud d’acord amb les evidències arqueològiques i els nous resultats de les proves geofísiques recentment realitzades pel Dr. Albert Casas i el seu equip de la Universitat de Barcelona.
En aquest sentit caldria pensar en un temple entorn als 47 m de longitud per 27 metres d’amplada, semblant a altres models de l’imperi. Cal pensar que el temple de Mars Ultor a Roma mesura 50 m de longitud per 36 metres d’amplada. En el cas de la Península, tot i que de cronologia posterior, podríem citar l’exemple del temple dedicat a Trajà a Itàlica(Santiponce, Sevilla) que és octàstil (de vuit columnes de façana) i que mesura 49 m de longitud per 29 d’amplada. La modulació resultant centra geomètricament el temple en mig de la plaça de l’àrea sacra.
La intervenció arqueològica també ha documentat la presència d’estratigrafia tardoromana i visigòtica sobre la plataforma de fonamentació del temple roma, fet que torna a evidenciar que el temple fou desmantellat a partir de la segona meitat del segle V iniciant-se un procés de transformació urbanística de tot el sector. No s’ha constatat cap evidència estructural arquitectònica o arqueològica que permeti pensar que en aquest espai es va bastir la catedral visigòtica.
D'altra banda continuen les obres de restauració al interior de la Catedral que es preveu que finalitzin per Santa Tecla.
Quines proves tenen els que diuen que els quatre tarraconenses que habitaven la ciutat al segle V es van passar generacions treballant obsessivament per aniquilar fins més enllà dels fonaments un gran temple romà? Ah! i les "evidències" trobades sota la catedral sí que serveixen per alguna cosa: saber positivament que allí no hi ha cap temple i que no hi va ser mai. No enganyin més a la gent senyors arqueòlegs, quedin-se a casa, i si volen experimentar sensacions arqueològiques fortes posin-se la serie completa d'Indiana Jones, però si us plau deixin de rebentar paviments de la catedral per satisfer la seva curiositat.
Ambrosio de Spinola
15/08/2011
19:11
Insultar? Jo més aviat diria que he qualificat: quines proves tenen els que afirmen que el temple no és sota la catedral? Perquè em sembla que està quedant clar que hi ha prou evidències com per afirmar que no era a la Plaça de l'Oli, precisament. Alguns voldrien una inscripció en tabula ansata amb la dedicatòria sencera per poder estar-ne segurs, però l'arqueologia és més prosaica, i la Història, punyetera: ja se'n van encarregar els tarragonins dels egle V de desmantellar-lo a consciència...
anonim autoanomenat anonim a anonim autoanomenat Ambrosio de Spinola
Tecla
