La Reial Societat Arqueològica Tarraconense lamenta l’obertura d’una rasa per serveis d’aigua i/o de llum a l’interior de la Catedral i considera que aquesta intervenció “devalua una vegada més la Catedral”.

La RSAT ho explica amb aquestes argumentacions:

“Hem de lamentar novament la realització d’una més que qüestionable intervenció a la catedral. Aquests darrers dies s’està procedint a obrir una rasa en el paviment medieval de la catedral. En aquesta ocasió no es tracta d’una excavació arqueològica, sinó que sembla que la perforació té que veure amb la instal•lació de serveis de llum, aigua i altres serveis dins del temple catedralici. L’obra s’integra dins el pla director de la Catedral i està finançada pel Ministeri. Sense tenir en compte el valor intrínsec del paviment, que tota la bibliografia existent conclou que és del segle XIV, ni cap consideració per la inalterabilitat que hauria de merèixer l’espai en qüestió s’està obrint una rasa que a més segons manifesten fonts, generalment ben informades, no gaudeix ni del preceptiu control arqueològic.

Imaginem que aquesta intervenció té tots els vist-i-plaus de les administracions corresponents, però no per això deixem de jutjar que és inacceptable. Si s’havia de fer una canalització elèctrica per dins de la catedral, havia de sospesar-se la menor afectació al monument, i si calia havia de ser vista cosa que només exigiria petites perforacions. Al marge de solucions més imaginatives com accedir des de les taulades que formaven part de fases anteriors del mateix pla director, o fer pesar canalitzacions per cornises i capitells o fer-les venir de punts de l’exterior de la catedral.

Aquesta intervenció que devalua una vegada més la catedral, fa que el seu paviment ja pugui dir-se que ha quedat reduït a una simple imitació d’un paviment medieval, ja que se suma a les altres afectacions que ha sofert recentment, i la més antiga del 1963. El que posa de manifest aquesta intervenció tan agressiva contra el paviment de la catedral és el profund desconeixement que l’equip director de les obres té de la mateixa, que sembla ignorar el valor d’un paviment medieval, que està mancat d’un treball de documentació històrica que hauria de posar límits als criteris amb els que es treballa. El paviment no és un element desmuntable a criteri dels arquitectes, és un element integrant indissoluble del monument que cal recordar que és bé cultural d’interès nacional i que era exigible que l’administració vetllés per la seva total conservació.

Lamentem que les persones doctes que tenen a cura seva la catedral, ja sigui en qualitat de propietaris o les administracions corresponents, no hagin evitat una destrucció d’un altre element original de la catedral que ara s’haurà de presentar com una falsificació o reconstrucció. S’han aplicat per l’interior de la catedral criteris similars a una intervenció a la via pública, on es desmunta un paviment sense atendre cap consideració.

Donat que la visualització de la part afectada és complicada, la RSAT es refereix només a la part que s’ha pogut contemplar des de la porta principal que roman oberta durant les obres, tot i que temem que les malvestats en les naus laterals siguin realment de major consideració”.