Antonio Machin
  
El 17 de gener de 2004, es van complir 100 anys del naixement d’Antonio Machín que a part de ser el més famós intèrpret del bolero, la gent de les Nostres comarques el recorda per que en més d’una ocasió havia guanyant al seu públic de dècades passades amb el cha-cha-cha, rumbes i mambos, amb aquells tan ben preparats espectacles del cantant de color que va batre records amb “Angelitos negros”, “Madrecita”, “Mira que eres linda” “Toda una vida” o be “Mi àngel protector”. Vaig tenir la sort de presentar a Machin en festivals, en la ràdio i també alguna entrevista en la premsa escrita. Era molt parlador i em va explicar moltes coses, algunes d’elles vull narrar com homenatge a una persona bona i sobretot artista cent per cent. En la seva época daurada, no hi havia llar, ni emissora, ni cap esdeveniment musical, on no s’entonés una cançó popularitzada per Machín. Amb el numero 9.041 de la Societat General d’Autors d’Espanya va registrar prop de mig miler de discos i avui les reproduccions del cantant encara les trobes a qualsevol híper mercat.

Biografia


Va néixer el 1904 a Vila Clara, Cuba, dintre del marc d’una família humil, de pare espanyol i mare cubana, tots els seus germans – segons acostumava a explicar ell – eren més negres que el carbó. Vivia a l’Havana i va començar la seva prolífera carrera artística quan acabava de complir els 15 anys i ho va fer de la ma del cantant Miguelito Zaballa. Per altra banda la seva fama va iniciar quan destacà en el Trio Luna, d’on el va fitxar la gran banda atracció llatina americana de les dècades dels vint i trenta “Orquesta Azpiazu”. Amb aquest grup va actuar a Nova York i va enregistrar els seus primers discos de 78 revolucions, però amb el “Cuarteto Machín” va tenir tant d’èxit entre els hispano parlants dels Estats Units que el va contractar la casa RCA Víctor, una de les marques, aleshores, més potents.
Antonio Machín va morir a Madrid, l’any 1977.

Salta el toll


A vegades deia ; “cuando salté el charco no vine a España si no a Paris i después Londres”, ja que tinc entès que presentava l’espectacle “Lamento esclavo”, llibre original de Grenet i com que la cosa li va anar prou be, més engrescat que una baldufa va formar l’orquestra Habana actuant per tota Europa. Fou quan va explotar la guerra mundial dels anys 40 que va decidir venir a Espanya, terra dels seus avantpassats, tenint la bona idea d’enregistrar un tema original de Blanco i Maciste, els populars “Angelitos negros”. Crec que són pocs que en les circumstàncies de difusió i promoció d’aleshores poguessin vendre tants discos com aquest que a l’altra cara del mateix portava el de “Madrecita”, un tema que fa referència a una celebració dedicada a les mares i que segons el color de la flor que porta un a la solapa, es sap si la progenitora es viva o ja ha desaparegut, per això – també ho explicava Machín – la melodia diu: “en mi pecho yo llevo una flor, no me importa el color que ella tenga, por que al fin tu eres madre una flor”.

Establert a Espanya

Des d’aleshores va viure a Espanya i durant llargues temporades a Barcelona, es va casar amb una sevillana i va crear un família, algun dels fills està vinculat al món de la comunicació. Va presentar revistes inoblidables com “Cancionero cubano”, “Ebano y marfil”, “A Baracoa me voy”, “Cuba y Espanya”, Rostros conocidos”, etc. i quasi sempre amb las “Dos gardenias” de bandera.
Però a la meitat del segle XX va arribar procedent d’Amèrica el famós cha-cha-cha i Machín reestructurà la seva formació fent-se igualment el Rei de l’esmentat ritme. Va ser al març del 1964 quan amb motiu dels 25 anys d’èxits a Espanya inicia una “tourné” per tot l’estat que titularia “Bodas de plata”. Aleshores va tenir lloc el Projecte Machín amb edicions, festivals i una biografia escrita pel seu gendre Eduardo Jover, titulada “Machín, toda una vida”. A primers del 1967 l’artista inicia un altre espectacle de revista titulat “La vida empieza a les 7” i encara abans de retirar-se va presentar “Melodias inovidables”. Inoblidable com ell, per la seva creativitat, humanitat i especialment originalitat.

Anècdota

Una vegada el vaig anar entrevistar a les instal•lacions de “El Fènix” de Vilaseca, durant una festa major i com que hi havia confiança em va dir: “tocayo, mientras me visto, ves grabando”. Però no ens vam donar compta que estaven en un altell tancat per vidres glaçats, però davant d’uns focus i des de la sala principal, el públic veia les siluetes de com li acostava el micròfon mentre quedava en calçotets, com es posava altres pantalons, la camisa....fins que va pujar la meva companya i em va dir: “¡que es veu tot per l’ombra del vidre!!.
En una altra entrevista li vaig suggerir per que no enregistrava una cançó que fos dedicada als “angelets blancs” i em va contestar... “Es difícil que un blanco sea un angelito”. Però sempre amb aquella amabilitat i generositat que el caracteritzava.
Cal afegir que un dels seus millors imitadors, entre els centenars que va tenir”, és Pere Martínez Jover d’Ulldecona, resident en Vinaròs i que encara l’imita genialment. Li va demanar una foto dedicada i al saber que era un imitador seu, li va regalar, fins i tot, les maraques que avui encara l’acompanyen en les seves actuacions.
Antoni Panadès - 13/02/2009 - 18:25h
anonim
13/03/2009
22:32
Tinc entes que tambe a Colombia, en el dia de la mare es costum portar un clavell a la solapa, blanc o vermell.
A mi de molt petit em van "pervertir" amb un EP del Simago (per el comediscos), amb les 4 primeres cançons que anomenes.
Gran Machín!.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.