Pedalada Popular 2008
  
Albertus Magnus Greenpeace
Amb la pau d’esperit que aquests esdeveniments demanen, em vaig presentar al punt de sortida amb deu minuts d’antelació sobre l’horari de sortida i predisposat a fer una passejadeta d’allò més agradable, doncs la climatologia (malgrat les previsions catastrofistes) ens obsequiava amb un sol radiant i una temperatura ideal des del punt de vista de la tasca que teníem per davant.
La pau, se’m va regirar tot just quant portàvem correguts cinquanta metres; un nen d’uns deu o dotze anyets se’m va creuar a dos dits de la meva roda davantera amb inconsciència i traïdoria. Tot i que la paciència no és la meva principal virtut si és que en tinc alguna, m’ho vaig prendre amb filosofia a la qual vaig anar afegint-l’hi lletres a mesura que l’excursió anava avançant. Calia posar-se en situació de la manera més ràpida possible, o com diria el Sr. Laporta, al loro! que si no estàs atent, pots provocar un allau de persones i de gent, ambdues espècies humanes igual de respectables, però distintes, vulguis o no.
Aquest cop i a diferència d’altres edicions, vaig arrencar amb la pretensió de que aquella activitat dominical em reportés el màxim benefici (mira que en som d’interessats) i amb el propòsit de fer tot el recorregut d’allò més relaxat durant tot el trajecte, concentrant-me el parell de culs que em precedien i que per la forma de circular en paral•lel i la tranquil•litat en que portaven la seva conversa, pertanyien al que semblaven dos ciclistes força experimentats; la seguretat abans que res!
Tot i això, no podia evitar anant fent petites reflexions de les diverses situacions que s’anaven donant al meu voltant. Finalment vaig trobar el fil conductor sobre el que sense pretendre-ho, es convertiria en un reportatge; el comportament de l’ésser humà quan actua en manada.
Segur que els antropòlegs n’han fet diversos estudis. Jo, per allò d’anar fent camí i gaudir d’aquell matí esplèndid, me’n anava fent un de propi. Així que em vaig dedicar a catalogar alguns espècimens diferenciant-los per la seva actitud entremig de la manada, amb l’aixopluc que aquella mena d’anonimat els proporcionava malgrat estar entre mig de molta gent.
Dels que recordo, destaquen el “criticón”; que no es perdia cap ocasió per a posar a parir l’organització; ara perquè els del davant van massa poc a poc, després perquè el carrer s’estreny massa i provoca aglomeració dels ciclistes, i després perquè s’hauria pogut passar per allí o per allà.
Els “perillosos”; aquests que s’enfilaven per qualsevol cosa que trobessin al seu voltant, voreres, guals o rotondes. La qüestió era no seguir el traçat establert, i si podia ser, a una velocitat poc aconsellable (per a la seguretat de la resta de participants) i comunicant-se a crits d’un costat a l’altre de carrer.
Els “cagadubtes”; dels quals, la seva característica principal resideix en estar buscant constantment “el millor” emplaçament dins del grup, la qual cosa els converteix en un blanc mòbil i certament perillós per imprevisible.
Els “sobrats”; aquells que (segons ells) sempre controlen, però que no paren de tocar allò que no sona amb les seves constants i ràpides zigues-zagues i fent que els participants siguin els veritables obstacles a evitar. Aquests es van endur més d’un record verbal per a la família.
El “nen TC”; que tot i anar acompanyat normalment pel pare o la mare (que teòricament han de tenir cura d’ell) per a fer-lo anar dret, no para de creuar-se una vegada i una altra per davant d’aquell que tingui a la vora, perquè va mirant cap els balcons o mirant enrere o mirant cap a la Meca. La qüestió és que ni el pare ni la mare que el va parir el fan anar pel dret.
El “súper equipat”; tot un exemplar que causa una enveja d’allò més insana, doncs no li falta un detall. Vaja, que semblen una sucursal ambulant del Decathlon. Res a dir, d’ells, doncs se’ls nota que estan rodats (!) i són un exemple a seguir.
El “pater amantísimus”; se’l pot reconèixer fàcilment perquè porta un xiquet de paquet ben acomodat a la cadira anatòmica. Aquest tros immens de pare sembla que dona conversa a tothom, però en realitat parla amb son fill que és al darrere, i si no crida, el nen al no sentir-lo, s’avorreix de tant veure-l’hi l’esquena.
El “caganer”; D.O. per la posició que adopta dalt de la bici. La principal característica és el nivell extremadament baix en que porta el seient. De fet, ja no el pot portar més baix, doncs toca al quadre. La posició que agafa aquesta mala distribució, li fa que els genolls es moguin molt per sobre de la barra superior del quadre, com si la bici els anés gran. També acostuma a portar el casc caigut cap enrere i una combinació del tot equivocada de plat i pinyó (“desarrollo”) que els fa pedalar molt de pressa, però els proporciona un desplaçament molt lent. Afició no els falta, això si.
Tot plegat, aquesta atenció per les característiques dels companys d’escapada, va servir per a que el tomet per la ciutat se’m fes d’allò més curt. I per si això era poc, la sensació antistress que vaig experimentar (com a conductor de cotxe que sóc) de poder circular pel carril contrari i passar-me un grapat semàfors en vermell olímpicament, va acabar de fer el recorregut d’allò més agradable. Del tot recomanable.
Albertus Magnus - 24/11/2008 - 11:57h
NOYAKKI MATURI
25/11/2008
20:22
Us heu oblidat d'un espècimen. N’hi havia un únic exemplar i se’l podia veure en segona línia, just al darrere dels ciclistes convidats i d’alguna “autoritat”. Es tractava d’un “mallolíssimus nastiquerum”, anava abillat amb samarreta vermella de màniga curta i no parava de repartir somriures mentre saludava a tort i a dret.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat