El Trole
  
Ventura Gasol
El dia 1 d’octubre de 1951 es van posar en servei aquells estrafolaris, però famosos troleibusos que utilitzaven la corrent elèctrica com energia motora i que foren la sensació i la novetat de la dècada dels anys 50 a lo que es refereix al transport de viatgers per carretera. El trole - com se l’anomenava - va ser durant molts anys, un vincle popular entre Reus i Tarragona, amb les tradicionals parades a Torreforta, “La Goma” (per que a terra hi havia la goma que registrava el trànsit), La Florida i Camp d’Aviació, fins a Reus. Era una època que molts encara recordaran com la de quan s’emprenyaven continuadament, sobretot els que depeníem d’uns horaris laborals, de l’agilitat del cobrador quan es creuaven dos troles en plena carretera i en existir una sola línia elèctrica, tenien que fer filigranes estirant, tornant a col•locar i encertar les perxes amb els cables. Quan ens sorprenia una tempesta en plena carretera els esmentats vehicles es paraven i la conya era gran, la gent deia ¡quan plou, surten els cargols i s’amaguen els troles! . I com que mai donaven el trole per ple, en les hores punta era pitjor que una llauna de sardines i en hores poc freqüentades, especialment cap a la nit, moltes parelles pujaven al pis superior del vehicle i allí es guanyaven la vida una estona, fins arribar al final de trajecte.

A la meitat de trajecte hi havia un transformador i una estació de la que era encarregat el popular ballarí dels Nius d’Art Josep Durant Bigorra (50% de los Hermanos Duran). Dintre Tarragona la parada inicial era en el desaparegut Bar Sport, Rambla cantonada amb el Carrer Fortuny, edifici avui enderrocat per culpa d’una trista explosió i el final del trajecte a la Plaça de la Llibertat de Reus (aleshores Pl. dels Màrtirs) . El garatge estava davant de la Tabacalera i en l’últim viatge ja de matinada, com et descuidessis una mica i segons el xofer, en arribar al final del pont del Francolí, girava cap a les esmentades cotxeres sense aplegar a la Rambla. Tenies de guardar el bitllet fins baixar, doncs la pèrdua del mateix havia provocat aldarulls dintre del sempre catxondo ambient d’aquelles típiques carrosses.

Quan tardaven, quasi sempre, hi havia uns especialistes que pegaven l’orella a un dels pals de ciment que sostenien la línia i sabien amb exactitud, si estaven lluny o ja arribaven. Cal afegir que en certs punts del recorregut, al passar les perxes desprenien espurnes. Però un cert dia aquells romàntics troleibusos foren substituïts per llargs i elegants autopullmans que amb els pas inexorable dels temps també s’han esfumat.
Antoni Panadès - 24/11/2008 - 12:16h
Pere
08/07/2009
11:24
Hi havia vegades que el trole no tirava i acabava anant a estropades. Aleshores descobries un altre trole davant, que era el causant de que el trole segon no rebés prou energia. Aleshores el trole s'aturava i deixava que el trole de davant s'allunyés, i quan estava a molta distància, el trole aturat ja podia remprendre el viatge a velocitat normal.
Albertus Magnus
25/11/2008
20:49
Jo hi vaig viatjar poc, però a l’ultima època, hi havia un entranyable cobrador/revisor que a banda d’un bon caràcter per a tractar amb la gent i les seves cuites (problemes, presses, dormilegues, grans paquets, dificultats per a pujar/baixar, etc.) tenia el costum d’avisar de l’arrencada (a voltes, força impetuosa) amb dos tocs secs de campaneta (a través del fil que penjava al llarg de tot el passadís central del bus) i el crit de guerra “¡VAAAAAAAAMONÓS!” que reafirmava l’acció. A mi, i també a algú altre més, se’ns va enganxar aquesta expressió tant simpàtica, i la fèiem servir molt sovint.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.