0 comentaris
13:02
Compartir    Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a facebook.com Comparteix aquesta notícia a Twitter.com
El romanès errant
  
La televisió en distints programes va anunciar l’aparició d’un diccionari Romano - Català d’un romanès resident aquí a Catalunya. Això és molt bo per la integració de l’important colònia d’emigrants domiciliats a les nostres comarques, però l’autor, Florin I. Bojor diu que és el primer intent que es realitza per acostar els idiomes català i romanès i això no és cert, doncs a la dècada dels anys 70 vaig entrevistar per Ràdio Tarragona a Liviu Cristea, un funcionari de l’Oficina de Negocis de Romania a Espanya, ja que aleshores no hi havia ambaixada i l’home hem va presentar un llibret on hi havia nombroses paraules iguales amb el castellà, però encara més en el català. Per alguna cosa els dos idiomes son romànics.
Fixeu-se que familiar sona el romanès, per exemple quan parla de les muntanyes: Atmosfera alpina austera, aroma arborilor si arbustilor, simfonia cascadelor ofera un apogeu natural de arta in Carpati.

Liviu Cristea era un home enamorat de Catalunya, jo el vaig conèixer en casa d’un comú amic a Miami Platja i era una persona inquieta, sempre fumava cigarrets “del partit”, però si li donaves un “Philips Morris” o un “Pall Mall”, no et deia que no, si no més be que els americans pel tabac eren collonudos, com diria el Màgic Andreu. Gràcies a ell vaig presentar en aquell meravellós auditori del Carrer de La Unió, avui lamentablement desaparegut, un magnífic grup de cors i dansaires de Bucarest, encara que sempre hi havia problemes de que, en algunes actuacions, molts dels components ja els perdia de vista. Jo crec que l’home es va identificar tant amb nosaltres que els viatges Madrid – Miami foren molts i un dia, inesperadament, el va cridar el Chauchesko i ja mai més vam saber res d’ell.

Cristea donava un llarg llistat de mots idèntics o que solament calia treure una o, una e, com a màxim el io del final i eren iguales que el castellà, però es que totes aquestes paraules, en català, ni calia treure res de res: adulto = adult, procedente = procedent, contrario = contrari, etc. En altres no més canviar la o per una u. També tots els acabats amb ar, era suprimir la r final, cosa que al parlar ja fem els catalans: Ballar = ballà, cantar = cantà, essent la pronunciació exacta i el més demostratiu de la semblança és que el do final es canvia com nosaltres per una t. Y colorín colorado este cuento se ha acabado, o sigui s’acabat.
Antoni Panadès - 10/06/2008 - 13:02h
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer a escriure'n un!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat