0 comentaris
15:10
Compartir    Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a del.icio.us Comparteix aquesta notícia a facebook.com Comparteix aquesta notícia a Twitter.com
La tragèdia dels Alfacs
  
El dia 11 de juliol, farà tot just 30 anys, de la tragèdia dels Alfacs. Devien ser prop de les 3 de la tarda quan el Governador Civil, Francesc Robert Graupera em va telefonar i em digué: Antoni, vine urgentment a l’Oficina que hem de marxar ràpidament cap Alcanar. Li vaig preguntar ¿que passa? i contestà: Vine, ja te ho explicaré pel camí. En aquell temps jo era el director del Gabinet de Premsa del Govern Civil i anant cap a Plaça Imperial Tàrraco per causalitat em trobà amb el fotògraf de l’esmentat gabinet, Ramon Segú Chinchilla i el vaig portar fins el cotxe oficial que ens esperava a la porta del govern amb el titular dintre. Hi havia l’ordre d’aixecar les barreres de l’autopista al pas del vehicle oficial, per tant vam tardar poc temps, es suficient per que ens narrés resumidament, la espantosa notícia i és l’única vegada que vaig veure la llum fent pampalluga sobre del cotxe. Quan vam arribar, ja hi havia un tinent coronel de la Benemèrita que estava prop d’allí en unes maniobres que organitzava com podia, el salvament. Robert Graupera va entrar ràpidament cap dintre, mentre nosaltres s’identificàvem amb un provisional control a l’entrada, cap d’uns moments el veiem sortir i la seva expressió ja deia molt i al preguntar-li si podíem passar ens contestà: si teniu molt de valor, si. Una vegada ens vam fer càrrec de la situació vam telefonar al Govern Civil per que el Secretari General iniciés una ampli i imperiós equip de coordinació. Mentre Ramon Segú disparava el seu objectiu, jo anava posant-me continuament en contacte alternativament i donant novetat per mig d’un telèfon que van posar a la meva disposició, al Govern Civil i a Ràdio Tarragona des d’on m’atenia personalment l’inoblidable Josep Maria Tarrasa establint-se un programa especial. Al cap d’una estona va arribar el President de la Diputació, Josep Clua Queixalòs i més tard el President Tarradellas que a l’observar el drama digué: ¡això sembla Hirosima!. Igualment va venir via aeròdrom de Reus el Ministre de Sanitat Sánchez de León.

Eren les 14’40 hores del dia 11 de juliol de 1978, el conductor de camió de Cisternas Reunidas, Francisco Ibernón Villena, perdia el control del vehicle amb una capacitat de 45 m3 de propileno-chemi i al produir-se l’explosió es va formar una gran pluja de foc i al caure va reduir a cendres un cercle de 300 metres de diàmetre calcinant persones, vehicles, estris, equipaments, istal.lacions i gran part del camping, així com la Discoteca “Bon vent” i 12 xalets. L’explosió va ser escoltada des de més de dos quilòmetres, la cuba del camió va anar a parar a 300 metres fent un cràter d’uns 200 metres de diàmetre i molts del cadàvers van ser projectats al mar. Recordo que vaig veure al Governador i altres que amb lliteres improvisades a base d’una manta estirada pels quatre costats, portaven un ferit que cridava espantosament de dolor. Va ser impressionant l’esperit de col·laboració de la gent de les localitats properes i els seus alcaldes, Alcanar amb Joan Andreu Bória, Sant Carles amb Tomàs Zaragoza, la Creu Roja, 61 ambulàncies de Barcelona, Tarragona, Reus, Tortosa i resta de la demarcació, a les 7 de la tarda arribaren helicòpters de l’Exercit de l’Aire, tres d’una plaça i un de 12 places, col·laboracions dels departaments de cremats de València i Barcelona, ofertes de l’Arquebisbe de Tarragona i de Càritas, d’autocars, furgons, el Club de Leones de Tarragona portava intèrprets, nombrosos donants de sang, col·laborant igualment els hospitals de Tarragona, València, Barcelona, Castelló i altres centres de la província com Tortosa i Amposta, Bpmbers de Tarragona, Reus, Tortosa i de pobles en un ràdio de 100 quilòmetres, tothom treballant i auxiliant tota la nit i la matinada

Aquella matinada es van comptabilitzar 119 morts i 250 ferits i 6 desapareguts, però l’endemà, ja eren 121 morts i de ferits 127 de molt greus. Al final van ser 211 morts i 67 ferits i 2 desapareguts, la majoria de França, Alemanya i Bèlgica, però també n’hi havia de Holanda, Andorra, Colòmbia i Suïssa. Recordo que Diario Español titulava “Catàstrofe en las proximidades de Sant Carles de la Ràpita – Conmoción mundialante el trágico suceso”. La Vanguardia: “Aterrador balance de muertos i heridos – Tremenda tragédia”. Correo Catalám: “En la playa de los Alfaques se paró la hora de la vida – Europa llora la tragédia del camping”. Mundo Diario; “Morirán otras 120 personas heridas”.

Més tard, el Comissari de Tortosa va dir que el camió havia deixat un pneumàtic clavat en una paret. Precisament al cementiri de Tortosa es van dipositar 97 cadàvers. Una nota que donàvem al Gabinet de Premsa deia que a part de les pèrdues humanes, l’únic que importava en aquells moments s’havien calcinat 63 turismes, 13 més amb desperfectes, 6 motocicletes, vàries tendes de campanya i en una paraula, tot el que el núvol de foc va trobar al seu abast.

Es van realitzar per la complicada identificació del cadàvers unes àmplies fitxes on hi constaven: on es trobava el cadàver – estat – dades de la persona que el va recollir el cos – color de la pell o raça – estatura – corpulència – vestits – joies – articles accessoris – pròtesis – etiquetes – monedes – documentacions – fotos – qualsevol cosa que no s’hagués calcinat, però de manera especial la odontologia. Vull destacar per que la història no la pot canviar ningú i jo la vaig viure personalment, l’assistència inmediata dintre de les possibilitats, la commoció i l’ajut popular dels nostres pobles, el condol de tot el món que arribava al Gabinet de Premsa de Govern Civil i que tot fou contestat. Punt i a part es mereix el comentari dels funerals oficials al cementiri de Tortosa, foren emocionants ministres de distintes religions va pregar junts per les ànimes de les nombroses víctimes ven cuidades i col·locades al Camp Sant tortosí i no com uns pocasoltes que o fa pas massa temps van fer una sèrie per TV que si hi hagués hagut una mica d’interès de comprovar les barbaritats que es van mostrar o una mica de vergonya, no s’haguera posat en pantalla.

La petició a Madrid per part del Governador Robert Graupera del desviament dels vehicles amb productes perilloses, estava feta amb data prou anterior del dia del succés i jo com a responsable del Gabinet de premsa vaig guardar i està al meu poder, una còpia segellada de l’esmentat escrit. I es que Madrid està molt lluny i aleshores sense móbils, ni l’AVE, encara més.
Antoni Panadès - 07/07/2008 - 15:10h
Encara no hi ha comentaris. Sigues el primer a escriure'n un!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat