El Departament d'Assessoria de l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (ADICAE) ha posat de relleu que el nombre de queixes i reclamacions per frau en l'ús de targetes de crèdit ha augmentat un 60% en els dos primers mesos d'estiu respecte l'any anterior. Els temes més recurrents d'aquestes consultes i reclamacions són: excessos en el cobrament de comissions de manteniment, els fraus per robatori o pèrdua de la targeta, i pràctiques delictives a través d'Internet, principalment.

Pel que fa a les comissions, des de 2005 les aplicades a les targetes han passat de 11'12 euros a 16'84 la quota anual per targeta de dèbit, de 22'94 a 33'48 per la de crèdit, i de 0'6 a 1'08 euros per disposició en caixers de la pròpia xarxa. Aquest augment hauria de venir acompanyat d'una millora substancial en la seguretat dels usuaris, cosa que segons ADICAE no passa, i és que afirmen que els sistemes de seguretat són vulnerables i ja han estat superats pels delinqüents. “En concret, la implantació del xip no s'està duent a terme massivament en els comerços, ja que la majoria continua utilitzant el sistema de banda magnètica”, afirma l’associació.

Per la seva part, segons especifica la nova Llei de Serveis de Pagament la responsabilitat de l'usuari d'una targeta de crèdit o dèbit en cas de robatori o pèrdua queda limitada a 150 euros. No obstant això ADICAE té constància que algunes entitats tracten d'evitar la seva responsabilitat dient als consumidors que reclamen que han incorregut en negligències, obligant el consumidor a fer-se càrrec de l'import del frau. En opinió de Santiago Pérez, responsable de Casos Col•lectius d'ADICAE, "hem lluitat molts anys per aconseguir que el límit de 150 euros es convertís en una obligació legal i ara resulta que les entitats tornen a saltar-se aquesta norma amb les excuses barates de sempre". Pérez recomana "reclamar i reclamar per petita que sigui la pèrdua o la sustracció. Els drets dels consumidors no han de marxar de vacances".

Un altre dels fraus que es multipliquen a l'estiu és el relacionat amb el phishing. Els delinqüents envien correus electrònics massius fent-se passar per una entitat financera amb l'objectiu d'aconseguir dades privades dels usuaris i accedir, d'aquesta manera, als seus comptes bancaris.