Les 28 Autoritats Portuàries que conformen el sistema portuari de titularitat estatal han evolucionat de manera favorable, i en particular els que ja són un referent en les grans rutes interoceàniques com Barcelona, Bilbao, Badia d’Algeciras, Las Palmas o València.

Per comunitats autònomes destaquen Andalusia (Almeria, Badia d’Algeciras, Badia de Cadis, Huelva, Màlaga, Motril i Sevilla) que amb 97,6 milions de tones ha crescut un 3,1%, destacant Huelva amb un increment del 22%. La Comunitat Valenciana (Alacant, Castelló i València) amb 71,5 milions de tones ha experimentat un creixement del 9,2%, destacant València amb un increment del 10,2%. Catalunya (Barcelona i Tarragona), amb 70 milions de tones, ha crescut un 3,2%, amb un destacat Tarragona que va créixer un 5,2%.

Per la seva banda, Galícia (A Corunya, Ferrol-San Cibrao, Marín i Ria de Pontevedra, Vigo i Vilagarcia d'Arousa) amb 27,4 milions de tones, s'ha mantingut en paràmetres similars a l'any anterior, destacant l'increment del 18,4% de Marín i Ria de Pontevedra. Els ports del País Basc (Bilbao i Passatges) van moure 34,7 milions de tones amb un increment del 6,5%, amb Passatges molt destacat amb un increment de l'11%. Al Principat d'Astúries (Avilès i Gijón), el moviment portuari supero els 18,6 milions de tones, amb un increment del 10,8%, en el que Avilès supero la cota del 14% de creixement.

En la Comunitat Murciana, el port de Cartagena va moure 17,6 milions de tones; a Cantàbria, el port de Santander, que va créixer un 14,6%, va manipular 4,5 milions de tones. Els ports de les Ciutats Autònomes de Ceuta i Melilla, amb 2,4 i 0,7 milions de tones, han experimentat lleugers retrocessos.

Quant als arxipèlags de Canàries (Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife) i Balears, amb 35,3 i 10,9 milions de tones, respectivament, destaca el creixement experimentat per Las Palmas (+6,5%).