Sincerament, crec que els ciutadans de Tarragona seguim instal•lats en una mena de limbe esperant que algú ens redimeixi i ens desperti de la nostra gairebé tradicional letargia. Parlant en “plata”, que necessitem trempera, és a dir, que els nostres representants per guiar el present i el futur de la ciutat ens plantegin objectius engrescadors i assumibles sustentats per possibilitats reals i, no per somnis quimèrics.

Em preocupa que el nostre alcalde, no dubto que amb bona voluntat, basi el futur de Tarragona en un incert Corredor del Mediterrani i en un esdeveniment esportiu de dubtosa efectivitat i amb molts interrogants, que avui per avui no desperta, precisament, l’entusiasme de la majoria dels tarragonins.

Estic convençut que Tarragona té futur i que estem al 30% de les nostres possibilitats, però també estic convençut que fa molts anys que no espremem les nostres oportunitats, i sobretot, el que la natura i els homes ens han deixat de legat.

Pel que fa a les altres alternatives polítiques, de moment tampoc es caracteritzen per les seves propostes engrescadores ni per les seves actituds decidides.

Com ja he dit en més d’una ocasió, i sense perdre de vista altres opcions, crec, que el que cal fer és desenvolupar i promocionar d’una vegada per totes el nostre patrimoni, el natural i l'arquitectònic, i això passa per potenciar el turisme i per aconseguir tirar endavant un gran espai dedicat a la romanitat amb un nou Museu Arqueològic a la zona de la Tabacalera, que s’hauria de convertir en el nostre particular “Guggenheim”.

A banda de treballar seriosament en la recuperació i/o activació d’indrets privilegiats com la Savinosa i, per suposat, exigir de forma urgent la recuperació de la Necròpoli i del Teatre Romà.

Penso que aquesta hauria de ser la nostra prioritat perquè és el nostre futur.

Salut!