El full de ruta del PSC a Tarragona marca l'estratègia de qualificar de mals tarragonins, a qui demanem canvis en la gestió de la Candidatura 2017, i als que exigim que s'aclareixin les irregularitats comeses per la presidència de la mateixa.

Evidentment, que el “personal” és molt més intel•ligent per caure en aquesta trampa, d'altra banda tan infantil, com equiparar les exigències de transparència a les d'oposar-se a un esdeveniment de “capital” importància per a la nostra ciutat. I ull!, perquè almenys per a un servidor, també es pot ser contrari als jocs i alhora ser i sentir-se “tarragoní de soca i arrel”, només faltaria!.

Tornant a la qualificació de “bons i dolents” tarragonins, en funció dels legítims “desitjos” expressats per molts que simplement no es “jugui” amb diners públics, em sembla una estratègia d'un maniqueisme 'demodé', condemnada al més absolut fracàs.

Ho he dit en anteriors ocasions, i ho repeteixo avui, i ho expressaré sempre: A mi ningú em dóna lliçons de tarragonisme.
Salut.