Passaven pocs minuts d'un quart de nou del vespre, amb el xiulet de l'àrbitre es va confirmar el 3 de juny de 2006 que el Nàstic aconseguia pujar a la màxima categoria del futbol cinquanta nou anys després del darrer ascens (1947). Aquella tarda a Chapin serà recordada per sempre entre tots els seguidors grana, entre els vuit-cents que es van desplaçar amb l'equip fins l'estadi andalús i entre els dotze mil aficionats que veien el partit a una pantalla gegant instal•lada a la plaça de la Font de Tarragona. Aquell 3 de juny va ser un dia màgic pel Nàstic ja que el conjunt tarragoní, entrenat llavors per Luis César, i amb jugadors com Rubén Pérez, Serrano, Pinilla, Manel Ruz, Diego Torres, Abel Buades o Codina aconseguia contra el Xerez, l'ascens a Primera Divisió.
Aquella temporada 2006-2007 el Nàstic va enfrontar-se a grans equips com el FC Barcelona i el Real Madrid però només va poder gaudir del somni de primera durant una campanya ja que després de després de mantindre's durant trenta tres jornades en llocs de descens i de la destitució de Luis César per Paco Flores, els tarragonins no van poder evitar tornar a baixar de categoria.
Redacció TT - 04/06/2011 - 08:59h
T.F.
06/06/2011
10:36
Desde ese día el objetivo obligatorio de cada temporada debería ser el ascenso y no la permanencia y chorradas similares. Si se consiguió una vez se puede volver a conseguir.