La Cambra de Tarragona comunica que vol afegir-se a la proposta municipal d’infraestructures ferroviàries i programació de les diferents administracions, expressada públicament a la jornada del passat 12 de maig de 2010, lliurant les seves aportacions, i fent les següents consideracions:

• Aquesta és la primera vegada que de forma oficial dues administracions com el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya amb competències en el planejament territorial, i l’Ajuntament de Tarragona, en matèria de planificació urbanística, tenen la voluntat de reflectir una reserva d’espai ferroviari per la realització d’un bypass en ample UIC que permeti connectar el nucli urbà de la ciutat de Tarragona a la resta de la xarxa i del corredor Mediterrani. Ara bé, entenem que aquestes propostes s’han de traslladar de formar urgent a la Direcció General d’Infraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment, a Madrid, que té les competències d’infraestructures, almenys per fer conèixer la intenció ferma de la ciutat de Tarragona.

• La Cambra de Tarragona considera que aquesta és l’última oportunitat que la ciutat té per incorporar-se al corredor del Mediterrani i per poder tenir trens d’altes prestacions. Tot i això, Tarragona s’incorporarà amb retard a aquesta xarxa, quan es trobarà en explotació. Les repercussions econòmiques i socials per al seu desenvolupament i la seva posició territorial seran incalculables, sinó s’aconsegueix un compromís ferm per part de l’Estat espanyol en realitzar aquesta infraestructura com més aviat millor.

Projecció territorial a través de la ubicació de la futura estació al centre urbà de Tarragona

Tant de bo la futura estació intermodal central pogués situar-se a la Plaça Imperial Tarraco, però el coneixement del subsòl i la informació geotècnica del conjunt de la ciutat fa sospitar que no serà una solució viable des del punt de vista tècnic. Per aquest motiu, a més a més dels que s’exposaran considerem important treballar en l’opció de l’estació intermodal a la Horta Gran pels següents motius:

• Els terrenys permeten encara una planificació urbanística possible.

• Aquesta zona, amb una correcta planificació, connectaria definitivament els barris amb la ciutat, és l’única peça des d’un punt de vista urbanístic que permetrà relligar-los social i econòmicament, per tant, l’actuació que es dugui a terme hauria d’incorporar equipaments d’alt valor afegit, com seran els d’una estació intermodal.

• La intermodalitat possible d’aquesta localització seria quasi be total: estació AVF i estació rodalies i mitja distància, possibilitat d’ubicar una estació d’autobusos per serveis interurbans, central de taxis, etc.

• Així mateix, la ciutat es dotaria d’un espai per a nous equipaments comunitaris o territorials amb una alta centralitat respecte a la resta del teixit urbà i també del territori.

• A més a més, a menys de 300 meters es podria connectar viàriament amb la T-11, N-340, N-240, A-7, AP-7 i la futura A-27.

• I, també, a 20 minuts caminant (2 quilòmetres) estaria a l’abast de més de 70.000 persones.