I ho fa mitjançant la següent declaració:

“La Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona es va constituir l’any 2005 com a grup d’agents socioeconòmics voluntari, plural i independent format per l’Autoritat Portuària de Tarragona, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, la Cambra de Comerç i Indústria de Valls, Comissions Obreres, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya a Tarragona, Unió de Pagesos, Unió General de Treballadors i la Universitat Rovira i Virgili.

La missió de la Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona és crear un espai d’anàlisi, reflexió i acció coordinada per aportar a la societat i a les administracions públiques arguments útils que contribueixin a orientar i impulsar el desenvolupament econòmic i social del territori.

Davant de la importància per al conjunt de Catalunya, les regions del País Valencià, Murcia i Andalusia del debat obert sobre el projecte ferroviari de la Mediterrània, i tenint en conte els darrers posicionaments del Ministre José Blanco a Paris i a Brussel•les de cara a influir en el resultat que el proper 19 d’octubre farà públic la Comissió Europea sobre les infraestructures prioritàries per a la xarxa transeuropea de transport de mercaderies per ferrocarril. La Mesa Socioeconòmica del Camp de Tarragona voldria fer públiques les següents deu consideracions,

Primer, la Mesa considera que estem davant d’una decisió que determinarà la trajectòria futura del Camp de Tarragona i dels territoris més dinàmics de l’Estat espanyol que formen la vessant sud-est peninsular. Ara bé, el Corredor Ferroviari del Mediterrani es un projecte que beneficia i millora les connexions entre els clústers agraris i industrials localitzats des d’Almeria fins a Girona. A més, l’alternativa mediterrània permet anar més enllà de la tradicional concepció radial, i crear altres corredors de mercaderies entre les regions més dinàmiques de l’Estat espanyol.

Segon, la Mesa, davant de l’actual escenari pressupostari, recomana que les decisions de la CE sobre la Xarxa Transeuropea de Transport (XTT) es prenguin al marge de les pressions i, sense renunciar a la seva dimensió política, estiguin avalades pels estudis tècnics i econòmics solvents. Cada territori, cada regió, cada país té dret a fer sentir la seva veu, però sense convertir les decisions estratègiques a llarg termini en moneda de canvi dels interessos electorals de caràcter conjuntural. En aquest sentit, d’aquí al 2025, l’Estat espanyol i la UE no poden fer-se càrrec simultàniament les tres alternatives: l'eix central que travessaria els Pirineus per el pas Pau-Canfranc; el corredor atlàntic, que connectaria el País Basc amb Bordeus; i el corredor mediterrani que sense foradar els Pirineus faria servir la Via Augusta per a connectar els estats espanyol i francès.

Tercer, la Mesa considera sols es pot prioritzar una de les tres alternatives i que, davant del fort cost econòmic i ecològic, a la opció central que comporta travessar els Pirineus caldria buscar-li altres alternatives, com ara connectar amb el Corredor Mediterrani per Tarragona.

Quart, la Mesa reclama l’aplicació de sistemes de càlculs eficients a la hora d’estimar els costos i els beneficis de les infraestructures publiques. Entre els mètodes emprats recomana l’Anàlisi Cost Benefici a la hora de determinar quina serà la rendibilitat social de cada alternativa.

Cinquè, la Mesa considera que l’elecció entre diferents alternatives ha d’estar supeditada al potencial de les zones afectades i als beneficis futurs que afectaran a les condicions per atreure noves empreses i el desenvolupament de xarxes logístiques internacionals. En aquest sentit, cal advertir que les regions directament afectades pel corredor mediterrani –Andalusia, Murcia, País Valencià i Catalunya- concentren, en relació al conjunt espanyol, el 47,8% de la població (1 de gener de 2011), el 50% del PIB, el 60% de les exportacions, el 65% del transit marítim, el 42,7% de les inversions en R+D, i el 44,2% dels investigadors.

Sisè, el corredor mediterrani no sols és la millor alternativa per a Espanya i Portugal, sinó també la millor solució per a la Xarxa Transeuropea de Transport (XTT) que tindria així un eix nord-sud que aniria del Corredor Mediterrani fins el Mar del Nord i, en una ‘Y’ a l’alçada de Rotterdam i Berlín permetria anar cap a Londres i el Nord d’Itàlia.

Setè, el corredor mediterrani facilitaria la execució de les obres que estan actualment paralitzades i, per altra banda, connectaria els principals port espanyols amb l’ample de via europeu.

Vuitè, el proper 19 d’Octubre no sols es debat el futur de la Xarxa Transeuropea de Transport (XTT) i l’alternativa espanyola, sinó que aquests dies també es decideix la liberalització dels ferrocarrils europeus i les regles de joc dels operadors ferroviari. Per això, es de gran interès encertar el primer pas –l’elecció del traçat- de cara a tenir més opcions en la concentració del tràfic i la participació en els hubs logístics d’Europa.

Novena, la alternativa mediterrània potenciarà als ports espanyol d’aquesta vessant marítima, i en particular el volum de tràfic del Port de Tarragona que té unes economies de localització excepcionals respecte a la resta de ports, i és el nus logístic que connecta el corredor central entre Saragossa i el corredor mediterrani”.