Segons aquesta coordinadora ciutadana, els greus problemes d'Ascó es manifesten en l'acumulació de gairebé un centenar d'incidències i problemes de funcionament en els darrers 4 anys; que es demostren en la manca de política de seguretat, que va quedar en evidència quan la fuita de partícules radioactives del 26 de novembre de 2007 es va dispersar pel territori, contaminant-lo, al temps que va ser amagada durant més de 4 mesos per la direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear.

Alhora, es concreta en la manca de control legal, ja que han passat gairebé quatre anys sense depurar les responsabilitats judicials; i s'exemplifica en la demostrada inestabilitat geològica del seu emplaçament. Tots són motius més que suficients per a que la central no torni a entrar en operació.

L'informe emès pel Consell de Seguretat Nuclear (CSN) el 29 de juliol, fa referència a Fukushima, però no té en compte, en canvi, cap dels riscos descoberts arran d'aquesta catàstrofe. L'informe significa un reconeixement explícit que la central nuclear té deficiències, atorgant un “xec en blanc” per a que els propietaris continuïn el seu negoci sense entrebancs.

Així mateix, aquest informe estableix 9 límits o condicions d'operació, però deixa als propietaris de la central un marge superior a un any per aplicar-les; i s'assenyalen 17 instruccions tècniques complementàries, però indicant que “serán remitidas directamente por el CSN al titular, una vez sean emitidas las nuevas autorizaciones de explotación mediante las correspondientes Órdenes Ministeriales del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.”. Les dues decisions impliquen no prendre en consideració tot el que ha passat a Fukushima, i representa una burla a les prioritats de seguretat.

Cal recordar el que va passar amb la central nuclear de Vandellòs 1 desprès de la catàstrofe de Txernòbil, al 1986. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) també va trametre a la direcció de Vandellòs 1, “instruccions de revaluació de la seguretat”, en base al que havia passat a Txernòbil, però la realitat va ser que l'empresa propietària va estar 4 anys sense aplicar-les, i sense rebre cap sanció des del CSN, el que va ser considerat una de les causes de l'accident que va patir Vandellòs 1 a l'octubre de 1989, segons va reconèixer el propi CSN en l'informe posterior, redactat al 1990.

En termes col•loquials, Ascó no ha superat la ITV, però se li dóna el permís per a que continuï funcionant sense considerar els riscos per a la població i el medi ambient.

Han passat gairebé 5 mesos des de l'inici de la catàstrofe de Fukushima. La fuita continuada de radioactivitat, que no se sap quan acabarà, està afectant de moltes maneres l'aire, l'aigua i els aliments. Aquesta catàstrofe és un seriós advertiment sobre el que pot passar a Catalunya.

No sempre es tindrà la mateixa sort que al 1989. Des de “Tanquem les Nuclears” es demana que cada associació, cooperativa, grup cultural, esportiu o juvenil, fundació, empresa o comerç; des de cada secció o seu local de cada sindicat, des de cada agrupació local o sectorial de cada força política, des d’ajuntaments i consells comarcals, o des del món de l’ensenyament, s'entri a la web: www.tanquemlesnuclears.org o a www.totsdos.es/tln-enti/, i es recolzi el text bàsic que denuncia la decisió irracional de mantenir aquesta amenaça sobre la societat i el medi ambient.

L'electricitat que produeix Ascó pot ser substituïda sense problemes per la que generen altres tecnologies menys perilloses que ja estan funcionant: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques.

Aquestes tecnologies no operen avui a ple rendiment, però poden fer-lo. Per això, les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s'ha notat en el subministrament elèctric. La caducitat d'Ascó és clau per desenvolupar un model energètic a Catalunya que es basi en l'estalvi, l'eficiència i l'aprofitament generalitzat dels recursos renovables.