Cada vegada estic més indignat i decebut amb els polítics. I crec que la meva enrabiada no és de fàcil solució. No puc concebre que l’expresident del meu país se’n vagi a escalfar el seient de senador a Madrid, ja que per a mi el Senat és una institució poc prestigiada, gens eficaç, caríssima i, en definitiva, no representa a ningú.

José Montilla ocupa el càrrec de primer secretari del PSC i li paguem, entre tots, un despatx (a l’Avinguda Diagonal amb un cost de 500.000 euros anuals) que compta amb totes les comoditats i privilegis, malgrat haver liderat un tripartit que ens ha conduit a una situació catastròfica.

El Sr. Montilla ens hauria d’indemnitzar per les destrosses que va provocar durant el seu mandat i ser responsabilitzat també pels actes insensats comesos pels seus socis de govern (ICV i ERC).

Només per haver desgovernat Catalunya hauria d’estar impedit d’ostentar qualsevol altre càrrec electe, almenys sufragat amb fons públics. M’indigna que gaudeixi dels privilegis que només s’haurien de beneficiar els bons gestors.

Montilla al.lega que renunciarà al sou d’expresident (80% de 115.224€), optant només pel salari i complements assignats als senadors. No ens ha fet cap favor... La llei prohibeix que cobri dues pagues sufragades pel contribuent.

No pateixo pel Sr. Montilla perquè no, encara que no hagi estat un bon líder, és molt astut i defensa molt bé els seus interessos personals.

Montilla assegura que defensarà, ara més que mai, Catalunya. Què no ho havia fet abans, des de la presidència de la Generalitat? Cal anar a la Cambra alta per fer-ho bé?

Aquest és un dels exemples que contribueixen a desacreditar (encara més) la política i tots aquells que s’hi dediquen. No podem permetre que uns quants continuïn a fer de la política la seva única professió.

Els polítics haurien de fer un exercici de neteja democràtica i si volen posar fre al divorci entre electes i electors estan obligats a aprovar mesures per evitar que els pèssims gestors públics es perpetuïn en la política, sense presentar comptes per la seva governació. Quan presenciarem l’empresonament d’expresidents per haver conduit el país al caos? A d’altres nacions ja ho fan...

Al cap i a la fi, me n’alegro que Montilla se’n vagi cap a Madrid i que ens deixi tranquils. Què defensi Catalunya des de la capital del regne a veure si és capaç de fer-ho millor que en la Generalitat. És un bon càrrec per a un prejubilat.

Aquesta és la renovació que vol implementar el PSC? Un canvi de cromos? Un intercanvi de cadires? On estan les cares noves? Qui començarà a donar l’exemple de responsabilitat i de credibilitat? Serà que al PSC no havia d’altres potencials candidats al Senat? Era obligatori empènyer el Sr. Montilla cap a Madrid? O es pensava que marxant cap a la capital del regne estalviaríem les despeses del seu despatx?

Quan cessarem tot aquest desgavell d’acumulació de càrrecs? Si no fem res ens anem cap a una democràcia dictatorial.

Hi ha una frase del Moviment 15-M que congenio plenament... “No hi ha pa per a tant xoriço”.