El primer govern Rajoy ha encetat el seu viatge apujant l’IRPF, el que ha provocat que molta gent, ben informada i amb perfil liberal, s’hagin sentit decebuts, com ara l’amic Artur Nadal en el seu article “Rajoy, decebedor” aquí al TotTarragona.

Si se’m permet, faré una lectura molt personal.

Primer de tot, m’agradaria fer constar que la base fonamental d’una economia liberal és el compliment dels contractes perquè no complir els contractes és robar, és a dir, si es demanen diners, s’han de tornar.

Dit això, Espanya s’ha mogut de manera notable cap al socialisme els darrers set anys. Tot i que Zapatero declarà de forma grandiloqüent que abaixar els imposts era d’esquerres, la despesa del govern de la nació s’ha apujat d’un 50% des de l’últim govern Aznar, la despesa d’un govern que té menys competències. S’ha gastat més per fer menys.

De la mà de Zapatero, les Administracions Públiques han gastat molt més que fa set anys, però els governs socialistes, contradient el seu esperit, s’han negat a apujar els imposts corresponents a aquestes despeses. Així, doncs, el Partit Socialista (i a Catalunya el Tripartit) han fet i compromès un munt de despeses però no han gosat cobrar els imposts corresponents per la qual cosa han incrementat el dèficit que s’ha anat convertint en deute.

I d’on han sortit els diners fins ara? Dels diners dels estalviadors de tot el món (Itàlia, Alemanya, Anglaterra, etcètera, i també Espanya).

Els estalvis dels treballadors del passat han pagat fins ara les factures però són uns estalvis a tornar perquè així ens vam comprometre quan els vam demanar.

Ara tenim dues opcions: no tornar els diners i prendre la propietat dels treballadors del passat als que l’esquerra mal anomena “els mercats”, i que no deixaria de ser un “expropiese chavista”; o prendre la propietat dels treballadors del present en forma d’imposts.

Tot plegat és molt injust perquè ara Rajoy ens apuja uns imposts per un tiberi al que ha convidat Zapatero sense pagar: tornar uns diners que ha gastat un altre.

El Partit Socialista ha fracassat amb el seu pla de transformar Espanya en una nova economia d’energies renovables i no ha aconseguit corregir cap dels defectes estructurals que té la nostra economia.

Estic segur de que les reformes que facin els governs Rajoy giraran la truita, modernitzaran la nostra economia i les nostres administracions públiques i permetran crear ocupació, progrés i benestar.

I estic segur de que quan les reformes comencin a donar fruits i prendre forma, la ocupació, el progrés i el benestar es crearan abaixant els imposts. Fent més amb menys diners.

Desitjo que el 2012, pel bé de tots, comencem a redreçar la situació. Bon Any Nou 2012.