El passat dimarts vaig sortir decebut del Col•legi d’Advocats i Farmacèutics després d’assistir a la conferència de José Fèlix Ballesteros. L’alcalde tenia previst parlar de “Tarragona: tenim futur” . Hi havia molta expectació. La sala es va omplir de gom a gom amb un públic força miscel•lani.

El batlle tenia esquematitzada la dissertació de manera a passar un missatge d’optimisme i esperança.

Curiosament, i durant els 55 minuts de discurs, l’edil no va fer cap esment als 11 mil aturats a Tarragona. Va optar per proclamar que els Jocs del Mediterrani 2017 – convertit ara en la nina dels seus ulls – produiran 7000 llocs de treball i tindran un impacte de mil milions d’euros. Tampoc ha parlat de les retallades que pensa fer per aprimar l’administració local.

La conferència fluixa, buida de contingut i un xic avorrida no va servir per desvetllar els nous projectes de futur perquè, simplement, no existeixen. O sigui l’alcalde farà la “festa” amb les obres ja iniciades (comissaria de la Guàrdia Urbana, Escola Oficial d’Idiomes, Mercat...), però tot això sense data de conclusió.

La capacitat d’oratòria de Ballesteros el va salvar. Tot i així el seu discurs, políticament parlant, era buit i gens engrescador, sobretot si li trèiem les paraules “crisi”, “confiança”, futur i esperança.

L’alcalde que es mostrà “optimista” diu que la crisi obliga a “modular l’agenda”, “però no canviarà l’horitzó ni el punt d’arribada”. Què vol dir això?

Tot i haver fet un repàs de l’obra feta i dels èxits assolits – va repetir gairebé el mateix que en la conferència de l’any passat – no va ser capaç d ‘anunciar cap nou projecte. No obstant, va assegurar que les “llavors floriran” i que la dècada 2010-2020 és decisiva per Tarragona... No he entès ben bé perquè.

Després d’estirar les orelles a CiU per entendre que “no és possible fer una oposició a tot”, l’alcalde aconsella més diàleg social i que s’impulsi un lobby per defensar la ciutat a totes les administracions i a l’exterior. Aquest darrer desig ja havia proposat, fa uns anys, el líder del PP tarragoní, Alejandro Fernández.

Ballesteros, pensant en el futur, va insistir en les “llavors plantades que donaran fruits”. Zapatero emprà els “brots verds” per suscitar la confiança dels seus conciutadans. Brots que no van arribar a aparèixer mai...Ja veurem si passa el mateix amb a les “llavors” de Ballesteros.

2017 serà segons l’alcalde l’any de l’ocupació, de les infraestructures i de la visibilitat internacional. Però tinc un dubte: què fem fins aleshores? És que no podem viure només de “missatges de confiança”, cal empenta política i empresarial.

Les paraules de Ballesteros no constitueixen un element tranquil•litzador sobretot quan diu que “ara tenim clar”, però no tenim diners” o que “no tot és color de rosa”.

Sóc conscient que davant l’actuació conjuntura política de l’ajuntament – on el PSC governa en minoria – l’alcalde va fer la conferència possible, evitant entrar en un “joc d’encenalls”.

Fins el 2015 viurem moments difícils. La crisi obligarà a un canvi radical de mentalitats i cultura. Hi haurà un reajustament important i dramàtic (sobretot per els treballadors) en les empreses municipals. D’això, l’alcalde no ha parlat gaire.

Penso que ha estat una de les conferències més difícils i més fluixes de Ballesteros. Per a no mullar-se va dedicar-se a parlar de l’hort... millor dit de les llavors...

I per no decebre massa qui l’escoltava va optar per les obvietats: “Estem en crisi”, “no podem tardar perquè cada any que passa perdem competitivitat” o “la crisi ens afecta a tots”.

Em permeto dubtar si a “Tarragona, tenim futur”...

El proper dilluns, dia 30, Alejandro Fernández parlarà de l'estat de la ciutat, però sense "photoshop"... Serà tan optimista com Ballesteros o ens dirà que les "llavors" s'han cremat a causa del fred?