D'aquí 20 dies o paguem…o ens quedem a les fosques, tampoc podrem enviar cartes pel que sembla. I fa ben just 9 dies, l'alcalde cridava a l'optimisme. I és que els rebuts ofeguen a tothom per igual, i els proveïdors no respecten a un Ajuntament que fa mig any estava en superàvit, un petit miracle de la campanya electoral. Per més que hi donem voltes el PSC sembla disposat a protagonitzar l'últim dels equívocs, cavalcant a bon ritme cap a l'abisme de la fallida financera de l'ajuntament.

Però, quins són els números? quin és el deute a dia d'avui? com hem arribat fins aquí? si estan pendents de pagament dos dels grans proveïdors de despesa corrent, quan fa que els petits i mitjans no cobren? o potser és que simplement no s'ha sabut aprovisionar les despeses?. No els descobreixo res si els dic que els Ajuntaments estan en precari, i que estem en temps de grans decisions polítiques, de sanejament, d'austeritat, d'assolir els màxims d'eficiència en tot allò referent a l'administració. Ens hi juguem els diners de tots.

És cert que la Generalitat deu, també és absolutament objectiu que l'Estat deu a la Generalitat…i els que acaben patint són els ajuntaments, però de debò que hem de faltar a despeses de caire periòdic, recurrent i, m'arrisco a dir, perfectament pressupostables? ha estat tant poc el marge de maniobra del nostre ajuntament en els darrers anys que ens estem jugant el moll de l'ós de les nostres arques?. Per això penso que culpar del deute als altres és tirar pilotes fora, i més quan els que esgrimen aquests arguments representen els partits que han deixat la pitjor herència a l'Estat, a Catalunya, i pel que sembla, estan disposats a fer el mateix a la ciutat. De debò ens volen fer creure que tot es redueix a això? no podem fer res més per millorar les finances? és aquest el grau de responsabilitat al que hem d'aspirar?.

Mentre uns assenyalen amb el dit, d'altres estan optimitzant les administracions i prescindint de tot allò prescindible, per garantir el servei a la ciutadania i que la crisi faci el menys mal possible. Però aquest és el camí difícil, és més fàcil ser creditor i que els rebuts ofeguin, això ven més i et fan més fotos.

Poc a poc Ballesteros ha donat certes pistes sobre el que pot esdevenir un rècord de deute. L'anterior ministra d'economia Elena Salgado ja va citar com a exemple d'ajuntaments endeutats els de Tarragona i Reus. Amb el canvi de govern a la ciutat veïna hi van trobar un forat de 250M€, que ens depara el futur als tarragonins?. Ballesteros ja va ensenyar la poteta dient que potser havia estirat més el braç que la màniga, però no ens dóna el diagnòstic, no sabem de quin mal hem de morir.

No podem cridar a l'optimisme quan aquest xoca amb la realitat, l'Ajuntament està en problemes, i em sembla que això acaba de començar. Tant de bo aquest episodi ens faci reflexionar a tots plegats, i que es prenguin les decisions enfocades a reduir la despesa, i sobretot, que es parli clar d'una vegada de quins són els números, així entre tots els grups municipals provar de tirar del carro i opinar sobre que cal fer i per on cal començar, o almenys podríem, no com ara, saber que està passant. La transparència ven força més que el victimisme, però et fan menys fotos.