En aquests temps que corren són molts els mitjans de desinformació que creen matriu d’opinió sobre els treballadors i treballadores del sector públic, en el sentit que volen fer creure que aquest col.lectiu de treballadors, juntament amb els immigrants (dels quals escriure en un altre article) són responsables de l’alt endeutament de l’Estat i de les Comunitats Autònomes degut al suposat alt cost dels serveis que presten.

En aquest sentit, el passat desembre el president de la CEOE instava al nou govern de l’Estat a poder acomiadar funcionaris mitjançant expedients de regulació d’ocupació (ERO). Cal remarcar que l’aplicació d’aquesta proposta comportaria un retrocés d’una conquesta històrica: la estabilitat en la funció pública (el funcionariat per ser neutral ha de ser estable en el seu lloc de treball). Però, aquesta estabilitat cada cop és menys palesa ja que la taxa de temporalitat del sector públic es va situar en el 24’7% en el segon trimestre de 2011, la qual ha disminuït respecte al 2006 (26’4%). Aquesta reducció es pot explicar pel fet que a les persones treballadores temporals de les administracions públiques són les primeres que, en temps de crisis, no se’ls ha renovat el contracte, ja sigui perquè el programa del qual depenien no ha continuat o perquè directament se’ls hagi acomiadat. En aquest punt és important destacar que per ser una persona treballadora del sector públic cal haver passat unes proves i exàmens per a demostrar les capacitats per ocupar el lloc de treball en qüestió, així com també es remarcable que l’accés a la funció pública és obert a tothom.

Així mateix, els sectors públics català i estatal, en comparació a la mitjana europea (UE-15), tenen un dèficit en la grandària del sector públic (nombre de funcionaris) així com en la despesa pública (1). Aquesta situació s’accentua encara més respecte a la despesa pública social. Per altra banda, un altra dada important a destacar és que el sou mitja d’un/a treballador/a pública és de 1.100€ mensuals i que aquest està sent retallat de forma injusta i continuada en els darrers anys.

Però, que significa retallar el nombre de treballadors i treballadores del sector públic així com disminuir el seu salari i augmentar-los el temps de treball? Doncs significa donar un mal servei d’uns drets conquerits al llarg de la historia, significa no tenir una educació i sanitat pública, gratuïta i de qualitat, significa no tenir uns serveis socials dignes, etc. Aquesta línia d’actuació, presa per anteriors governs i accelerada amb els actuals, significa sobretot obrir la porta a un gran negoci ja que la prestació d’aquests serveis de forma privada o semi-privada (concerts) és un dels pocs pastissos que li queden als grans capitalistes per apropiar-se.

També, cal recordar que hi ha moltes necessitats de la societat per cobrir, i quan parlo de cobrir em refereixo a cobrir amb dignitat, és a dir, amb els recursos i personal suficients per donar un servei adequat a les necessitats de la població. A més, aquesta prestació de serveis poden servir per crear ocupació. És el cas, per exemple, dels serveis d’atenció a la dependència, els quals tenen molt camí per recórrer. En aquest àmbit es podria crear ocupació alhora que es cobririen unes necessitats molt demandades i oblidades tant a Catalunya com a l’Estat. En aquest sentit no val per gairebé res crear una Llei de Dependència i no dotar-la suficientment de recursos a través dels pressupostos. Alguns es preguntaran d’on traiem els recursos. Doncs amb una reforma fiscal progressiva, acabant amb el frau fiscal, amb els privilegis de l’església i dels càrrecs polítics i dels seus assessors, etc.

Per tant, hem de preguntar-nos quins serveis públics volem. I si de veritat volem uns serveis públics gratuïts i de qualitat hem de començar a canviar d’actitud ja que desprestigiar a les persones treballadores de l’administració pública suposa desprestigiar els serveis públics. Uns serveis que, recordo, es presten per ser drets socials conquerits per les classes treballadores i populars al llarg de la historia.

(1) Radiografia del sector públic en Espanya i en Europa.