L’Ajuntament de Tarragona va bescanviar el cap de la Guàrdia Urbana per un feix de bitllets. Aquest podria ser el titular d’un diari més o menys sensacionalista, però la notícia es resumeix a això. L’Ajuntament diu que estalviarà 100 mil euros amb l’acomiadament de José Miguel Abdelkader, que l’1 de març torna a Cerdanyola del Vallés on té plaça com a cap de la policia d’aquella ciutat. Fa 14 mesos aquest senyor cobrava el mateix i aleshores, des de l’Ajuntament, ningú badava paraula.

No deixa de ser pertorbador que en cinc anys, la policia municipal hagi canviat, quatre cops, la seva direcció. A Abdelkader i al seu antecessor (Rafel Comes) se’ls va contractar (amb pompa i circumstància) per implementar un model de policia de proximitat i d’especialització. Durant els darrers tres anys s’ha observat una millora indicativa en la imatge externa de la policia. Estem caminant cap a un model més transparent, més social... de proximitat. La majoria dels agents ha entès que estan al servei dels ciutadans i que vetllen per la seva seguretat. Alguns, però, encara no ho tenen clar!!!

Fa un any i mig, l’equip de Govern local va defenestrar Rafel Comes sense donar una explicació acceptable i aclaridora. Ara, passa exactament el mateix amb José Miguel Abdelkader. El conseller de seguretat ciutadana, persona que mereix el meu respecte, diu que es tracta d’una decisió purament estalviadora. M’agradaria conèixer el rere fons d’aquesta destitució. Hi ha qui diu que hi massa intervencionisme polític en la Guàrdia Urbana. Em descol•loca que Abdelkader sigui substituït per algú que ja va comandar transitòriament la policia municipal. Abans no era prou bo i ara mereix una oportunitat? Com s’explica això? Què ha canviat? O tot això té que veure exclusivament amb criteris d’estalvi? No dubto de la competència professional del Sr. Enric Fernández per continuar la feina encetada per Comes i Abdelkader, però no puc deixar de preguntar per què l’alcalde Ballesteros no li fa fer confiança el 2008?

El govern municipal ha de tenir clar que amb la seguretat no s’hi jugar. I canviar les peces del puzle durant el joc pot acabar en derrota i depressió de l’equip. La Guàrdia Urbana necessita estabilitat i transparència per consolidar un model que comença a funcionar, però sobretot exigeix (molta) independència política.

Crec que tocar en la seguretat de la ciutat sigui la solució per sortir de la crisi o eixugar el dèficit municipal. Pot ser s’hauria de retallar alguns sous inflats, dietes envejables, càrrecs de confiança i assessors que no fan res més que alimentar l’ego de qui els contractà.

Vull confiar en el model policial de la ciutat i en els homes que vetllen per la seva (i nostra) seguretat. Dispenso els polítics que fan experiments amb la Guàrdia Urbana. No vull agents que no respectin els ciutadans i que actuen de forma xulesca. Desitjo una policia professional i de proximitat. Sé que hem pres aquest carril, però l’estabilitat de la locomotora i la preparació del maquinista són crucials per l’èxit del “viatge”.

Ara resta saber quant de temps romandrà l’Enric Fernández al capdavant de la Guàrdia Urbana?