Aprofito la filosofia que inspira la secció de “foto-denúncia”, habitual a molta premsa, preferentment la d’àmbit local. I per suposat, també al TotTarragona

El text s’acompanya d’unes quantes imatges, totes les quals es caracteritzen per:

-Ser recents (preses el 22.2.2009)
-Ser d’indrets molt propers uns dels altres, diria que a menys de 200m de radi, a l’entorn de l’àrea comercial a la dreta de la carretera de Reus (direcció Reus) i al sector esquerra d’aquesta carretera, a l’enllaç amb la de València i al Poliesportiu de Campclar.
-No són de punts recòndits, amagats. Al contrari, es representen sectors ben a la vista, i bastant (o molt) freqüentats, tant per veïns de la ciutat com per visitants.
-No representen exhaustivament l’estat de la zona. En moltíssim punts propers les coses són iguals. O pitjors.
-Els espais reproduïts són de titularitat pública: concretament municipal o estatal (l’autonòmica se’n lliura pel sol fet de no haver fotografiat cap indret de titularitat seva)

Com es dedueix després d’observar les fotos, a la zona referida hi abunden els indrets aspres, olímpicament abandonats i prodigiosament ben proveïts d’inmundícia diversa. Els ciutadans que freqüentem la zona gaudim, generosament, del privilegi de contemplar el resultat de la indiferència còmplice de les administracions en obsequiar-nos amb grans dosis diàries de lletjor quasi infinita.

El pitjor del cas és que aquest fenòmen de desatenció de l’espai públic. De neteja absent. De manteniment inexistent. De jardineria virtual i acumulació permanent de deixalles s’observa, no només a la zona que presento, sinó que s’extén a quasi tota la perifèria urbana de Tarragona. És el nostre lamentable tret diferencial. En cap àrea periurbana veïna (Reus, Vila-seca o Salou) hi trobaran res comparable, almenys amb l’extensió i conspícua intensitat que aquí.

Es tracta d’un fenòmen amb origen remot, segurament de l’època del “desarrollisme” dels anys 60 del segle passat. I que es va incrementar desbocadament durant els anys noranta i primers dos-mil, sota l’august mandat de l’anterior batlle, que lluïa amb orgull les famoses insígnies-comprades que li aconseguia un cèlebre regidor de medi-ambiennt, avui dia generosament recompensat per haver sabut canviar la camisa a temps.

L’actual govern municipal, tot i que ha fet passos en la direcció correcta (la famosa brigada d’intervenció ràpida), segueix encara ignorant amb indiferència el problema i per tant, ni actua en els sectors dels que en té la responsabilitat ni pressiona a l’altra administració que ho faci als seus.

És evident que tampoc existeix un clima ciutadà favorable a censurar aquesta ominosa realitat i que, per tant, lliures de cap pressió, els nostres edils es dediquen a d’altres tasques més profitoses per a la seva imatge. No ho sé. Mentrestant, permetin-m’ho, jo ... foto ..., la meva denúncia.

Au!