- On aneu?
- Tengo órdenes de tomar la Generalitat y el Ayuntamiento.
- ¡Pues no los tomaréis!
- ¡Ya veremos!
- Visca la República Federal!
- ¡Viva la República Española!

Aquest és el diàleg que va tenir lloc entre el cap dels Mossos d’Esquadra Pérez Farràs i el capità de l’exèrcit Unzúe als voltants del Palau de la Generalitat entre el 6 i el 7 d’octubre de 1934 (diari ABC 29/05/1935 pàgs. 23-24). Els darrers “visques” dels dos protagonistes palesen el que succeeix quan una nova legalitat vol substituir a la preexistent. Uns estan al servei de la nova i altres al de l’anterior.

No ens interessa en absolut discutir en aquest punt quina legalitat és la legítima. En l’hipotètic cas d’una declaració unilateral d’independència (DUI), uns invocaran la nova legalitat constituïda i altres diran que tot és il•legal, si és il•legal un referèndum contra la Constitució, com ha manifestat el Consell Europeu en relació amb Crimea i fa un parell de dies el president Obama, tant més ho serà qualsevol acció que n’emani.

No és aquesta la qüestió. La qüestió és que en tractar-se d’una declaració unilateral, o sigui, sense acord, una nova legalitat s’intentarà imposar a la preexistent. La qüestió és que hi haurà gent armada que de bona fe creurà que està executant allò que ordena la legalitat que reconeix com vigent.

Recordem per exemple una de les primeres mesures de l’Estat eslovè durant la guerra dels 10 dies: prendre el control de les fronteres, les duanes i de l’espai aeri. Imaginem-nos ara el President Junqueras proclamant la independència unilateralment. Acte seguit forces armades al servei de la Generalitat (l’escamot Sellarés) es presenten a l’aeroport d’El Prat.

- En nom de la República de Catalunya prenem possessió del control de passaports!
- ¡Sediciosos, quedáis arrestados!
- Entregueu les armes!

I qui diu El Prat, diu el port de Tarragona o el de Barcelona, diu la Delegació del Govern o l’acadèmia de suboficials de Talarn.

Ambdós bàndols tenen armes. No sabem qui s’emportarà el gat a l’aigua, però sí sabem que s’utilitzarà la intimidació, i en els pitjor dels casos la força, tot i que no amb l’abast que històricament hem conegut arreu del món fins fa poques dècades.

No pretenem en aquest article posar adjectius a la paraula intimidació, a la paraula força. Que cada lector en faci el judici moral que vulgui. Al final la Història l’escriuran els guanyadors (condició en qualsevol cas efímera). La revolució americana, la francesa, la russa i la cubana s’han fet amb armes i contra armes.

Simplement volem dir: Això anirà així. Que no expliquin sopars de duro dient que serà pacífic. Una DUI no pot ser mai pacífica, si és que els seus promotors volen anar més enllà d’una carnestoltada. Un cop proclamada, fins i tot un parell de dies abans, cal posar el país sota el control de la nova autoritat i expulsar la vella. I això no es fa anant amb un lliri a la mà. O si no que ens expliquin com pensem posar el port de Tarragona sota el seu control.