Se n’ha parlat molt sobre l’article publicat a The Economist. No penso entrar en la polèmica de si és una opinió espanyolista, o si m’ataca perquè sóc catalanista, ni valoraré el seu contingut i les reaccions que ha generat en el sí del govern (menys encara després de que ho fes magistralment en Francesc de Carreras). El que tinc clar és que el senyor Mike Reid és anglès (lluny dels nacionalismes ibèrics) i entenc perfectament que un anglès consideri els nostres governants –escollits democràticament, s’està dient per defensar-nos de l’acusació–, cacics.

Jo mateix, emulant el seu article, considero en Ballesteros un altre cacic. La concepció que té molta gent de la política a Espanya és la següent. T’escullo democràticament, formes govern i pots emprendre les accions que vulguis ja que estan justificades pels vots que vas obtenir. Pots ser un dèspota, pots no escoltar els crits de l’oposició i de la població demanant responsabilitats per l’afer, per exemple, Tarragona 2017, i no passa res. Els crítics són els que recolzen els altres grups i tu gaudeixes del recolzament de les urnes. A més, perquè s’ha de preguntar a ningú si faig ben feta la meva acció de govern? Importa quelcom si no em cenyeixo al programa electoral que vaig plantejar? O, perquè he de preguntar si sembla bé que prengui tal o tal altre mesura que no portava en el programa? Si ja em vareu donar el poder per fer-ho, m’he d’estar contínuament revalidant?

La partitocràcia actual que impregna totes les administracions és un sistema hermètic que s’autoalimenta i és més propera al despotisme il•lustrat que a la il•lustració. Ciutadans, igual que la població anglesa, entén la política com un circuit retroalimentat: ciutadà (o agents socials, econòmics, etc)-polítics i viceversa. El polític no ha de fer el que li demanem (tot i que la sobirania diuen que és popular), ha de prendre decisions. Par d’aquestes decisions que ha de prendre havien d’haver estat plasmades en un programa electoral que hauria de ser el varem que tenim per jutjar l’acció de govern. en aquells aspectes aliens al programa, s’hauria d’explicar perquè es prenen unes i no altres mesures així com s’ha d’escoltar a tots aquells que vulguin aportar quelcom.

En Ballesteros es pot equivocar però explicant perquè s’ha fet A i no B, podrem entendre perfectament el perquè dels errors. El perquè sí i els silencis davant les preguntes dels mitjans, en democràcia no és acceptable. Entretant no canviï, per un ciutadà anglès (crec que no cal explicar com funciona la democràcia a Anglaterra i la consolidació dels drets individuals de que gaudeixen) i per qualsevol persona amb ús de raó, un governant de tal talant no es podrà anomenar mai demòcrata.