Magí Aloguín i Pallach
Magí Aloguín i Pallach
Novetats pel 17


Ja té data: cau en febrer. El senyor Mas (Artur) haurà de comparèixer davant el TSJC com a acusat pels delictes de desobediència greu i prevaricació. Pena sol•licitada: fins deu anys d’inhabilitació per a qualsevol càrrec electe o designat en qualsevol nivell de l’administració pública. L’acusat, immediatament, va declarar que anirà a judici amb el cap ben alt (i podria haver afegit que amb les barres ben dures), és a dir, com sempre va ell a tot arreu.

Ara mateix s’ignora quina serà l’escenografia que prepararà l’independentisme els dies del judici. Tornaran els càrrecs de l’ex-CDC, ordenats en espesses fileres, a remenar els bastons? Desfilaran milions de zelotes amb estel•lada davant els jutjats? Potser tot a la vegada? Allò que està clar és que l’univers mediàtic del moviment nacional esclatarà amb el previsible allau de victimisme a l’ús, mentre a les xarxes socials s’aconseguiran rècords guiness de “I like” en suport al Gran Home. Però aquest serà presumiblement tot el “suport físic” que es mobilitzarà en favor de l’ex-molt honorable, no estan els temps per a mimetitzar mobilitzacions estils anys 30. No almenys per ara. Esperem que els jutges facin la seva feina i no es deixin impressionar massa per les condemnes, explícites o no, de mort civil que els caurà a sobre si no dicten una sentènccia exculpatòria.

Mas no entrarà sol enguany als tribunals. L’acompanyaran aviat Forcadell, Homs, Rigau, Ortega... També altres casos menys honorables però igualment erosius: Palau i Adigsa més el desviament de fons de l’ACM, ens municipalista convergent, per part de figures destacades de la seva direcció, entre elles un conseller del que va amb el cap sempre alt (era per una causa molt bona: un xalet de luxe i vehicles d’alta gama).

L’independentisme sempre ens ha volgut fer creure determinades troles (ara se’n diu post-veritats). Cal reconèixer també que ho ha fet amb una habilitat extraordinària i molts catalans ens les hem empassat de ple. Però l’embuster reisisteix malament el pas del temps i de la mateixa manera que certs infundis ja no convencen ningú, com la catalanitat malèvolament oculta de personatges històrics, la permanència automàtica en la UE d’un país independent o l’aplicabilitat evident i clara del “dret a l’autodeterminació” a Catalunya, aviat començarà a evidenciar-se que els acusats no s’han limitat a no acomplir lleis, sinó a fer cas omís a ordres clares dictades per qui té la competència de dictar-les. Aquest fet no és una imposició dictatorial de l’eterna anticatalanitat espanyola, sinó una norma imprescindible de tot sistema democràtic.

Val la pena recordar què explicita la constitució alemanya, país acreditadament democràtic i federal, per a casos d’aquesta mena:

Art 28.1, Cada Land ha de respectar l’ordre federal. Art 28.3, El govern federal ha de garantir l’ordre federal a cada Land. Art 31, el dret federal deroga els drets dels länder. I es podria seguir (art, 21.1, 37.1, 100.3 ...), però penso que la cosa està prou clara.

Quan un càrrec amb poder real no acompleix la llei, prevarica. Si desacata una ordre determinada, es rebel.la. Si afirma que la seva voluntat està per damunt la llei, cau en el despotisme. Això vol dir que ha de ser submís a una legalitat que considera injusta? No. Té dues opcions perfectament legítimes: Dimitir o treballar per a modificar la llei injusta, des de dins la llei però. Hi ha vies per fer-ho i estan perfectament explicitades: Clar que per a això calen unes majories que, de moment, els independentistes no posseeixen a desgrat d’apel.lar contínuament al fet que “tot un poble” els fa costat

Es dirà tanmateix que la judicialització de la política no és bona cosa. Que el que hi ha és un problema polític i que un problema polític es soluciona fent política, no judicis. Evidentment, però tot això no invalida el fet que tots aquells, des del poder, conculquin deliberadament les normes vigents han de rebre una sanció. Altrament es donaria una pèssima imatge a la ciutadania (per què ells si i jo no?) i es sentaria un precedent nefast i destructiu.

Les institucions catalanes no mereixen estar governades per personatges amb comportaments propis d’un alumne disruptiu de segon d’ESO. O sí?
Magí Aloguín i Pallach - 29/12/2016 - 08:35h
A "juliol del trentasis"
17/01/2017
10:36
És que potser la Guerra del 36 va ser una guerra de Catalunya contra algú altre? No senyor, la Guerra del 36 fou una guerra civil entre bàndols de la societat espanyola; i aleshores sí, efectivament, hi va haver catalans que van exercir violència el 36, com hi va haver violència a tot Espanya, però no en nom de Catalunya, sinó en nom d'un dels dos bàndols de la guerra.
juliol del trentasis
17/01/2017
08:26
la violència d'aquells dies no la feien els catalans, oi? eren els mursianus del transmiserià i el tracoma obligatori
no fuimos ni angelitos ni Estado
16/01/2017
21:43
1.-(Catalunya no existia com a Estat en l`època dels "negreros")!

Catalunya no ha existit com a Estat mai.
Ni amb els negrers ni sense els negrers.
Però catalans violents hi ha hagut, igual que els hi ha hagut a tot arreu

2.-"però els Estats poden ser menys o més permissius a l'hora de tolerar i no castigar determinades violències"

i I les CCAA, com els Estats, poden ser menys o més permssives a l, hora de tolerar i no castigar la il.legalitat dels seus ciutadans
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat