Sebastià Barrufet Rialp
Sebastià Barrufet Rialp
periodista
Inventari per la independència


La sectorial d’Arquitectura, Edificació i Territori per a la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha impulsat una iniciativa per a mostrar el patrimoni immobiliari de l’estat espanyol a Catalunya. L’objectiu és de ‘recollir propostes de nous usos per a immobles desocupats, tancats o amb funcions duplicades o innecessàries en el futur estat català’. S’anomena ‘Inventari per la independència‘.

Tot el patrimoni públic –diu l’entitat– és una riquesa del conjunt de la societat i el seu ús ha de ser útil i eficient, des de l’àmbit local fins a nivell de l’estat.’ Defineixen l’inventari que preparen d’aquesta manera: ‘Una eina que ajudi la ciutadania a participar en els afers públics: pensant en les necessitats d’equipaments o serveis, participant en un debat obert amb veïns, associacions i ajuntaments, i definint propostes de nous usos (una alternativa o diverses) que es considerin adients.’

L’inventari s’estructura com un catàleg del patrimoni en línia que permet múltiples maneres de navegació i de consulta. Es pot consultar per mitjà d’un mapa o de les etiquetes agrupades per comarques, municipis, usos actuals o usos proposats.

També s’hi poden fer consultes més específiques mitjançant un quadre de text de cerca. Cada bé immoble té una fitxa on consta tota la informació pública disponible, extreta tant de la seu electrònica del cadastre com del Mapa Urbanístic de Catalunya (MUC) i de Google Maps.

La Convenció de Viena

La sectorial de l’ANC explica que la Convenció de Viena sobre la Successió dels Estats en Matèria de Béns, Arxius i Deutes de l’Estat, aprovada per les Nacions Unides el 7 d’abril de 1983, s’ha utilitzat a Europa en els processos d’independència de Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, i Macedònia. Tot i que no ha estat signada per l’estat espanyol, constitueix un marc de referència internacional. El conveni estableix el procediment per al repartiment dels béns immobles quan hi ha una secessió entre dues parts d’un estat.

Quant a aquesta qüestió, també es pot consultar l’informe elaborat pel Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) sobre ‘la distribució d’actius i passius‘ (pdf). L’informe diu: ‘En principi, tots els béns públics situats en el territori separat passen a l’estat successor, de forma directa i sense contraprestacions, tal com estableix l’article 2.2.a de la Convenció de Viena de 1983. Tot i que la convenció no ho especifica, això inclou tota mena d’actius i béns d’estat com edificis, serveis i corporacions públics.’

Per una altra banda, segons la sectorial de l’ANC, el patrimoni immobiliari de l’estat espanyol a l’exterior, d’acord amb la Convenció de Viena, s’haurà de repartir de manera proporcional. Per això també ha començat a fer l’inventari de propietats de l’estat espanyol arreu del món:

Durant la guerra civil espanyola (juliol 1936-abril 1939), Catalunya, amb el govern autònom de la Generalitat al capdavant, va romandre fidel a la República. El 19 de juliol de 1936 va tenir lloc l’aixecament militar a Barcelona, com s’havia fet, amb sort diversa, en molts altres indrets de l’Estat el dia anterior. També com en d’altres llocs, la sublevació va fracassar. El fracàs del cop militar a Catalunya fou degut a la resistència tant de les forces oficials de la Generalitat, com de les milícies populars.

Foren aquestes darreres, controlades per la CNT-FAI, les que van organitzar la resistència, creant (21 juliol 1936) el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Durant uns mesos, el poder real de Catalunya estava en mans d’aquest Comitè, l’acció del qual va desbordar les institucions republicanes.

De seguida, la CNT-FAI va iniciar un procés revolucionari de caire socialista, que va tenir la màxima expressió en les col.lectivitzacions d’empreses. La Generalitat, tan bon punt va poder controlar la situació (setembre 1936), va regularitzar les col.lectivitzacions amb el Decret del 24 d’octubre de 1936.

La divisió entre anarquistes de la CNT-FAI i trotskistes del POUM , partidaris de la revolució, i la resta dels partits (sobretot ERC, PSUC, UGT i Estat Català), defensors de prioritzar la guerra, esclatà violentament pel maig del 1937 a Barcelona.

I entre tant d’enrenou intern, la guerra. Com a territori de rereguarda, Catalunya va patir bombardeigs per part de l’aviació italiana, cosa que va fer necessari la construcció de refugis antiaeris.També cal destacar l’arribada de refugiats d’altres indrets de l’Estat, que escapaven de la presència dels nacionals. I l’escassetat d’aliments, el racionament, el mercat negre. I també la repressió de la FAI i la de Falange.

Tot acabava sent rutinari: la gana, la sirena estrident que avisava de perill, les bombes, les corredisses als refugis, la cerca d’informació en la premsa, els comunicats per ràdio, les notícies del front, les cartes dels soldats….sempre amb l’ai al cor, sabent que la guerra seguia i que ningú sabia fins quan.

Pel que fa a les operacions bèl.liques, milers de catalans van actuar sobretot al front d’Aragó, enquadrats en les columnes de l’Exèrcit Popular, ajudats per les Brigades Internacionals. El moment clau per a Catalunya fou l’arribada de les tropes nacionals al Mediterrani, perquè des de llavors (15 d’abril de 1938), Catalunya restava aïllada de la resta del territori republicà. La resposta de l’Exèrcit Popular de la República, la resposta catalana, fou la batalla de l’Ebre. La pèrdua de la batalla donà pas a l’ocupació general de Catalunya per part de les tropes franquistes (desembre 1938-febrer 1939).

La guerra s’havia perdut i les conseqüències serien dramàtiques. Milers de catalans emprengueren el llarg camí cap a l’exili (França, Argentina, Mèxic…). Molts altres no tingueren tanta sort i foren detinguts, executats o empresonats, depurats…

A la fi de la guerra, Catalunya perdria tot allò que tant li havia costat aconseguir. Franco havia abolit l’Estatut d’Autonomia del 1932 poc després d’entrar en terres catalanes (abril 1938). La Generalitat i tota la seva obra fou abolida. La democràcia deixava pas a una dura dictadura presidida pels guanyadors de la contesa bèl.lica.

Quedaven per davant molts anys de foscor per a Catalunya. No seria fins passada la mort del dictador, quan Catalunya recuperaria la Generalitat i les seves institucions d’autogovern (any 1977).

El govern autònom, la llibertat, els drets, el pluralisme polític, etc. no tenien cabuda en la “nueva España” que van imposar els franquistes.
Sebastià Barrufet Rialp - 30/01/2017 - 10:17h
5 mesos
31/05/2017
22:22
5 mesos aquest article....que té?
el abogado del diablo
21/05/2017
16:52
http://www.ara.cat/cultura/investigacio-destapa-Barcelona-estimar-nazis_0_1799820051.html
Avalado por documentos no meras calumnias

Barcelona tiene un pasado inconfesable bastante oscuro del que no se habla. Y a Cataluña, se la conoce por Barcelona.Poco empeño pusieron en la lucha contra el franquismo y los nazis que vinieron en su ayuda. Dónde estaban por entonces los independentistas? Jaleando a Hitler y sus secuaces? De esto no se habla en la Nueva Historia y e los libros de texto?
O recibían con regocijo a los nazis porque se asustaron de los sables, como cuando avalaron la Constitución después de la muerte del dictador?
No se entiende mucho la historia que nos cuentan
Juanjo
21/05/2017
14:06
Supongo que cuando Catalunya sea una república independiente Tarragona tendrá los arrestos necesarios para disputar la capitalidad de la nueva república a Barcelona ¿O no?
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat