Magí Aloguín i Pallach
Magí Aloguín i Pallach
Inici de temporada


Setmana Santa, època de reflexió? Proposo que comencin els nostàlgics de la “democràcia directa” i el “dret a decidir”: En aplicació dels seus criteris es va deixar anar a Barrabàs.

Està clar que l’opinió pública de l’època, almenys els que assistien a la manifa a les portes del palau de Pilats, pressumpte tarragoní, estaven motivats pel sector més integrista de la trama jerosomilitana, molt molesta amb Jesús. Qui sap si darrera hi havia també la Providència, perquè si la gent hagués deixat anar el Just, com dimoni s’hauria esdevingut la crucifixió, i per tant, una part de la Seva obra redemptora?

Marxem però de Terra Santa i del passat. Aquí a casa van passant coses i quí sap si coses importants, intrascendents o estratègiques, o sigui aquelles que d’aquí a deu o vint anys podran molestar, deixar indiferents o satisfer als informats del moment.

Què es decideix ara a Catalunya? Doncs poca cosa se sap per part del Govern i el seu sector addicte del Parlament, cada cop més inclinat al secretisme conspiranoic. Res no sabem, llevat una cosa, la consulta s’ha de fer si o sí. No va ser així el 2014? Doncs tornem-hi!

Un problema és que en la temporada 2017 serà tot plegat més complicat, atès que res ja no es pot fer sense traspassar el límit marcat per la legislació vigent. Però mana el calendari, la Diada de St. Jordi està aquí i convé escalfar l’afició per a que no decaiguin els fatigats ànims dels addictes. El “procés” disposa d’uns equips de publicistes estupendos, ja en deuen tenir pensades més d’una.

Per començar, el President es fotografia davant de cinc papers tramesos pel Constitucional que exhibeix com trofeus de caça, -“endevinen per on me’ls passo?” sembla dir. Però alerta, que el judicial espanyol és lent però més inexorable del que vol més d’un. De moment, el Presi encara no ha trobat ningú que s’atreveixi a signar les disposicions de la “Consulta” ara vetades. Serà finalment ell mateix qui les signi? Aguantarà la fatxenderia mostrada a la foto o farà el longuis, com el seu predecessor, que davant del tribunal se’l notava una mica escagassat i afirmava que no havia entès les ordres? S’inventaran una signatura col.lectiva de deu mil signants a veure si el constitucional s’espanta? Faran signar les CUP? Elles estan acostumades a desobeir als papes, a la profe i al límit d’horari de tancament. Perquè no? de fet, que aquestes no tinguin mandat legal per signar res no les invalida necessàriament davant qui demostra que es passa el principi de legalitat pel folre. Les vegades que calgui.

L’estratègia de la provocació, consistent en esperar que l’altra part cometi un abús, a ser possible videogènic, que encengui els ànims de les masses i giri a favor les grans potències, ara tan indiferents, sembla poc creïble que aconsegueixi gaire més que omplir els carrers l’onze de setembre. Ja s’ha vist que la jeremiada entorn els màrtirs del la “consulta” de 2014 no ha aplegat més enllà de la trepa d’estómacs agraïts de costum. La pressió internacional tampoc l’esperin, atès que hi ha poderosos motius que la dificulten: Ningú s’inmiscuirà en afers interns d’un aliat democràtic, sense comptar amb el risc de desencadenar un precedent imprevisible. Per altra banda, la hipòtesi maximalista, que confia que una desestabilització continental del sistema (com va passar el 1914, quan un sonat d’una potència de 4a divisió va desencadenar els inferns), dugui a un escenari favorable a la secessió, no deixa de ser una possibilitat remotíssima. Amés de malalta.

Una altra sortida (és un dir) fóra dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Per si de cas, i com que comença a haver rum-rum electoral, les forces es preparen. Els Comuns, fa quatre dies, han pres diverses decissions de les grosses: Declaren que ser “comuns”, equival a ser comunistes del SXXI (pobre Dubcek, que pretenia crear un comunisme “amb rostre humà”, i només calia canviar-li el nom). Amés, es manifesten partidaris de formar la “República catalana”, això sí associada amb els altres pobles ibèrics...(que tremoli Portugal en veient la nostra ensenya!) Bé, Macià ho va fer dos cops el 14 d’abril de 1931, sense despentinar-se ... i va acabar amb una autonomia més menudeta que la d’ara. Potser per compensar la cosa, que sembla de broma, els Comuns també volen convocar un referèndum d’autodeterminació. Amb barrabassada incorporada? Oh! ... està clar.
Magí Aloguín i Pallach - 13/04/2017 - 09:22h
> Joel, Pauet
15/05/2017
14:27
Moltes gràcies per les seves mesurades sentències, tan integradores com magnànimes,


M A P
pauet
11/05/2017
15:37
Aquest Magí és la pera. No em vull ni imaginar el que deu patir amb el que ara li ha tocat viure. Ni amb el que patirà quan guanyi la raó i la coherència.
El teu país, Magí (que no el nostre) està basat en el desconeixement i la força. Un altre gall us cantaria a vosaltres, espanyolistes, si els vostres conciutadans espanyols sabessin les coses que vosaltres sempre els heu amagat. Nosaltres, en canvi, en basem en el coneixement i, sobretot, en la supervivència. Per això encara estem aquí, carpetovetònics, i continuarem sent-hi, fins que un dia guanyi la raó, i ens puguem lliurar d'aquells que, com tu, heu fet de la vostra animadversió envers una Catalunya lliure, un modus de vida. Salut
Joel
09/05/2017
17:33
A l'època de l'esclavitud ja hi havien lleis. Algunes d'aquestes lleis deien que els esclaus no eren persones i no tenien cap dret. Hi van haver esclaus, però, que es revoltaven contra aquesta situació, i com que la naturalesa humana és débil i imperfecta n'hi van haver també que es van posicionar al costat de l'amo i es reconeixien sense cap dret.
Catalunya és una nació, encara que avui la llei no ho reconegui, i en conseqüència té els drets de nació. Hi ha catalans que lluiten per aquests drets i hi ha catalans que els neguen. Però al final la raó s'acaba sempre imposant i es reconeixeran els drets, tal com va passar amb l'esclavitud.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat