Sebastià Barrufet Rialp
Sebastià Barrufet Rialp
periodista
Descrèdit d'Espanya


Un estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres estats. També s'admet de manera generalitzada que per a ser un estat no s'ha de dependre de cap altre estat ni estar subjecte a cap altra potència.

Tot i que en termes abstractes un estat sobirà pot existir sense que hagi estat reconegut per altres estats, els estats no reconeguts sovint troben dificultats per exercir plenament els poders per a participar en els tractats internacionals i en l'establiment de relacions diplomàtiques amb els altres estats.

L'estat és un dels pocs ens institucionals que sobreviuen sense una evolució important en la seva estructura i funcionament, amb excepció del seu creixement. L'estat modern va ser creat amb la revolució industrial, però el món i la dinàmica de la societat ha canviat molt del segle XIX al segle XXI. Per exemple, mentre les empreses modernes, que van ser creades durant la revolució industrial, canvien àgilment la seva dinàmica cada vegada que el mercat ho demanda, els estats no canvien la legislació de la mateixa manera com la societat ho demana.

L'estat modern va ser creat amb la revolució industrial, però el món i la dinàmica de la societat ha canviat molt del segle XIX al segle XXI. Per exemple, mentre les empreses modernes, que van ser creades durant la revolució industrial, canvien àgilment seva dinàmica cada vegada que el mercat ho demanda, els estats no canvien la legislació de la mateixa manera com la societat ho demanaL'estat és un dels pocs ens institucionals que sobreviuen sense una evolució important en la seva estructura i funcionament, amb excepció del seu creixement. L'estat modern va ser creat amb la revolució industrial, però el món i la dinàmica de la societat ha canviat molt del segle XIX al segle XXI.

Per exemple, mentre les empreses modernes, que van ser creades durant la revolució industrial, canvien àgilment seva dinàmica cada vegada que el mercat ho demanda, els estats no canvien la legislació de la mateixa manera com la societat ho demanaL'estat és un dels pocs ens institucionals que sobreviuen sense una evolució important en la seva estructura i funcionament, amb excepció del seu creixement. L'estat modern va ser creat amb la revolució industrial, però el món i la dinàmica de la societat ha canviat molt del segle XIX al segle XXI. Per exemple, mentre les empreses modernes, que van ser creades durant la revolució industrial, canvien àgilment seva dinàmica cada vegada que el mercat ho demanda, els estats no canvien la l

Franco sabia molt bé que una dictadura no tenia successió (ara, però, això no és així: Corea del Nord, Síria, i també Líbia i l’Iraq si els dictadors no haguessin mort) i, d’altra banda, només tenia una filla. També sabia que una república no era factible, perquè ni l’Exèrcit, ni la banca ni l’Església no l’acceptarien. A més, ell, abans de ser franquista, era monàrquic, i el rei Alfons XIII va ser el padrí del seu matrimoni. Per tant, la millor solució que veia era la monarquia, però una monarquia feta a la seva mida: catòlica, social i representativa.

D'escàndol en escàndol, del cas Bárcenas a Urdangarin, Bustos o Millet, la percepció de corrupció a l'Estat espanyol s'ha disparat.

Només Síria, que es dessagna en una guerra civil, ha perdut més punts que l'Estat espanyol en el rànquing que elabora l'ONG alemanya Transparència Internacional. En només l'últim any, l'Estat s'ha esfondrat fins al 40è lloc en sensació de corrupció i ha caigut deu posicions de cop, com Gàmbia, Mali, Guinea i Líbia.

Catalunya, sense ser immaculada, és molt més creible en la comunitat internacional.
Sebastià Barrufet Rialp - 16/06/2017 - 08:52h
Ridículo intento
09/07/2017
12:38
me ha sido muy útil la información de la carta complet.
Ahora entiendo claramente por qué el diario que publicó ese titular tan interesante (quejándose de que otros periódicos no dieran noticia de la famosa carta) no adjuntó el link para que pudiéramos leerla de primera manp y se limito a hacer un cometario que desvirtuaba el contenido de la carta carta.
Periodistas así, sólo tienen de periodistas el, nombre... Bueno es saberlo...
A "Ridículo intento(I)"
05/07/2017
10:13
El temps que ha perdut escrivint la seva resposta l'hauria pogut dedicar a buscar amb Google la carta completa.

http://www.ccncat.cat/wp-content/uploads/2017/02/AQUÍ.pdf

Òbviament parla de Catalunya.
Ridículo intento (II)
04/07/2017
17:58
http://www.cucadellum.org/2017/02/silenci-la-vanguardia-i-el-periodico.html
http://www.directe.cat/noticia/578887/silenci-a-la-vanguardia-i-el-periodico-sobre-la-carta-de-l-onu-que-renya-espanya
Silenci a La Vanguardia i El Periódico sobre la carta de l'ONU que renya Espanya
Y no solamente en la vaguardia y el Periódico no aluden a esa noticia. No todos los periódicos se atreven a manipulaciones tan cutres
Esa noticia tan significativa no merecía haberla blandido el Puigdemont en el Parlament o ni él se enteró porque no lee los periodcos que dan tan sabrosa noticia?

No se merece Cataluña la imagen que dan de ella políticos que se consideran patriotas...
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat