Jordi Carrillo
Jordi Carrillo
Pixar fora de test


Qualsevol societat heterogènia és travessada per clivelles, entre les quals, significativament pel seu potencial altament divisiu, sobresurt la política. Catalunya no n’és l’excepció. Per tal que la política no acabi fracturant-la, qualsevol societat amb un sa instint de supervivència crea institucions, fòrums, governats per regles, on les diferències polítiques es dirimeixen. En altres paraules, manté l’estabilitat impedint que la política penetri en la resta d’àmbits socials, els quals, d’aquesta manera, esdevindran el punt de trobada entre ciutadans amb opinions polítiques diverses, o a seques sense opinions polítiques. Si la política sobrepassa els seus límits, la divisió s’escampa, arribant en el pitjor dels casos a tallar els vincles entre els partidaris de cada ideologia. És dubtós que algú cregui convenient que els individus socialitzin exclusivament amb persones ideològicament afins.

Avui, a Catalunya, l’independentisme, divisiu com qualsevol altra ideologia, no està deixant un sol àmbit lliure de la seva presència. No es pot anar a un concert de Sant Esteve, al Nou Camp o a la Clickània de Montblanc sense trobar-se al bell mig d’una manifestació independentista, no convocada, per cert. Aquesta dèria de colonitzar entitats de la societat civil i en apropiar-se d’esdeveniments que res tenen a veure amb la política, tan sols aconsegueix expulsar als no independentistes. Perquè la societat catalana sobrevisqui hi ha d’haver espais i moments on independentistes, no independentistes i apolítics fraternitzin. En cas contrari, es produeix un alienament. Quan no se’n coneix cap, és més fàcil convèncer-se que qui està per la unitat d’Espanya, qui no dubta de l’espanyolitat de Catalunya i/o qui no vol sentir a parlar d’un referèndum d’autodeterminació com a solució pel conflicte entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol, és un feixista, un falangista, un franquista, amb o sense neo-, o el dimoni escuat.

A més, cal palesar que tot plegat, tanta insistència, està prenent una dimensió tal, que voreja la vulneració d’un dels drets més fonamentals: el de no ser obligat a manifestar la ideologia, reconegut a la Constitució espanyola (art. 16.2). Efectivament, quan una agrupació no política pren una posició política, quan pretén adjudicar-se el dret de representar ideològicament els seus membres, està forçant a qui no combrega amb aquella posició a significar-se políticament per evitar-ho.

A la nostra ciutat hem hagut de ser testimonis de dos episodis ben lamentables on s’ha violentat aquest dret. Fa poques setmanes el Claustre de la Universitat Rovira i Virgili va acordar l’adhesió de la Universitat al Pacte Nacional pel Referèndum. Un cop més es transportà el debat polític on no tocava i, a més, on no es podia: és ben dubtós que una entitat de dret públic com la Universitat, vist l’article 3 dels seus Estatuts, tingui la missió de prendre partit en la contesa política, fet que faria aquest acord impugnable davant els Tribunals. Per altra part, en aquest desgraciat fet, cal censurar en particular la conducta del Rector, el Sr. Ferré, doncs va ser ell personalment qui va incloure aquest punt dins de l’ordre del dia. És a dir, va ser ell qui va obligar als membres del Claustre a prendre i manifestar la seva posició sobre aquest tema. Qui és el Sr. Ferré per demanar als membres del Claustre el suport o el refús al referèndum? Per quin motiu va forçar a manifestar la seva preferència política a qui la volgués mantenir reservada, si és que en tenia alguna? I tot culminat per la malastrugança d’organitzar el debat dies abans que la direcció del Pacte acordés dissoldre’s, que és el que passa quan un s’immisceix en política.

Un contrapunt a l’actuació del Sr. Ferré l’acaba d’oferir la Universitat de Lleida. Si bé el seu Consell de Govern no va poder deslliurar-se del debat sobre l’adhesió al Pacte, a causa de la sol.licitud d’almenys una cinquena part dels seus membres, afortunadament la proposta va refusar-se. Però no pas perquè la Universitat estigués en contra del referèndum, fet que hauria estat tan penós com estar-hi a favor, sinó perquè és un assumpte aliè a la Universitat. En paraules del seu Rector: “La Universitat de Lleida ni es pronuncia ni es pronunciarà sobre les diverses polítiques partidàries del nostre país. Només ho fa en el cas que afecti els interessos de la Universitat de Lleida o del Sistema Universitari Català. L'obligació institucional del rector és mantenir la neutralitat política de la UdL... El Consell de govern no representa ideològicament la comunitat universitària. Els seus membres no són elegits per raons ideològiques sinó acadèmiques. I, en coherència amb la decisió que es va adoptar al Consell Interuniversitari de Catalunya, que siguin institucions com el Parlament, i no el Consell de govern, les que es dediquin a regular la vida política del nostre país".

Cal fer notar, a fi que es prengui consciència del deteriorament de la convivència a Catalunya, que contràriament a l’hàbit de la UdL, la votació no va fer-se a mà alçada, sinó que el vot va ser secret. Segurament cap dels que va votar en contra volia compartir el tràngol de la professora Inma Manso, i de pas estalviar-se’l als seus alumnes. No és cap sorpresa que el debat al Claustre de la Rovira Virgili fos breu. I el Sr. Ferré encara se n’enorgulleix!

L’altre episodi al qual es feia esment més amunt succeí quan la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va veure’s obligada a justificar la seva absència a les mobilitzacions del darrer onze de setembre. És ben llastimós que algú hagi de trobar-se forçat a explicar-se sobre per què no participa en una manifestació. De fet, la colla estava tan a la defensiva que va haver de publicar el següent comunicat: “La Colla la composa un col.lectiu completament heterogeni a nivell ideològic. La pluralitat d’aquest col.lectiu i la correcta harmonia entre les diferents postures va fer prendre a l’entitat la decisió de no prendre part en cap mena d’acte de caire polític”. Cal parar atenció al fet que la Colla esmenta la varietat ideològica dels seus membres. Per què el seu equip directiu la coneixia i la va fer pública? Per què hauria de fer-ho?

Això té una retirada a aquell acudit sobre la discussió entre un oficial tsarista, un de l’imperi alemany i un britànic sobre qui era menys antisemita. El tsarista i l’alemany presumeixen de tenir molts jueus als seus regiments i de deixar-los practicar la seva religió. El britànic respon que no sap quants jueus té. Quan quelcom és indiferent, com ho hauria de ser la política als castells, no es recompta, no es fan censos. Per aquesta raó, en una societat no parasitada per la política, el comunicat hauria d’haver sonat així: “L’equip directiu de la Colla no té ni punyetera idea de la ideologia dels seus membres perquè no té el costum de xafardejar i preguntar-se-la. Quan la direcció es reuneix es parla dels comptes, de les properes actuacions i que els contraforts siguin més alts que els baixos. La resta li és aliena i qui vingui amb política s’equivoca d’adreça perquè no volem xafardejar i preguntar el que no toca”.

Mentre era escridassat a Llefià, el President Puigdemont deia encertadament: “Una festa popular és quan tots, tots, ens reunim a l’espai públic, fem un esforç per construir una oferta lúdica que posem al servei de tothom”. I justament per això, perquè tots junts emprenguin quelcom per posar-ho al servei de tothom, cal preservar el que uneix i confinar les decisions sobre allò que separa al seu fòrum: Als parlaments, als governs i als tribunals.
Jordi Carrillo - 19/06/2017 - 07:48h
A Guillermo S.
23/06/2017
15:42
França:
- FLNKS, coalició independentista de Nova Caledònia
- Corsica Libera, partit independista de Còrsega
- Emgann (="Lluita"), partit independentista de la Bretanya
- Partit de la Nacion Occitana, partit independentista d'Occitània
- Abertzaleen Batasuna, partit independentista d'Iparralde (Pais Basc del Nord)


Estats Units:
- TNM, moviment independentista de Texas
- Yes California, moviment independentista de Califòrnia
- Thíthunwan (="Nació Lakota), partit independentista del poble Lakota

Alemanya:
- Bayernpartei, partit independentista de Baviera, tot i que els darrers anys ha derivat cap a l'autonomisme


No és gens aconsellable parlar del que no es té ni idea, amic Guillermo.
A "los juanjos y los Joel"
23/06/2017
15:14
espero que els primers ànims que es refredin siguin els seus, pel disgust que es fotrà

va vostè de persona neutral i centrada i en realitat és un veritable excloent que no accepta cap idea que no sigui la que vostè considera centrada
falsa premisa a "> i si volem"
23/06/2017
15:10
1.- Vostè sabrà. És vostè qui va dir no sé què dels drets humans. Si ara reconeix que va dir una bestiesa, doncs benvingut al club

2.- Això també s'ho inventa. On està escrit que les ideologies són exclusivament individuals i no col·lectives. El que diu el Sr Carrillo és efectivament un tema que es susceptible de debat, però no tal com ho planteja vostè, en base a drets humans i no sé quines invencions més

3.- Estem parlant d'una altra cosa. Això no ve a cuento aquí.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat