Jordi Carrillo
Jordi Carrillo
Els 170 de la barra lliure i altres troles indepes (i no)


Els 170 treballadors municipals la barra lliure

Com a reacció a la presentació al Ple de l’Ajuntament d’una moció, finalment aprovada, de rebuig al calendari del procés d’independència, un grup d’uns 170 treballadors municipals va presentar una sol.licitud a l’OMAC, on entre d’altres s’expressava:

Que en cas que la col.laboració per part de treballadors/es municipals no tingui cobertura legal sigui cada treballador o treballadora municipal la que decideixi lliurement la seva participació o no en el Referèndum”.

Francament, aquests senyors qui es pensen que són? Com se li pot acudir a un treballador municipal, en l’exercici de les seves funcions, dur a terme accions sense cobertura legal? El deure primeríssim de cada treballador municipal és actuar d’acord amb la legalitat, és a dir, la Constitució, l’Estatut i la resta de disposicions que regulen les seves funcions. Només cal que donin una ullada a l’art. 52 de l’Estatut bàsic del treballador públic o si ho prefereixen a l’art. 108 de la legislació autonòmica. O que rememorin el que van prometre o jurar quan van prendre possessió. No és cap caprici. Els ciutadans només poden preveure què faran els servidors públics quan aquests es sotmeten a la llei. Bastant democràtic, oi? I a més... què, sinó el compliment de la llei, protegeix els funcionaris?

Aquests senyors es pensen que formen part d’un comitè de fàbrica dels de la guerra civil i creuen que podran obrir les dependències municipals perquè sí, perquè s’ho valen? Naturalment que són lliures d’inscriure’s a una borsa de voluntaris, si és que legalment s’obre, per arribat el cas ser designats per executar les funcions de representants de l’administració i d’agents electorals, però sempre, sempre, hi haurà una legalitat a obeir.

Si ho dubten, li ho poden preguntar a un jurista de prestigi i independentista sense màcula, el Sr. Joan Anton Font, secretari de l’Ajuntament i membre de l’ANC, qui, en una xerrada al casino de Vic sobre els funcionaris i el referèndum, va afirmar sobre els funcionaris que hi participin: “Tots els funcionaris actuarem tranquil.lament a les ordres de qui les hem d’actuar sense tenir cap tipus de conseqüència penal, és més, si hi ha alguna conseqüència serà administrativa com infracció molt greu per qui faci el contrari” (subratllat de l’autor). Evidentment. No hi ha llibertat d’elecció, o hi ha una llei que ho empara i qui no hi participi, havent estat requerit, serà sancionat, com afirma el Sr. Font, o bé no hi ha cobertura legal i qui hi participi serà sancionat, com suggeria la carta del Secretari d’Estat d’Administracions Territorials. No hi ha llibertat d’elecció. Els 170 signats i tots els treballadors municipals han de complir la llei.

Fa feredat pensar el que duria la independència, amb servidors públics vantant-se d’actuar sense cobertura legal.


Una trola indepe: “No podem anar contra l’ONU”

Oriol Junqueras: “Com podem dimitir de la democràcia? Com podem renunciar al compliment de la llei que ens obliga a aplicar el dret a l’autodeterminació, que és un dret irrenunciable perquè així ho diu la carta de Nacions Unides? Vostè vol que jo vagi en contra de Nacions Unides? No puc ni vull, de cap manera!

És realment trist constatar la baixa consideració intel.lectual en què del Sr. Junqueras té els seus partidaris. Com que servidor la té molt més elevada, caldrà explicar en què basa el Sr. Junqueras aquesta trola impròpia d’un governant. Bàsicament fa una interpretació tendenciosa i impossible de l’art.1 de la Carta de l’ONU, que consagra el foment a la lliure determinació dels pobles com a mitjà per enfortir la pau, per tot seguit situar, en l’art. 2, en el mateix rang el respecte a la integritat territorial dels Estats.

Ni tan sols l’andròmina aquesta del projecte de llei (“llei” eh?, benvolguts 170) de referèndum, aquesta que es vol aprovar sense debat, arriba a la poca vergonya de fonamentar el referèndum en la Carta de l’ONU, tot i que com li han pres gust a les troles, obre referint-se a “Els pactes sobre Drets Civils i Polítics i sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals, aprovats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 19 de desembre de 1966, ratificats i en vigor al Regne d’Espanya des de 1977 reconeixen el dret dels pobles a l’autodeterminació com el primer dels drets humans”.

Més enllà que el primer dret humà hauria de ser el dret a la vida, tot i que aquest lapsus fa témer el pitjor sobre què circula per la ment dels líders del cop d’Estat, aixoplugar-se sota la Carta de l’ONU i sota el Pacte, ambdós tractats internacionals signats i ratificats per la majoria d’Estats del món, equival a afirmar que tots els Estats signants del pacte reconeixen a qualsevol col.lectiu que dins del seu territori es consideri “poble” el dret a la secessió. O sigui, que Alemanya també se’l reconeix a Baviera, els Estats Units a Alaska i Itàlia al Vèneto, malgrat que en els tres casos les instàncies judicials superiors de cada país ho hagin declarat inconstitucional.

Fa molta pena haver d’aclarir aquestes coses. Per més informació sobre la diferència entre el dret d’autodeterminació interna i externa, es deixa aquest enllaç.


Una trola PSOE: “L’estat lliure de Baviera”

Es dóna el cas que la denominació oficial de Baviera és “Freistaat”, paraula que es compon de l’adjectiu “frei”, “lliure”, i el mot “Staat”, “Estat”. I sense saber ni el què ni el perquè, alguna despistada com la Sra. Lastra, vicesecretària del PSOE, te l’ocorrença d’assegurar, en llegint això de “Freistaat”, que Baviera "es un Estado libre asociado en Alemania". Una rucada com un temple engendrada per la superficialitat.

La paraula “Freistaat”, avui més aviat en desús, significa “república”. S’utilitzava a mitjans del segle XIX per denominar els territoris lliures de monarquia i que per tant, tal com llavors s’entenia, garantien la llibertat dels seus ciutadans. De fet, l’art. 17 de la Constitució de la república de Weimar obligava a tots els territoris alemanys a organitzar-se en forma republicana (“freistaatliche”). Tant és així que gairebé tots els territoris van passar a denominar-se “Freistaat”. Segons la Sra. Lastra, doncs, la república de Weimar era una suma d’Estats lliures associats a un ens inexistent.

Derrotat el nazisme, la nova constitució bavaresa va mantenir aquesta denominació, tot mantenint viva la tradició antimonàrquica. Després de la reunificació alemanya els nous territoris de Saxònia i Turíngia van adoptar també aquesta denominació. Sigui com sigui, car el nom no fa la cosa, aquesta denominació no té cap efecte jurídic, no privelegia Baviera o Saxònia sobre la resta de territoris alemanys, ni els dóna cap competència addicional ni un millor finançament. De fet la paraula “Freistaat” no apareix a la Constitució alemanya.

En fi, aquesta breu exposició enciclopèdica, més pròpia dels articles del Sr. Barrufet, pretén fer a una crida a tenir una major estima intel.lectual pels independentistes, major que la del Sr. Junqueras i més rigorosa que la dels 170. No se sap fins a quin punt bones raons els trauran del seu error als independentistes, però el que segur no els traurà és quincalla intel.lectual. Si senten la Sra. Narbona ufanar-se que Baviera és "una nación reconocida como un 'land' en el Estado alemán", no perdin el temps. Els prenen el pèl: Enlloc es reconeix Baviera com a nació, i de “Länder” a Alemanya n’hi ha 16.

No sap el que diu. Una més.
Jordi Carrillo - 25/07/2017 - 18:48h
Al senyor Juanjo
04/09/2017
23:00
És una vergonya que es negui que el català estava perseguit a Catalunya, quan les nostres àvies i pares i mares durant la dictadura han viscut la por de parlar-lo davant de segons quina autoritat. La discriminació que s'ha patit a escoles, institucions i altres àmbits públics no es pot negar de cap manera, hi ha testimonis no només a Catalunya sinó també al País Valencià i a les Illes Balears. Ara partits com Ciutadans, medis i persones que no tenien familia catalanoparlant aquí en aquella època es dediquen a negar-ho, a dir que ens ho inventem: estan ofenent a varies generacions! Cap espanyol ni ningú hauria de permetre negar les humiliacions i discriminació patides per raó de llengua!
Ferran
04/09/2017
22:48
En cas de falta de marc legal el ciutadà amb anhel de llibertat se n'ha de buscar un, senyor Carrillo. Ho hem intentat tot: combatre el centralisme borbó fins la seva victòria el 1714, declarar l'Estat Català de la República Federal Espanyola el 1934 després de guanyar les eleccions, intentar canviar Espanya amb l'estatut que ens van destrossar el 2010... No volem conviure més amb aquests companys de viatge que tracten d'imposar la seva llengua per sobre de la nostra, que decideixen per nosaltres el que hem de fer sense ser exemple de res, que ens tracten amb perjudici envers els nostres iguals bascos o navarresos; i fem això perquè no coneixem altres alternatives. Proposi-les vostè si vol.
nooo, CAT no és nació
24/08/2017
14:38
No, CAT no és nació perquè l'amo espanyol diu que no ho és

com també hi havia una vegada un home que no es deia Kunta Kinte perquè l'amo deia que es deia Toby
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat