Magí Aloguín i Pallach
Magí Aloguín i Pallach
Sospitosos atacs acústics a la Habana i a Tarragona


Diodor de Sicília, historiador del segle I aC. ens narra el cas de Falari, tirà d’Akagras (Agrigent), obsequiat per l’escultor atenenc Perilos amb una vaca de bronze amb un ventre practicable. Perilos afirmava que si es posava un condemnat dins la figura i sota s’encenia foc, gràcies a uns enginyosos tubs els crits del pobre condemnat semblarien els brams de la vaca. A Falari li va agradar la idea i la va provar amb el propi Perilos: funciona.

La llegenda de la vaca ardent és una possible transposició d’un vell objecte ritual fenici, destinat a immolar víctimes humanes amb tan refinat procediment que ja se sap que en algunes coses l’orient ens avançava en segles. Resulta indiscutible que usar l’enginy i la tecnologia per a causar sofriment a altres persones ha estat un vell costum humà, detectable en èpoques i cultures diverses, sense excepció.

Un cas especial a banda, però connectat, és el de les armes. Camp en el que la fertilitat creativa de les persones ha permès millores incomptables. De fet, els esforços i els recursos esmerçats en l’eficàcia guerrera tan en atac com en defensa, ha estat un dels principals, si no el principal motor de desenvolupament de les societats. Ens agradi o no, llegeixin Ian Morris.

El llistat de savis lliurats al perfeccionament d’armes és antic i molt llarg. Arquímedes va construir una mena de grues articulades capaces de causar seriosos danys a les fràgils naus de l’època que gosaven entrar al port de Siracusa sense autorització. També va confeccionar una sèrie de miralls còncaus que permetien calar foc a un vaixell a uns cinquanta metres. El truco només funciona bé si no hi ha núvols i és al migdia, però expliquin això als pobres romans que van haver de saltar a l’aigua per fugir del socarrim.

Leonardo da Vinci és un altre famós amb experièncoa en la cosa. El problema és que els materials disponibles a l’època no estaven a l’alçada de la seva imaginació i el seu tanc s’hagués clavat a terra als pocs metres de començar a avançar, el seu helicòpter no podia remuntar el vol (amb material lleuger actual sí, no era un problema de disseny) i la seva metralladora era bastant poc funcional.

Situats al SXX, determinats departaments tècnics militars varen concebre artefactes i sistemes d’una extravagància quasi ridícula. Uns americans van plantejar-se criar rats-penats incendiaris (una petita càrrega de fòsfor penjada a la pota del pobre bitxo), que llençats a milers podien encendre barris sencers de les ciutats nipones, bastits amb paper, canyes i fusta. Al final, això de rostir el teixit urbà nipó també es va fer, però pel sistema més convencional dels bombardejos aeris, per a consòl dels animalistes. Però els japonesos, magistrals en l’art de les rareses, també van desenvolupar armes anticonvencionals diverses. Ells van contruir milers de globus incendiaris que lliurats al Japó duien una petita càrrega incendiària que, mercès als vents de l’oest de l’ata troposfera (que els americans ignoraven), podien volar fins Amèrica. L’objectiu era carbonitzar els boscos dels estats de la costa oest americana. Varen provocar centenars de focs forestal, que els serveis secrets americans es van cuidar molt d’informar mai què els ocasionava, però només cinc morts: una mestra i quatre alumnes d’excursió que van manipular l’estrany artefacte que trobaren entre les mates.

La Guerra Freda va ser això, freda (per fortuna). I també un conflicte en el que un nou model de soldat va prendre el relleu a la tropa més convencional: l’espia. Els gadgets al servei dels agents secrets més diversos, des de 007 fins el zapatófono, van fer furor en els mitjans d’entreteniment occidentals . Allò que de vegades no es recorda però és que molts d’aquests artilugis o molt semblants i qui sap si molt pitjors, estan encara en els magatzems de les velles potències antagòniques, o ben guardats almenys els seus plànols.

D’aquesta manera, fa pocs dies, s’ha sabut que el personal de l’ambaixada dels EUA a La Habana (i algun membre de la del Canadà), està patint atacs greus de sorderes repentines. Se suposa que podrien estar relacionats amb alguna arma secreta soviètica, vagi a saber si semblant a les armes sòniques del l’Afer Tornasol, que en mans del contraespionatge de la segona monarquia comunista més antiga del món, deixa fregits els funcionaris capitalistes.

El so, com a arma i/o instrument de tortura també té una llarga tradció, ben comprovats com estan els estralls neurològics i psicològics que produeix el seu excés (o la seva absència). Vegi’s la taula lateral interior dreta del Jardí de les Delícies del Bosco: L’infern. Dominat per amenaçadors instruments musicals de tamany colossal que manipulats pels diables turmenten eternament les ànimes dels rèprobes.

Ja ha començat a Tarragona l’ofensiva anual de guerra sònica. Intencionadament tolerada per misterioses urpes de lobbys empresarials associats amb xarxes clientelars, interessos polítics , desídies ciutadanes, covardies, complicitats inconfessables i ineficàcia adminstrativa en grau divers, les persones residents a centenars de metres dels indrets on es celebrin les “revetlles” o els “concerts” patiran el bombardeig diari de centenars de decibel•lis flagrantment contradictoris amb qualsevol normativa de salut i riscos d’un país civilitzat, que mentre infringeixen amb malícia impune la normativa d’horaris, s’estendran durant moltes, moltes nits fins acabar setembre. Tarragonins sense possibilitats de fugir: esteu atrapats dins una vaca de Falari acústica durant un mes i mig. Acústica de moment almenys. Els atacs amb armament biològic en forma d’orins i potos sempre s‘endarrereixen uns dies.

L’autoritat no apareix, ni se l’espera. Seguirem informant.
Magí Aloguín i Pallach - 13/08/2017 - 09:11h
Comentari eliminat
15/08/2017
20:38
Aquest comentari ha estat eliminat per incomplir les normes d'ús
Bufarot
14/08/2017
23:33
Un creia que la iMAGInada acabava diumenge, però no. El festival perroflauta local s'estén almenys fins dilluns. Curiosament, la saragatada no comença abans de les 23:00. La conciliació d'horaris és un concepte gaseós per l'esquerra adolescent.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat