Magí Aloguín i Pallach
Magí Aloguín i Pallach
Islamofò … què?


Després dels atemptats d’aquest agost algunes coses es van clarificant. En destaco una: la nul•la preparació de la nostra societat per a respondre uns crims d’aquest calibre.

Acostumats com estem a una incapacitat crònica no només a trobar solucions sinó pitjor encara, a identificar quins són els problemes, la manifa “unitària” de Barcelona, exemple negatiu de tantes coses, ens aporta moltes lliçons. Fixem-nos en un dels seus lemes (incontestat majoritàriament, per cert): “Contra la Islamofòbia”. Atès que els horrors de les Rambles, de Cambrils i d’Alcanar són un producte directe d’una certa manera d’entendre l’Islam, ni el missatge ni la intenció serveixen per poc més que per a generar inquietud.

La condemna la “islamofòbia” es basa en nobles ideals sens dubte, en concret, evitar el racisme. En el món real, per desgràcia, sovint oculta tons més ombrívols i quintacolumnistes. Una coartada per a evitar connexions poc còmodes o pitjor, acceptar certa afinitats amb els assassins, si no amb els seus mètodes sí almenys en alguns dels seus objectius. El principal, destruir el sistema polític i econòmic actual del primer món.

Per descomptat, és imprescindible realitzar una distinció clara entre l’Islam en general i l’Islam radical o islamisme. L’Islam és una fe que conté una espiritualitat refinada i potent, captivadora i atractiva per a molts. Atès que el sentiment religiós és un dels principals drets inalienables de la persona, no hi ha ni pot haver res a dir respecte qui creu i practica aquesta religió. La religió en sí no sol empitjorar la gent, al contrari. El problema no és que hi hagi dues maneres d’entendre l’Islam, el problema és que l’Islam actual, i subratllo això d’actual, no desautoritza els assassinats terroristes, sinó que permet salvatjades diverses, des de la lapidació de dones “adúlteres” a l’assassinat d’apòstates i d’homosexuals, des del paper subordinat i submís de la dona a l’amputació de membres com acte de justícia penal.

Què fa compatible dins una mateixa fe una religiositat refinada i mereixedora de tots els respectes i una execrable legitimització de salvatjades repugnants? Intentem aclarir-ho.

Com és ben sabut, l’Islam deriva de les vivències místiques del seu profeta principal i últim: Mahoma. Les paraules d’aquest es troben compilades en l’Alcorà, llibre sagrat, emanació directa més que paraula dictada per Déu a Mahoma a través de l’arcàngel Gibril (Gabriel). L’Alcorà no està exempte d’algunes contradiccions, però és en general molt sòlid i es considera imperfectible per als musulmans. De fet, no conté cap exhortació a la violència llevat sigui de caràcter defensiu. En un nivell inferior a l’Alcorà, però igualment tingut per sagrat, hi ha un altre llibre, la Sunna (hàbit, forma d’actuar, camí...).

La Sunna es constitueix per una llarga sèrie de Hadits (relats), que expliquen pensaments, dites i fets de Mahoma. Atès que es considera que el profeta estava inspirat per Déu, aquests Hadits són també tinguts per font directa de la voluntat de Déu i fonament de la Fe. El problema rau que, mentre l’Alcorà està compilat a través de testimonis bastant directes, els hadits es basen en afirmacions que diverses autoritats atribueixen al Profeta. En realitat, els teòlegs musulmans classifiquen els diversos Hadits en diferents graus de credibilitat, i en descarten molts com directament erronis. El procediment per a discernir entre hadits autèntics i falsificacions posteriors és força curiós. Es basa en el principi d’autoritat, o sigui, “diu el sabi A, que va sentir dir al sabi B, que havia escoltat al sabi C ....que el sabi Z havia sentit dir a Mahoma”. Reposa en una llarga cadena de testimonis indirectes, molt posteriors als suposats fets que narren i quina fiablitat és com a mínim, dubtosa. La Sharia, la tristament cèlebre llei islàmica, i tota la crosta de salvatjades que es perpetren en el món islàmic amb l’excusa de la religió no parteixen, per tant, de l’Alcorà ni presumiblement de Mahoma, sinó de personatges molt posteriors i de pelatge bastant divers. L’aplicació de la sharia rep el suport de quasi un 80% dels fidels en alguns països i més baix, però generalment majoritari en altres.

És poc conegut que, cap allà 2005, el president Erdogan va encarregar a un grup d’acadèmics especialistes en l’Islam i creients musulmans, que elaboressin un informe destinat a assentar les bases d’un “Islam del SXXI”. Van compondre un informe enorme d’onze espessos volums, i van concloure que la Sunna havia de ser esporgada de cap a peus, atesa la quasi nul•la fiabilitat del seu contingut. En conclusió, reconeixien que l’Islam, si es centrava bàsicament en la seva base alcorànica, era compatible amb una societat oberta i democràtica si feia l’esforç, teològicament assumible, de renunciar a tota la crosta fossilitzadora que el manté ancorat a la barbàrie. No cal dir les campanyes contràries que van sorgir en el món musulmà. També produeix cert estupor el silenci covard del món occidental.

L’Islam pot i ha de desfer-se del llast del fanatisme i la radicalitat, però nosaltres l’hem d’ajudar. Per a fer possible la supervivència. No la nostra només, també la seva.
Magí Aloguín i Pallach - 03/09/2017 - 21:01h
Lo Tarragoní Perspicaç
18/09/2017
12:23
Es pot dir més alt, però no més clar.

"Allah no estima a qui s'excedeix", Alcorà, 2:195.
Marc Nadal
17/09/2017
17:39
m'ha agradat l'article, força interessant. No sé a qui correspon moralment la tasca de fer pedagogia dels aspectes positius de la religió i dejectar-ne aquells que dificultin la convivència pacífica. Tanmateix, però, és una qüestió que per sort o per desgràcia ens afecta a tots, i el teu article contribueix a aportar informació necessària per a comprendre el fenomen.
Toni
12/09/2017
21:03
Després dels atemptats de Charlie Hebdoa es va produir un fet que em va cridar molt l'atenció, em va alarmar: als col·legis francesos es van fer concentracions als patís per a condemnar l'atemptat. Alguns dels joves però es van apartar mostrant la seva disconformitat amb la condemna. No sentien empatía amb les vícitmes en tant aquestes havien fet burla de Mahoma. L'acte dels teroristes estaba justificat. Vaig entendre que la dimensió del problema anava més enllà de 4 tipus fanatitzats
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat