Hèctor Àlvarez @tgnhector
Hèctor Àlvarez @tgnhector
Advocat
Parlem del referèndum


AIXÒ D’ON VE?

L’actual situació política de Catalunya ha estat generada al llarg de molts anys però per posar un origen en el moment que podríem considerar correspon al nostre règim actual ( la segona restauració borbònica sota la forma de democràcia liberal occidental) seria al segon govern d’Aznar, on la re configuració sense complexos cap a un estat radial i re centralitzant legitimat per la lluita antiterrorista, va acabar de cegar una possible interpretació federalista de la que encara es la nostra constitució.

Resultat: Bloqueig de les possibles interpretacions de la constitució que haurien permès les solucions adequades per un encaix de Catalunya a l’estat espanyol.

Cal dir que les nostres particularitats no son nomes de llengua i cultura sino sobretot de sistema productiu diferenciat. Una regió econòmica de l’Europamediterrània amb un sector industrial propi amb gran potencial exportador que precisava d’una reformulació de les infraestructures, (ports aeroports transport ferroviari de mercaderies) i de control directe de la financiació i la tributació mitjançant les nostres institucions pròpies, per poder enfrontar amb garanties la sortida de la crisi en aquest mon ultra competitiu.

ELS DOS ERRORS

PRIMER ERROR ( l’error espanyol)

El govern de l’estat espanyol instal•lat en la prepotència i la manca de visió política, a deixat podrir el conflicte. Han fet un ús cínic del sistema constitucional impedint qualsevol línia de sortida negociada. Confiant primer en l’impossibilitat dels catalans d’obtenir a les institucions estatals una majoria favorable als seus interessos. I en última instancia fer servir l’ofec financer o directament l’aparell repressor.

No cal ser un geni per veure que l’actual govern espanyol mai va voler sincerament negociar res mes enllà de la resignació i el sotmetiment (en el millor dels casos) o la humiliació i la repressió, (en el pitjor).

És important senyalar que durant massa temps l’oposició espanyola tampoc no es va esforçar gaire a generar cap relat alternatiu a aquesta actitud, el que al cap i a la fi la fa co responsable de l’actual situació.

Bloquejar les solucions als problemes polítics es sempre una garantia de l’empitjorament amb el pas del temps.

SEGON ERROR (l’error català)

Hem abandonat majoritàriament la tradició de moderació, pacte i negociació i ens hem llançat a la confrontació irreflexiva.

S’ha volgut oblidar que la realitat no és estàtica sino dinàmica i contradictòria. Hem dissenyat les nostres estratègies donant per immutables correlacions de forces a la resta de l’estat, que avui mateix ja s’han alterat substancialment.

Mes important encara ens hem auto enganyat, primer menyspreant la capacitat i fortalesa dels adversaris de la resta de l’estat, segon sobreestimant els consensos interns i la capacitat d’acció de les nostres institucions.

Els resultats del 27 de setembre de 2015 van ser llegits com una victòria total de l’independentisme, quan el fet d’haver estat convocades en clau plebiscitària i els resultats obtinguts haurien d’haver suposat una constatació la manca d’una majoria suficient. Lluny de propiciar una relectura dels temps del procés es va optar pel “tenim presa” i plantejar objectius fora de la situació real.

La opinió majoritària a favor de solucionar el conflicte votant s’ha llegit obviant que les condicions propostes i marcs d’aquell vot eren entesos majoritàriament com conseqüència d’un pacte amb la resta de l’estat. El referèndum unilateral no era el que recolzava prop del 80 % a les enquestes.

La construcció d’una legitimitat alternativa a la constitucional (llei de referèndum i llei de transitorietat) en dos dies, sense debat, sense majoria qualificada de com a mínim 2/3 del parlament, pisotejant els drets de la minoria parlamentaria i amb un suport social no superior al 50%; ha estat un despropòsit monumental, política-ficció de la dolenta. Evidenciat posteriorment amb innumerables exemples com la dimissió de tots els components de l’autoritat electoral com reacció a unes sancions d’un TC que en teoria ja no era competent.

Avui podem llegir als mitjans de comunicació com el referèndum del Kurdistan Iraquià amb participació superior al 70% del cens i un vot favorable del 92% no ha suposat que un govern amb un exercit fidel que ha derrotat al Daesh i amb el control de importants recursos petroliers declari la independència. Sino que han obert un procés de negociació que calculen de tres o quatre anys.

Simplificar i ignorar la realitat volent fer coses impossibles, no reforça les institucions catalanes sino que condueix el país al precipici.

QUE FER L’1 D’OCTUBRE. (racional)

El referèndum d’aquest cap de setmana, ha rebut una evident legitimació social majoritària a conseqüència de la desmesurada actuació repressiva de l’Estat espanyol que encara avui persisteix en el seu error.

Però continua ser un referèndum sense garanties i trampós, amb nosaltres mateixos. Tots sabem que una part important dels partidaris del NO, no es sentien cridats al referèndum a conseqüència de la forma de convocatòria i ara, encara menys. Els resultats per tant no reflexaràn l’opinió real de la societat catalana, una declaració d’independència partint dels resultats positius d’aquest diumenge ignorarà la realitat persistint en el nostre error.

Cal recomanar la NO participació per evitar la manipulació i la instrumentalització del nostre vot i fer una crida a la recuperació de la moderació el pacte i la negociació.

QUE FER L’1 D’OCTUBRE (personal)

A les 7 del mati aniré al meu centre electoral, esperaré a la seva apertura de forma pacifica i tranquil•la, no trencaré cap precinte , si el centre no obre esperaré pacientment fins a les 21.00 concentrat amb la resta dels votants que vulguin, per si al final podem exercir el nostre dret de vot. Si el centre obre participaré a la constitució de la meva taula si es necessari, si no, votaré i em quedaré fins a les 21.00 pacíficament concentrat per ajudar a garantir el dret de vot de la resta de votants que vinguin mes tard.
Espero que el meu vot no sigui instrumentalitzat i faré tot el possible perquè els catalans recuperem la moderació el pacte i la negociació.

Per cert, encara no sé que votaré.
Hèctor Àlvarez @tgnhector - 29/09/2017 - 09:37h
reflexiones
11/10/2017
14:58
Usted no hacía ninguna afirmación, hacía una pregunta:
"de debò creu que els únics que pensen que ara ja s'ha de fer una DUI són els cupaires?
1.- Usted sabe lo que creo y lo que no creo yo?
Sabio, políglota y polititulado y, además, adivina el pensamiento ajeno. Perfecto presidente de la Nueva Republica
2.Su alusión a los mundos de yupi y al aislamiento muestran que le ha traicionado su subconsciente y refleja su estado de ánimo
Mundo de Yupi es como la Itaca a donde nos dirigen aislándonos de la sociedad que nos rodea ( el mundo)
Nunca mejor dicho. Allí vamos...
Ya ha hablado el Sr, Puigdemont pero habla en clave para no pillarse los dedos. Como siempre!
Sobre "reflexiones"
09/10/2017
16:21
digui el que digui el Sr Puigdemont dimarts, la meva afirmació és igualment certa
reflexiones
06/10/2017
17:26
No se precipite, ya nos lo explicará el martes por la tarde el Sr Puigdemont.
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat