Mònica Alabart
Mònica Alabart
Regidora d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona
Ells tenen les porres, nosaltres les urnes


L’1 d’octubre va ser un dia cansat. Per molts el dia va començar dormint, o mal dormint, dins els col•legis electorals. Davant l’amenaça d’un possible precinte de les seus electorals, la ciutadania, seguint les instruccions d’escoles obertes, va abocar-se massivament per protegir els col•legis i es van organitzar múltiples activitats en els centres, tant de dia com de nit. Va ser també un dia cansat per milers de voluntaris que van matinar per portar les urnes i les paperetes als col•legis electorals. L’entrada de les urnes va ser la culminació d’un complex procés que feia setmanes que s’havia engegat a Elna. Un procés silenciós i ben organitzat on milers de persones anònimes van posar-hi el seu granet de sorra per garantir que la ciutadania pogués votar, tant que sí com que no.

L’1 d’octubre va ser un dia tens. Ho vam sentir tots els que estàvem als col•legis electorals. Vam viure i veure una repressió policial que ens va transportar directament a dècades enrere, a l’època de Franco. Tristament l'únic lloc on hi va haver disturbis, va ser on es van presentar els antidisturbis. Els avisos continuats de “que vénen, que vénen” van sentir-se al llarg de tot el dia. Gent corrents amunt i avall, gent enretirant els nostres avis i els nostres nens per a que no estiguessin a la primera línia de les porres, gent decidint on s’amagaven les urnes, gent pendent de tancar portes per evitar que las fuerzas del estado se’ns fiquessin dins els col.legis electorals. Tot un exemple d’autoorganització ciutadana que ens demostra, una vegada més, que com a poble som imparable, però que ve acompanyat d’un sentiment de ràbia, de por i de tensió que costarà molt de temps treure’ns de sobre.

L’1 d’octubre va ser un dia trist. La gent de Tarragona va ser aporrejada, colpejada, arrossegada pels cabells, insultada, llençada al terra per uns bèsties que van utilitzar la força d’una manera desproporcionada per evitar que poguéssim votar, per evitar que poguéssim expressar a les urnes què és allò que volem. Veient el que va passar el dia 1 d’octubre em pregunto perquè paguem unes forces policials que venen a aporrejar-nos.

Va ser un dia trist perquè el nostre alcalde, a diferència d’altres alcaldes socialistes, no va donar la cara per nosaltres, no va sortir al carrer a fer d’intermediari, no va acompanyar-nos en aquells moments tan durs per tots. La única vegada que vam veure a l’alcalde aquell dia va ser darrere una pantalla plana, al més pur estil Rajoy. Només el vam veure en un missatge gravat sense sortir de casa, on posava al mateix nivell els que van repartir cops sense miraments i els que van moure contenidors per protegir-se. Perquè paguem el sou a uns polítics que es tanquen a casa quan venen a agredir als tarragonins? Sr. Ballesteros, no veu la diferència entre els que porten les porres i els que porten les urnes? Tant de dretes s’ha tornat que se li fa difícil veure la diferència entre uns i altres? Suposo que és el que passa quan esculls com a socis de govern aquells que envien les porres a la teva ciutat.

L’1 d’octubre va ser, també, un dia feliç. Un dia en què vam veure votar gent gran, que era rebuda entre aplaudiments als col.legis electorals. Un dia on els catalans i els tarragonins vam defensar pacíficament el nostre dret a vot. Un dia en què els tarragonins ens vam ajudar, defensar i protegir els uns altres. Un dia en què els tarragonins i els catalans van posar tota la imaginació al poder per buscar la manera que les urnes no fossin segrestades per les bèsties.Un dia que ens va unir com a país, un dia on herois anònims es van encarar a aquells bèsties. Un dia en què els bombers van donar la cara pels tarragonins i van fer una barrera per defensar-nos. Un dia en que els tarragonins ens vam organitzar per defensar allò que és nostre: les nostres escoles, els nostres instituts, les nostres urnes, la nostra llibertat.

L’1 d’octubre serà un dia que segur no oblidarem.
Mònica Alabart - 10/10/2017 - 07:31h
una altra versió dels fets
10/10/2017
15:18
1.Ells tenen les porres, nosaltres les urnes,
Ells tenen la legalitat i el suport internacional, nosaltres les lleis transitòries il•legals i el suport de ningú
2. Vam viure i veure una repressió policial que ens va transportar directament a dècades enrere, a l’època de Franco. No cal transportar-nos a l'època de Franco, hem vist repressió policial dels mossos no fa molts anys a Tarragona
3.- l'únic lloc on hi va haver disturbis, va ser on es van presentar els antidisturbis.
Els mossos van demanar l'actuació dels antidisturbis quan i on la cosa es posava lletja. Covardia? No. Ordres dels caps
4.El nostre alcalde:
Un alcalde insultat,vexat, difamat pel simple fet de complir ordres judicials
Ballesteros, dimissió
10/10/2017
15:04
!
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat