A Bèlgica existeixen tres regions –Valònia, Flandes i la Regió de Brussel•les- i tres comunitats lingüístiques -la francòfona, la neerlandòfona i la germanòfona- això implica que el Regne de Bèlgica disposa de tres llengües d’estat; amb aquesta premissa -si això s’implementés a l’Estat espanyol- els eurodiputats catalans, valenciants o de les illes es podrien expressar,amb tota normalitat, al Parlament Europeu en català. També és molt important saber que a Bèlgica, les competències de justícia (departament/sector que sovint discrimina la llengua catalana i incompleix les lleis lingüístiques europees) és competència exclusiva, al 100%, de les regions; és a dir, a Valònia la justícia s’imparteix només en francès, a Flandes en neerlandès i a la Regió de Brusel•les és bilingüe.

D’aquesta manera es respecta -escrupolosament- la Carta Europea de les Llengües (per contra a l’Estat espanyol es vulnera l’article 9.1 de l’esmentada carta); a més, a la zona germanòfona, amb només 100.000 parlans,es pot fer servir l’alemany, la serva llengua pròpia, davant dels tribunals de justícia.

Josep M. Loste