Josep Maria Buqueras
Josep Maria Buqueras
A propòsit de la Quinta Sant Rafael


Amb el primer ajuntament democràtic, l’any 1979, després de quaranta anys de la dictadura franquista, encapçalat pel socialista Josep Maria Recasens, Tarragona va apostar per recuperar tot el seu patrimoni romà. L’arquitecte Andrea Bruno redactà el projecte de la Capçalera del Circ i l’any 1981 acorda iniciar els treballs per a la redacció del Pla Especial d’Ordenació Urbanística de la Part Alta del Centre Històric de la ciutat que realitzen els arquitectes Lluís Cantallops i Xavier Romaní. Ara que la Tarragona romana té el seu ritme de creuer i som Patrimoni de la Humanitat des del 2001 i la Part Alta, malgrat el seu soroll, també llueix, crec ara toca apostar pel modernisme de la ciutat amb un Pla Director.

El Centre Jujol a tocar amb el Teatre Metropol, els Masos d’En Sordé i Bonet, el cambril jujolià del Pares Carmelites, entre altres no poden caure en l’oblit, ja que tots es troben en processos de degradació. Ara la Quinta de Sant Rafael ha obert un debat que m’obliga, com a president executiu del Consell de Modernisme, a opinar. La Quinta és una perla modernista i és un bon exemple de la Sezession vienesa, amb les seves flors disposades a les reixes, les garlandes de les finestres, el ferro forjat de la barana i els frisos ceràmics. Ara es troba abandonada, degradada i, a vegades, ocupada. L’any 2011 el plenari va aprovar per unanimitat el projecte bàsic i de restauració amb una dotació de 700.000 euros, per realitzar un Centre d’interpretació de la Natura. Aquest projecte de Miquel Orellana està en un calaix. L’any 2016 sent Prats Conseller de Cultura anuncia un projecte, probablement inspirat en el treball excel•lent de Marta Prunera, d’un màster de la UB dirigit per la historiadora ínclita Teresa Sala.

Els edificis, sinó tenen vida,moren dia darrera dia. A Tarragona ben bé ho sap la CUP amb els seus recordatoris de la “Tarragona en runes”. La Quinta pot ser un equipament cultural: com m’agradaria que fos un centre modernista que complementés l’Arxiu Jujol de la Rambla tant desitjat per tots. Però també podria ser una concessió municipal i situar un establiment vinculat a la hoteleria. Abans, s’hauria de condicionar tot el Parc de la Ciutat que actualment no és atractiu ni per passejar, (això si, és un lloc de pas) ni per jugar els infants. Les famílies -pares, avis, tiets - tampoc hi van.

De la mateixa manera que tots quan tenim certa edat tenim,o almenys, prioritzem, el temps pel que volem, també els pressupostos municipals prioritzen segons les necessitats dels ciutadans, per un costat, i les polítiques de qui governa, per un altre. En temes patrimonials no podem ser curtterministes, s’han de prendre decisions a llarg termini. Per damunt de tot, té que haver una actitud positiva, sensibilitat patrimonial, i creure en el que tenim, per poder oferir a la ciutadania el millor del nostre patrimoni. La Quintaforma part de l’inventari modernista, fet que no podem obviar.

Estem en ple “Any Jujol 140/70”, 140 anys del seu naixement a Tarragona i 70 de la seva mort a Barcelona (1879 – 1949). L’any vinent 2019 (15 de juliol) farà 10 anys de la constitució del Consell de Modernisme, Consell que des del 2015 gaudeix de 2.500 euros/any, si has llegit bé, dos mil cinc-cent euros, com a pressupost municipal. Això es mereixen “els modernistes” de tot el món? No em cansaré de picar pedra, per què ja s’ha començat a foradar. Però, una vegada més, tinc que proclamar a tots els vent que Tarragona també és modernista.
Josep Maria Buqueras - 14/06/2018 - 10:09h
Impotència
27/06/2018
03:47
El sino de Tarragona, veure com les poques coses importants que queden empeus s'ensorren i queden en el més absolut oblit. És una impotència molt gran ser de Tarragona avui dia, un s'estima tant aquesta ciutat i veu com tenim més que ningú i com cap dels incompetents que formen el consistori, incloent l'oposició, són incapaços de trobar una solució. És pura impotència.
La Quinta de Sant Rafel
14/06/2018
21:31
Vas al Parc de la Ciutat i trobes allí uns quants arbres, uns bancs i res més. Més bé és un lloc de pas o un camí dreturer. Sorprèn veure-hi un edifici modernista abandonat, esperant que s'ensorri.
No hi ha ni un bar on descansar, fer el vermut i a la vegada ser un punt d'observació per veure la gent que hi passa.
És un parc sense gràcia i avorrit.
He pensat moltes vegades que la casa modernista ben restaurada podria ser un lloc que podria fer de bar i donaria vida al parc. Podria ser un lloc de trobada i fer petar la xerrada.
A les nits d'estiu s'hi podria fer cinema a l'aire lliure. El bar de la Quinta de Sant Rafel podria donar molta vida al parc. I hi podria viure el propietari del bar
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat