Josep Maria Buqueras
Josep Maria Buqueras
Els llassos i el sentit cómú


La fiscal general va assegurar que col•locar llassos grocs en indrets públics o treure’ls no és cap delicte.És una mostra de llibertat d’expressió. Així de clar. Entrar en aquest debat, per activa i per passiva, és com entrar en una fanguera. Hem arribat en un punt que el que semblava quelcom anecdòtic, ara és motiu de baralles i d’una dialèctica política inusual, que creix amb una espiral exponencial perillosa. Penso, per sí algú no està al cas, que tot plegat ve motivat per (entre altres circumstàncies) que s’aproximen eleccions, unes de fixes les municipal de 2019 i altres generals i autonòmiques.

Aquestes poden ser, pregunto, en qualsevol moment? Els presidents corresponents, Pedro Sánchez i Quim Torra tenen la darrera paraula.

En llocs públics, ajuntaments sobretot, hem vist pancartes a favor de col•lectius gais, dels refugiats, feministes o altres reivindicacions polítiques o socials i no passava rés de rés. I ara s’arma força brega. Tothom de part de culpa: els unionistes/constitucionalistes i els sobiranistes/independentistes. Els primers, sobre tot els del PP, C’s, Vox, Societat Civil Catalana, ens porten, o ens volen portar cada vegada a una España més conservadora, menys tolerant, amb les llibertats vigiladíssimes i amb un règim totalitari com objectiu? El dret a manifestar-se lliurament el que om pensi s’hauria de constrènyer el mínim possible. Els límits se cenyiran, en tot cas, a les injúries i calumnies o a la incitació de la violència de l’odi. Rés d’això passa a Catalunya, encara que alguns líders ho repeteixen dia i nit i al final fins s’ho han cregut i ho fan creure als “seus”.

Ja fa anys que els catalans col•loquen banderes als balcons, sense cap mena de problemes. Quan apareixen aquests? Quan s’exerceix la llibertat d’expressió de manera poc cívica. Hem vist accions darrerament que s’han fet amb ràbia i menyspreu, s’ha exercit la llibertat d’expressió de forma “torticera”. Això no ens porta enlloc, aquest no és el camí. Aquest dret que tenim, ha estat utilitzatcom arma arrauxada. Tot plegat provoca molta tristesa, perquè ara ja no és un debat sobre la llibertat d’expressió, sino sobre la relació entre dos comunitats, de polítics i ciutadans cadascuna d’elles, que cada vegada es donen més l’esquena amb més acritud.

Es poden fer molts discursos, moltes declaracions i moltes juntes de seguretat. És increïble hores d’ara el que diu avui mateix, dilluns vint-i-set d’agost, Garcia Albiol/Dolor Montserrat i Albert Rivera/Inés Arrimadas. Al cap i a la fi, el que contarà per damunt de tot serà el sentit comú de la ciutadania.
Josep Maria Buqueras - 29/08/2018 - 17:15h
malalts
31/03/2020
20:12
No solament els emprenya els llaços grocs. Si no que les pancartes també.
pau
18/12/2019
09:54
Un altre socio listo que no té res més a fer
i> insólit
26/11/2019
14:28
http://appg-appg1970.blogspot.com/2008/06/supersticiones-el-color-amarillo.html
La tradición cristiana asoció este color con el del azufre de los infiernos y le dio una significación peyorativa convirtiéndolo en imagen del orgullo, de la falsedad y la traición. Es además el símbolo del adulterio. En la Edad Media, los herejes y los apestados vestían de amarillo. Las ciudades donde se había declarado una epidemia estaban obligadas a señalarlo con una bandera amarilla...
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat.