Arribem a l'equador del mandat de Ballesteros i és moment de fer balanç. M'agradaria fugir del llistat de promeses incomplertes de l'Alcalde i plantejar als lectors del Tot Tarragona una reflexió molt senzilla i a la vegada global de la meitat del seu mandat.

Ballesteros va aconseguir un resultat espectacular. Quan tens una confiança d'aquestes característiques i és el teu primer mandat és el moment de l'ambició i les apostes arriscades. És el moment de transformar la ciutat amb valentia. Jo crec que tothom l'hauria seguit.

Si Ballesteros hagués impulsat amb decisió projectes com el Gran Auditori que va prometre, el Camp del Nàstic o s'hagués definit amb més fermesa en relació a la necessitat de portar l'AVE a la Ciutat, fins i tot jo l'hauria seguit. Els grans Alcaldes amb un gran recolzament ciutadà marquen el to del seu temps només iniciar el mandat.

Però es nota que Ballesteros és regidor des del 1983 i que, en el fons, pateix la "Síndrome Nadal". Només parla del passat i la seva política de futur només ha buscat col·locar 200 amics del PSC mentre es busca la destrucció de l'adversari polític.

Fins i tot el seu "gran projecte de futur" com és la Candidatura 2017 ha caigut en la mateixa tònica: xiringuito pels amics i desprestigi dels que ho hem denunciat, que passem a ser enemics de Tarragona.

Un balanç pobre en resultats i èticament menyspreable.