Carlos López Díaz
Carlos López Díaz
A tots i a totes


Hi ha qui no ens acostumarem mai a aquest argot políticament correcte de “els tarragonins i les tarragonines”, “tots i totes”, “juntos y juntas” (Leire Pajín), o aquell antològic “miembros y miembras” de Bibiana Aído. Encara que el tema dóna per força acudits, la qüestió és més seriosa del que sembla, perquè els intents de canviar el llenguatge són només els preparatius d’una pretensió molt més delirant: transformar a l’ésser humà. (Vull dir, els humans i les humanes.)

La ideologia de gènere parteix de la base de que no solament les desigualtats socials entre homes i dones, sinó fins i tot les seves diferències espontànies tenen unes causes històriques i culturals, que cal erradicar. Parlar de diferències biològiques i psicològiques innates és pràcticament tabú, i si la realitat no es comporta com esperem, pitjor per a ella.

Això dur en primer lloc a les lleis anomenades de quotes, que imposen per decret la paritat de sexes en tota una sèrie d’àmbits públics i privats. La discriminació positiva significa ni més ni menys que tractar de forma desigual als persons i a les persones, segons el col•lectiu (sexe, raça, etc) al qual pertanyin. És per tant tot el contrari del que proclamen els seus defensors i defensores, l’abandonament del principi d’igualtat davant la llei.

El realment tràgic és que aquesta aberració ni tan sols beneficia al col•lectiu que diu protegir, perquè fa impossible o molt difícil distingir als individus i a les individues que es troben en determinades posicions per mèrit propi, d’aquells i aquelles que senzillament han tingut la sort de pertànyer al col•lectiu adequat.

El següent pas és que fins i tot les lleis penals discriminin als ciutadans i les ciutadanes segons el sexe, tal com fa la Llei de Violència de Gènere. Però encara es pot anar més lluny.

El que per a mi assoleix un caràcter veritablement sinistre és l’intent de influir en els nens i les nenes, des de les edats més tendres. La recent iniciativa legislativa d’un diputat socialista (document adjunt, pàg. 13) és només un exemple entre d’altres de per on van els trets. Sembla ser que ja ni els infants ni les infantes tenen dret a la innocència, i que se’ls intentarà reprimir els seus impulsos naturals de jugar a lladres i serenos (masclisme intolerable) en el cas dels nens, o de jugar amb nines (heretgia, vull dir sexisme!) en el cas de les nenes.

En el conegut relat de George Orwell, “La revolta dels animals”, una de les fàbules més desenganyades mai escrites sobre el totalitarisme, una egua força presumida anomenada Mollie pregunta a un dels porcs si després de la revolta podrà portar cintes a la crinera. I el porc li respon: “Camarada, aquestes cintes que tant t’agraden, són el símbol de la teva esclavitut. ¿No saps comprendre que la llibertat val més que les cintes?” L’egua no sembla quedar massa convençuda, i de fet, uns capítols després descobrim que la Mollie amaga sota el seu jaç de palla uns quants manyocs de cintes de diferents colors… Em pregunto si el que volen alguns comissaris i comissàries del feminisme no és que aviat les nenes hagin d’amagar avergonyides les joguines de maquillatge o les nines “Barbie”.

Del que no tinc cap mena de dubte és de com acaben sovint els discursos basats en crear un “home nou”: Amb que uns pocs sectaris i sectàries arriben a fer-se prou forts per poder amargar-li la vida a la gran majoria d’homes i dones.
Carlos López Díaz - 11/06/2009 - 10:12h
Carlos López
14/06/2009
23:33
Marisa, me parece conmovedor tu reconocimiento de que "yo misma tengo tic[s] machistas". Un esfuerzo más y pronto admitirás haber realizado actos contrarrevolucionarios. En otros lugares esto se cura con una estancia de unos cuantos años en un campo de concentración. Afortunadamente, aquí se prefiere la prevención, por ejemplo, la Educación para la Ciudadanía, la promoción de juegos no sexistas, etc, con lo que evitamos tener que recurrir a ese tipo de terapias.
Para el Sr. Fernández
14/06/2009
17:53
Mire, en este artículo el Sr. Bennmann http://www.tottarragona.cat/ca/opinio/2437-el-passat-mai-torna-acte-2.html escribió que "La innocència dels votants de dreta és cosa perdonable". Votar a la derecha no es que sea un error, es que es un crimen. Gracias a Dios o al Ser Superior de Zerolo el Sr. Bennmann nos lo perdona, pero quién sabe si los que le sucedan nos lo seguirán perdonando. ¿Se acuerda Usted dónde era que los errores y desviaciones políticas no se perdonaban? ¿Se acuerda Usted dónde no se perdonaban las desviaciones, derechistas o izquierdistas, cosmopolitismo, nacionalismo burgués, anarquismo y esas cosas?
Marisa
14/06/2009
14:43
En este articulo, parece que critica la discriminación en positivo, obviando que para corregir desigualdades históricas se tiene que producir, pero posiblemente no reconozca esos desequilibrios,igual que el PP, que critica pero no ofrece alternativa porque no la tiene en esta materia.Usted termina defendiendo que la sociedad corrige solita: Dejemos que la violencia de genero, las diferencias saláriales por igual trabajo, el lenguaje sexista, la segregacion horizontal y vertical, ya que habla de estudiantas y otras tantas cuestiones las arregle una sociedad machista, a la que le va de coña la situación. Y en este concepto vamos todos incluidos, yo misma tengo tic machistas,son fruto de edu
* Nom
Adreça electrònica
* Comentari
Li queden 700 caràcters per a escriure.
* Clau de confirmació
Què és això?
Aquests camps de validació (anomenats Captcha) s'utilitzen per a evitar que els robots puguin utilitzar certs serveis.

Escrigui els caracters de la dreta
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP
Notícies en RSS
Desenvolupat per Staylogic
TOTTARRAGONA SERVEIS DE COMUNICACIO SCP - Via de l’Imperi Romà,11, 43003 Tarragona
Tel. 977 21 62 64 Email: tottarragona@tottarragona.cat
Contacte  - Avís Legal  - DL: T-1327-2008  -  Publicitat