El passat dia 10 de Setembre el Consell Català de l’Esport adjudicava la concessió administrativa del Complex Esportiu Sant Jordi de Tarragona a un consorci de quatre empreses liderat per l’empresa Caña i Caña Construccions per un període de 40 anys.

A finals de l’any 2011 es preveu que l’obra de remodelació d’aquest espai es trobi enllestida i es comenci a posar fi, així, al greu dèficit d’instal•lacions esportives que pateix el centre de la ciutat de Tarragona.

El model de concessió administrativa pot ser el més eficaç a l’hora de gestionar aquest espai esportiu i, com tota concessió, aquesta es fonamenta en estudi de viabilitat previ, d’Abril de 2006, sobre el qual les empreses plantegen les seves propostes. A més, com que de transparència la Generalitat va una mica millor que l’Excel•lentíssim de Tarragona, aquest estudi es troba a la nostra disposició al següent link. I un compendi de la documentació disponible en aquest altre

L’esmentat estudi proposa una inversió estimada de 8.533.313,95 euros a amortitzar en 50 anys (después rectificat a 40 anys) per mitjà d’unes tarifes que s’estimen en 27,82 euros per mes i usuari, a banda d’una quota d’ingrès de 50 euros. L’estudi de viabilitat estima el valor de la inversió (projecte + obres), les despeses corrents al llarg de la vida útil de la infrastructura i la demanda potencial d’usuaris de l’espai. D’aquesta manera, es considera que per mitjà de la tarifa esmentada, actualitzada anualment, la inversió es pot recuperar i generar beneficis en 40 anys.

Sorprenentment, la proposta guanyadora ha estimat una inversió de 20.170.682,00 euros, que és d’un 136% superior a la inversió estimada a l’estudi de viabilitat. Aquest increment és degut a que l’oferta guanyadora presenta un projecte interessantíssim en el que els serveis esportius queden soterrats gairebé en la seva totalitat i es guanya la superfície com espai públic i zona verda. Si volen conèixer més detalls d’aquest projecte poden consultar-los aquí

Però hi ha alguna cosa que grinyola en tot plegat. Com sempre, la transparència es limita a les parts més propagandístiques de l’assumpte, perquè aquest tipus d’operacions són faves comptades. Si l’estudi de viabilitat diu que els 8,5 milions es poden recuperar en 40 anys amb una determinada tarifa i l’oferta guanyadora duplica amb escreix la inversió mantenint el plaç de concessió de 40 anys només poden succeir dues coses. O bé pensen duplicar també la tarifa a pagar pels usuaris, o bé estimen que la demanda potencial és més del doble que l’estimada a l’estudi de viabilitat. I això també es podria fer públic.

I, en segon lloc, si al mes de Setembre de 2008 ja era pràcticament impossible aconseguir 8 milions d’euros dels bancs, cal pressuposar que aconsegui-ne 20 és el doble de complicat. Per molt bo que sigui el projecte, que ho és, potser no valia la pena arriscar-se donat el context financer, perquè ens podem tornar a trobar amb un projecte que s’anuncia amb maqueta inclosa i que els ciutadans difícilment veuran en els propers anys.

Estaria fantàstic que algú informés sobre aquests dos aspectes del projecte. Mentrestant, seguiré sense comprendre com una obra que genera un espai per a la pràctica esportiva de la ciutadania i una zona verda la centre de la ciutat queda en mans de la iniciativa privada, i una obra que costa el doble i que només utilitzaran 11 jugadors professionals de futbol es paga amb els pressupostos públics.